Montaner critica que la cessió voluntària dels habitatges buits vulnera el dret a la propietat

Andorra la VellaCarine Montaner ha compartit la visió del grup parlamentari, Andorra Endavant, per les mesures de Govern que estableix un termini màxim de cessió voluntària dels habitatges buits de tres anys, i que s’allargaria a cinc anys si cal recórrer a la justícia per forçar la cessió.

Segons informa RTVA, els habitatges no poden estar més de 12 mesos sense llogar a la borsa d’habitatge. En el cas que no es llogués, es retornarà a la propietat entre sis i dotze mesos.

Montaner afirma que aquestes mesures tindran un efecte negatiu en la confiança amb els propietaris i que aquests podrien preferir vendre el seu pis abans de llogar-lo. La líder d‘Andorra Endavant li va transmetre a la ministra d’Economia i Habitatge, Conxita Marsol, que la taxa dels 50 euros per m² pel pis buit a l’any hagués estat suficient per incentivar i millorar l’oferta d’habitatge de lloguer.

“Per un pis de 100 m² serien 5.000 euros de taxa a l’any, és un import important que seria dissuasiu per guardar el seu pis tancat, en tot cas, no podem estar d’acord amb aquesta vulneració al dret a la propietat. Pot espantar els inversors i fer-los pensar que som un país amb ideologia comunista“, afirma la consellera.

Les mesures proposades poden ser compatibles amb la Constitució d'Andorra si s'interpreten dins del marc de "utilitat pública o interès social" i s'asseguren compensacions adequades als propietaris afectats. No obstant això, serà essencial que la llei inclogui disposicions clares sobre les indemnitzacions i que es justifiqui adequadament la necessitat i proporcionalitat de les mesures per a evitar qualsevol vulneració del dret a la propietat. A més, és crucial que les autoritats competents supervisin i avaluïn la implementació d'aquestes mesures per a garantir que es respecti l'equilibri entre l'interès social i els drets individuals.

Tal com recull l'article 27 sobre els drets i principis econòmics que en el seu primer punt reconeix "el dret a la propietat privada i a l'herència, sense altres limitacions que les derivades de la funció social de la propietat". En el seu segon punt s'afirma que "ningú no pot ser privat dels seus béns o drets, si no és per causa justificada d'interès públic, mitjançant la justa indemnització i d'acord amb el procediment establert per la llei".