La metamorfosi que apuntala el Partit Liberal: dels dubtes sobre la viabilitat del projecte a la consolidació al Govern
Andorra la VellaMesos que semblen anys. La pandèmia ha alentit el pas del temps i el 2019, l'any que es van celebrar dues eleccions al país, sembla molt més enllà en el calendari, quan en realitat només ha passat un any i mig des dels darrers comicis comunals. A l'abril es van complir dos anys de la cita electoral al Consell General, aquella que per a les circumscripcions parroquials va presentar una fórmula que va generar polseguera entre l'opinió pública i que va ocupar molt espai en els mitjans de comunicació: la candidatura d'Acord, formada per dos partits ideològicament antagònics com Liberals i socialdemòcrates, que van posar al capdavant de les llistes un candidat de cada formació, amb l'objectiu de revertir l'hegemonia demòcrata.
Per percentatges, i malgrat la polèmica generada, la fórmula socioliberal va sortir força millor d'allò que auguraven tertulians i editors, i va aconseguir el 38% dels sufragis. De fet, tot i que no es va traduir en escons a causa del sistema electoral, va ser l'opció més votada, per davant de DA (34%) i Terceravia (12%).
Aquell desembre, i ja amb la fórmula tripartita comandant l'executiu, la coalició –entre d'altres formacions– de DA + L'A, va guanyar a quatre de les set parròquies. En pocs mesos culminava una metamorfosi que havia dut el Partit Liberal de veure trontollar el seu futur amb l'escissió del sector que després formaria Terceravia i la renúnica d'alguns afiliats, a formar part del govern actual, amb diversos càrrecs amb una representació institucional rellevant.
Per al politòleg Yvan Lara, l'aposta per la fómula d'Acord a les comunals i l'entrada al Govern amb DA no va suposar una contradicció. “Després de trencar amb Terceravia em semblen un partit normal. Liberal pur, que es pot entendre perfectament amb les esquerres en algunes polítiques i també, per suposat, amb les dretes”.
L'enquesta del CRES difosa aquesta setmana avala aquesta teoria. Liberals, concretament el seu grup parlamentari, consolida l'aprovat que la ciutadania li va donar ja l'any passat, després de suspendre'ls des del 2016. En una escala del 0 al 10, on 0 és “molt dolenta” i 10 “molt bona”, les gairebé 500 persones enquestades atorguen a la formació un 5,4. El major percentatge, del 17%, dona un 6 al partit liderat per Jordi Gallardo.
El 2019, l'any de les dues eleccions i del canvi del discurs –del d'oposició al d'entrada al Govern– els enquestats pel CRES van donar a Liberals un 4,9. El 2020 la nota va ser de 5,5 i enguany ha estat de 5,4. “Al Govern et pots desgastar o en pots sortir reforçat, perquè també pot ser un aparador on mostrar-te. Als liberals els ha sortit bé, també perquè s'ho han treballat i perquè han demostrat que són fiables”, conclou Lara.
“Amb dades empíriques, sobre coneixement de Jordi Gallardo, que es valora des de fa quatre anys, ha anat en ascens, i enguany s'estabilitza. Aquesta tesi de millora, el fet que els indicadors del govern de coalició tinguin els millors resultats de la història, s'ha vist que no només es consolida sinó que augmenta. Totes les forces parlamentàries millor posicionades són de la majoria, i també les figures més populars, amb escreix, són les de la majoria. Tots aquests indicadors fan pensar que l'opció d'entrar en el govern de coalició era la correcta”, argumenta el president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa.
Sobre d'Acord, el dirigent recorda que era “per trencar la majoria absoluta de DA, però allò no ens blindava per a l'endemà de les eleccions. El temps ha provat que la fórmula ha funcionat i estem convençuts que hem sortit reforçats”, conclou