Miró demana al Govern i a l’AREB que aclareixin els costos de la intervenció de BPA

Andorra la VellaEl conseller general del grup parlamentari socialdemòcrata (GPS), Quim Miró, vol que Govern i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) donin detalls dels costos que la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) ha suposat per a l’Estat així com del procés seguit per a la venda de Vall Banc. Per això, ha tramitat, per una banda, una sèrie de preguntes que s’hauran de respondre per escrit i, per l’altra, una demanda d’informació mitjançant la qual vol que se li faciliti els estats financers de l’entitat intervinguda. El parlamentari vol tenir així més detalls de l’evolució del cas, sobretot arran de les darreres notícies aparegudes, tant en relació a una nova demanda judicial contra els antics propietaris de BPA com al fet que, malgrat la recuperació de la renda variable bloquejada a Suïssa, el comprador de Vall Banc, JC Flowers, no pagarà més diners per la compra de l’entitat.

El primer dels escrits tramitats aquest divendres a Sindicatura és una sèrie de preguntes escrites formulades “amb motiu de conèixer i analitzar amb la màxima precisió possible l’evolució de l’entitat pública BPA, des que fou intervinguda”. Així, en relació a la venda del banc a JC Flowers, el conseller general socialdemòcrata recorda que “l’article 16.4 de la Llei 8/2015 diu en relació amb la venda del negoci” que “per seleccionar l’adquirent o els adquirents, l’AREB ha de desenvolupar un procediment de concurrència” amb diverses característiques. Entre elles, “que sigui transparent, tenint en compte les circumstàncies del cas concret i la necessitat de salvaguardar l’estabilitat del sistema financer” així com “que no afavoreixi o discrimini cap dels adquirents potencials” i que “s’adoptin les mesures necessàries per evitar situacions de conflicte d’interès”.

També cal “que tingui en consideració la necessitat d’aplicar l’instrument de resolució el més ràpidament possible” i que “tingui entre els seus objectius maximitzar el preu de venda”. El parlamentari apunta, però, el que indica l’article 16.5 del text, que permet no complir alguns dels procediments “quan el desenvolupament del procediment (...) pugui dificultar la consecució d’algun dels objectius (...) i, en particular, quan es justifiqui adequadament que hi ha una amenaça seriosa per a l’estabilitat del sistema financer com a conseqüència de la situació de l’entitat, o agreujada per la situació de l’entitat, o quan es constati que el desenvolupament d’aquest procediment pot dificultar l’efectivitat de l’instrument de resolució”. Per això, pregunta si “va complir l’AREB en el procés de selecció de l’adquirent de Vall Banc l’establert en els cinc apartats de l’article 16.4 o, al contrari, va aprofitar els marges de discrecionalitat que proporciona l’article 16.5”.

En segon lloc, Miró demana “quins han estat els serveis professionals prestats per la companyia Price Waterhouse & Coopers a l’AREB, BPA i/o INAF durant el període comprés entre març del 2015 i el moment present” i “quin cost han significat”.

També recorda que “a través de la premsa local hem pogut saber que aquesta darrera setmana BPA, representada per l’AREB, ha presentat una demanda contra els antics administradors de BPA reclamant-los la quantitat de 479 milions d’Euros en exercici de l’acció social de responsabilitat” i que “en una pregunta adreçada l’any passat a Govern per part dels consellers generals socialdemòcrates sobre l’advocat contractat per l’AREB, se’ns va contestar que per motius d’urgència i perquè els honoraris serien inferiors si es contractava un sol advocat, l’AREB havia contractat l’advocat Francesc Badia”. Per això, demana si “s’ha contractat el mateix advocat”, si “ha estat una adjudicació directa sense concurrència ni publicitat” i, en cas afirmatiu, “per quina raó s’ha pres aquesta decisió”. A més, vol saber si “existeix un pressupost d’honoraris signat” i, si és així, “quin és l’import”. Per últim, pregunta si “té o tenia l’AREB prevista una dotació pressupostària per a interposar aquesta acció en el pressupost corresponent al present exercici” i quina és.

El segon dels escrits tramitats pel conseller general és una demanda d’informació. En concret, Miró demana que li siguin facilitats “els balanços i comptes de resultats detallats de l’entitat pública BPA, corresponents als exercicis 2014 al 2018 (ambdós inclosos)”.

Sobre aquesta demanda, Miró ha posat en relleu que “des de la intervenció de BPA el 2015 no s’ha tramès cap estat financer ni comptes de l’entitat, que és un banc intervingut per l’estat i, per tant, de titularitat pública”. Per això, entén que “seria bo conèixer l’estat actual del mateix” alhora que remarca que “és una obligació de l’AREB”. El conseller també apunta que amb les dues iniciatives tenen l’objectiu de “saber els costos totals de la intervenció per a l’Estat” i, en particular, el que caldrà pagar per l’última demanda judicial presentada, tot recordant que “ja vam demanar explicacions sobre unes tarifes d’advocat que considerem molt elevades”.