Els partits i la funció pública

Andorra la VellaLa majoria de les forces polítiques que concorren en aquestes eleccions generals modificarien la Llei de la funció pública o la derogarien. Segons un comunicat dels sindicats Sipaag i SEP, aquesta conclusió s'extreu de les respostes al qüestionari que va ser enviat conjuntament a totes les candidatures unes setmanes abans que s'iniciés la campanya. "Demòcrates es torna a quedar sol defensant el text", afirmen. El PS, igual que Progressistes-SDP, es manifesten clarament a favor de derogar-la, mentre que Andorra Sobirana afirma que la substituiria. Terceravia diu que la modificaria "per tal de trobar l'encaix òptim de tots els òrgans de l'Estat a l'actual i a la futura conjuntura econòmica". Finalment, Liberals aposta per "una llei on es puguin veure plasmades les seves [dels treballadors públics] demandes i necessitats", i assegura que "es buscarà el consens dels actors implicats en les taules de treball que s'organitzin al respecte".

El qüestionari inclou fins a 16 preguntes relacionades amb la funció pública, especificitats del cos d'educació i de les lleis laborals i sindicals, que no tots responen, segons el comunicat. Entre d'altres, es va demanar què pensaven fer amb la figura del funcionari. El PS, Progressistes-SDP i Liberals parlen de la necessitat de garantir la neutralitat i independència d'aquesta figura, i d'una manera o altra recuperarien el que s'establia en la llei anterior a la vigent. Per la seva banda, Demòcrates explica que, "en aquest moment de desenvolupament inicial de l'aplicació de la llei, hem d'estar atents a com s'estableixen les diferents categories de treballadors de l'administració a fi de poder fer les adequacions que es considerin necessàries" i insisteix que "en la nova llei els drets dels funcionaris i els drets i deures dels treballadors públics de caràcter indefinit són exactament els mateixos". Terceravia no respon a la pregunta i parla de "servidors públics", mentre que Andorra Sobirana respon que la seva voluntat és la de "professionalitzar la figura del funcionari amb una carrera professional clara".

Una altra pregunta és la que demanava per si es pensaven realitzar externalitzacions o privatitzacions de serveis. En aquesta, tots responen negativament. Des de Demòcrates s'assenyala que "mai ha estat la voluntat de privatitzar l'administració com ho demostra el fet que en aquesta darrera legislatura s'han reprès els processos d'edictes que feia anys que estaven aturats". Per la seva banda, terceravia afirma que "el nostre programa electoral no preveu cap mesura que impliqui l'externalització o privatització de serveis públics". Des d'L'A es diu que "actualment no s'ha plantejat en cap moment privatitzar serveis que depenguin de l'administració", i afegeix que "el que es pretén és tot el contrari, potenciar, dinamitzar i donar totes les competències possibles als diferents departaments i serveis de l'administració per tal de poder oferir un servei impecable i competitiu". El PS, Progressistes-SDP i Andorra Sobirana són "més rotunds", opinen els sindicalistes. Aquesta última formació només respon "no" i el PS diu "rotundament no". Finalment, Progressistes-SDP especifica que "al nostre programa polític proposem evitar les privatitzacions i/o externalitzacions de serveis que poden ser assumits plenament per l'administració en l'actualitat.

Sobre la Llei del cos d'educació

Les respostes fan referència a la regulació dels descansos i vacances del personal d'educació segons el calendari de vacances escolars; el sistema de compensacions per l'ús de vehicle, telèfon, tauletes, material d'esquí, etcètera, que "avui no sempre es compensen"; i si s'està disposat a revisar les graelles salarials per equiparar els sous en els diferents sistemes educatius. Demòcrates remet al futur treball de desenvolupament dels reglaments per "avaluar la necessitat i aplicabilitat" del sistema de compensacions, i en relació les vacances, defensa que "per primer cop la Llei del Cos d'Educació ha plasmat que les vacances del cos d'educació són de 45 dies naturals a gaudir la segona meitat del mes de juliol i el mes d'agost quan fins al moment tan sols tenien definits 25 dies hàbils", i afegeix que aquestes vacances "es fan compatibles amb les baixes de maternitat, paternitat i assimilables". I per a la resta de períodes de vacances escolars "es continuarà com fins ara". En el mateix bloc, terceravia es limita a recordar que va votar a favor de la llei.

Per contra, Progressistes-SDP, Partit Socialdemòcrata i Liberals es posicionen a favor de revisar el sistema de compensacions i les graelles salarials i legislar les vacances. Així, Liberals afirma que "sens dubte la manca d'aplicació de sistemes de compensació al personal docent i a altres de l'administració general, provoca una minva d'ingressos mensuals considerable en molts casos així com una diferenciació de tracte amb altres cossos de l'administració. És una situació que actualment ha marcat un greuge comparatiu, que s'ha d'eliminar a tots els efectes". En relació a les vacances escolars també diu que s'haurà de renegociar i consensuar amb el personal afectat, i ho considera necessari.

En la mateixa línia, el PS considera "absolutament necessari per als cicles de refresc del personal" l'actual sistema de vacances escolars i, "per tant, protegirem per la via legislativa el que considerem un dret adquirit pel personal d'Educació". Així mateix, afirma que "el que hem de començar a fer és aplicar el reglament de sistemes de compensació als funcionaris d'Educació" i revisar les graelles salarials per a tota l'administració.

Progressistes-SDP també proposa "regular els períodes de descans durant els dies de vacances escolars fixats pel Govern" i entenen que "les graelles salarials haurien d'actualitzar-se anualment d'acord amb l'IPC", ja que equiparar els salaris entre sistemes educatius "no és de facto possible" en ser competència dels governs corresponents (francès i espanyol). De tota manera, consideren "inacceptable" que no s'apliquin amb caràcter general els sistemes de compensació al personal d'Educació.

Per a Andorra Sobirana, el de les vacances és un tema que "formarà part de la definició de la carrera professional de l'educació", i apunta que hi ha llocs de treball que podran seguir aquest calendari però d'altres no. Pel que fa a les compensacions, considera que cal "una normativa clara sobre les definicions dels llocs de treball i la carrera professional", i quant a revisió de les graelles valora que "si l'economia no millora les promeses són buides". Ara bé, "estem disposats a reactivar l'economia per assolir les millores salarials per a tothom".

Sobre les lleis laborals i sindicals

Canviant de tema i parlant de les lleis de relacions laborals, d'acció sindical i patronal, de mesures del conflicte col·lectiu, i de seguretat pública, altra vegada es diferencien dos grups, uns a favor de derogar-les o modificar-les, i altres a favor de mantenir-les. Aquest darrer grup el formen Demòcrates i terceravia. Sempre segons el comunicat, mentre aquest darrer es limita, una altra vegada, a recordar que el grup de consellers d'Unió Laurediana i Independents de la Massana va votar a favor d'aquests textos, Demòcrates insisteix que "cal desenvolupar-les i fer-ne un seguiment constant i curós amb la col·laboració de tots els agents implicats".

Pel que fa al bloc partidari de derogar o modificar aquestes lleis, Progressistes-SDP diu que "caldria modificar-les totes, no derogar-les, perquè en molts casos retallen o limiten moltíssim drets fonamentals de les persones". Així, defensa que "volem vetllar per la qualitat laboral i el benestar de les persones treballadores establint un marc de condicions laborals dignes", i en aquest sentit apunta a ampliar el termini de preavís d'acomiadament fins als 90 dies, incrementar el preu de les hores extres fins a un 75% més de l'hora normal, indemnitzar els treballadors amb 45 dies per any treballat en cas d'acomiadament injustificat amb un màxim de 30 pagues, entre d'altres mesures. Per la seva banda, Liberals torna a defensar la necessitat de consens i negociació amb tots els actors implicats per modificar aquestes lleis, mentre que el PS valora que els quatre textos "representen una pèrdua de drets" i defensa que "aquest és un país que defensa i promociona els drets. El que no pot fer un govern és restringir drets als seus ciutadans i treballadors".