Cerni Escalé: "No tinc cap dubte que tothom podrà ser atès en català"

Andorra la VellaCerni Escalé és un dels noms més destacats de la política andorrana actual. Líder de l'oposició i president del grup parlamentari Concòrdia, va irrompre amb força en l'escena a les eleccions generals de 2023, on la seva formació va aconseguir ser la segona força més votada en la seva primera candidatura.

Amb una trajectòria que combina una sòlida formació acadèmica i experiència professional en l’àmbit públic, Escalé representa una nova veu en el panorama polític andorrà, marcada per una visió renovadora i compromesa amb els reptes actuals.

Des de l’oposició s’ha posicionat com un ferm defensor de la cohesió social, la sostenibilitat, la protecció de la llengua i la identitat andorrana. El líder de Concòrdia advoca per un creixement equilibrat i per la necessitat d’afrontar temes clau com la regulació del mercat de l’habitatge, la modernització de l’economia i el reforç de l’equitat social al país.

Quina és la situació del català a Andorra?  

És la llengua parlada aproximadament per la meitat de la població andorrana. Coincideixen un mosaic lingüístic considerable sobretot amb el castellà, el portuguès i el francès, i el nivell de català per part dels residents a Andorra ha augmentat al llarg dels darrers anys. Però hi continuen havent problemes d’ús lingüístic. En l’oci s’utilitza més el castellà que el català i particularment això passa en el comerç. Si a un comerç d’Andorra algú s’adreça en català i es respon en castellà, dins del comerç, el 75% canvien de llengua. 

Com ha afectat l’important augment de la població en els últims anys? 

Andorra és un país que té força rotació entre la seva immigració. Això provoca dificultats, la primera d’elles és que la cohesió social és més complicada amb l’alta rotació i més difícil de mantenir la identitat. És una problemàtica similar a la que es viu en altres territoris de parla catalana. En el nostre cas amb la dificultat afegida que la població d’Andorra el darrer any ha crescut entre un 4 i un 6% és quelcom extraordinari, hem de considerar que Espanya està creixent entre 1 i 1,5%, i gran part d’aquesta immigració prové d’Amèrica Llatina. 

Obligar a conèixer el català per renovació de la residència tindrà un impacte important?  

Estic segur que sí. La nova llei andorrana estableix com a requeriment per la renovació del permís de residència passar l’examen del nivell A1 després d’un any i el nivell A2 per renovar el segon permís de residència. És important destacar la importància de no requerir el català per qui arribi i estar oberts que persones amb cultures diferents escollin viure al Pirineu, però amb el compromís d’estar més integrades a la societat andorrana. 

Quines altres mesures creu que s’hauran de prendre en el futur? 

En el futur podem parlar de requisits per la residència, del requisit que en qualsevol servei comercial o empresarial s’hagi de correspondre en català quan algú parli en la llengua del país.

S’aconseguirà que qui vulgui pugui ser atès en català a Andorra?

No tinc dubte. La llei deixa obert a què qualsevol persona que no sigui atesa en català pugui denunciar a Govern aquesta situació i si no s'actua el reclamant pugui fer un recurs d’aquesta decisió via judicial. 

Tots els partits d’Andorra estan alineats en la defensa de la llengua nacional? 

Tenim la sort que 25 de 28 consellers generals van votar a favor del text de la nova llei. Hi ha un nivell de consens molt elevat al país en aquesta matèria i una consciència cultural al voltant del català. 

L’empresariat andorrà està conscienciat de la necessitat de protegir la llengua?

La major part de l’empresariat andorrà té consciència de la importància del manteniment de la llengua. Els empresaris van felicitar el Consell General pel seu treball en la llei. Quan parlem de la preservació lingüística és important parlar de corresponsabilitat, hi ha una responsabilitat per part dels establiments i de les empreses, també hi ha la responsabilitat que tenim els catalanoparlants de mantenir la nostra llengua. És solament donant-li ús diari al català que l’arrelem i el fem créixer.

Quin és el futur que preveu per al català en la següent dècada a Andorra?  

Tenim la sensació que hi ha grans solucions transformadores en política, però els grans canvis són el conjunt de molts petits passos. Això passa amb la defensa del català. Abans de res tenir el convenciment de mantenir la nostra llengua. És definidora del que podem pensar i expressar. Hem d’entendre malgrat la forta pressió econòmica que hi ha en l’ús d’altres llengües si perdem el català nosaltres mateixos ens diluiríem. 

Com veu la situació a Catalunya?

A Andorra el català és llengua d’Estat. A Catalunya el català és una de les llengües de l’Estat amb una situació institucional complexa. No m'atreviria a donar receptes per un país que ja té moltes persones que ja estan lluitant pel català i que coneixen l’escenari molt millor que jo. M'agradarien lligams més forts entre tots els territoris catalanoparlants. 

Com valora els atacs de mitjans espanyols en fer que s'obligui els residents a saber català i que la gent de cara al públic pugui atendre en aquesta llengua?

Nosaltres no discriminem cap altra llengua, protegim la nostra. La nostra responsabilitat a l’hora d’articular propostes que decideixen on serà el nostre país és tenir en compte el benestar de les persones que hi viuen. L’objectiu principal sense deixar que sorolls puntuals desviïn la nostra mirada.