Pintat i López executen el pacte antiDA

Andorra la VellaQuan Josep Pintat va instar a que els escassos simpatitzants que té terceravia fora de Sant Julià que fessin llista a Andorra la Vella, Escaldes, Encamp i Ordino va haver una incredulitat general per la petició. Excepte Andorra la Vella, a la resta de parròquies era una quimera fer una llista a menys que s’agafés la fórmula, segons fonts properes a la formació, “d’agafar al primer que passa pel carrer o demanar a amics i familiars perquè omplissin tota la candidatura”.

Durant la preparació de llistes s’han viscut situacions paradoxals, segons diferents fonts coneixedores del cas. Per exemple, hi havia militants que no coneixien part dels noms de la llista que se’ls estava posant al davant. La d’Escaldes va entrar al comú a sis minuts del límit després d’estar a tres persones de tancar quan faltaven dues hores per a les dotze.

Diverses vegades s’ha fet arribar a Pintat que no tenia sentit fer llistes testimonials per anar ‘a l’escorxador electoral’ quan, a més han passat només uns mesos dels mals resultats electorals de terceravia a Encamp, Escaldes o Ordino. El partit va sumar, en la circumscripció nacional 39 vots a Canillo, 105 a Encamp o 88 a Ordino. A Escaldes en va fer 195, 22 més que Eusebi Nomen. Els percentatges de vot van anar del 4 al 7% i l’escenari hauria estat del tot negatiu si el resultat a Sant Julià no hagués distorsionat el volum de suport. A la parròquia lairediana va rebre més de 800 suports, mentre que a les altres sis parròquies juntes, amb dues amb molta més massa electoral que Sant Julià, en va sumar un miler en total.

Pintat, segons fonts d’UL, s’ha adonat que està en una posició molt complicada. No va acceptar entrar al Govern amb els demòcrates i s’ha quedat en terra de ningú. Ni governa ni té protagonisme com a oposició ja que aquest rol és del PS. La situació amenaça amb quatre anys d’intrascendència i si es consolida el pacte DA-L’A, la marginalitat política pot fer-se massa llarga. L’única forma de revertir la realitat, segons les mateixes fonts, és aconseguir que demòcrates i liberals trenquin i Xavier Espot es vegi obligat a tornar a demanar a Pintat que entri en coalició.

Per trencar el pacte de govern només hi ha un camí a curt termini: una gran resultat del PS a les comunals amb victòries en diferents parròquies. L’única forma que té Pintat d’ajudar el PS és fer llista en el màxim de circumscripcions possible perquè les llistes de terceravia resten vots a DA o els liberals, però mai als socialdemòcrates, que ideològicament són com pols oposats.

Les dues forces van acordar un intercanvi. Si Pintat feia llista a la major part de parròquies i augmentava les opcions del PS, els socialdemòcrates farien llista a Sant Julià (on la intenció era integrar-se en una plataforma i així s’havia acordat) perquè Unió Laurediana es garantia d’aquesta manera que hi haurien tres llistes i s’evitava l’únic escenari en el qual suposadament poden perdre les eleccions: un cara a cara on totes les forces fora d’UL anessin unides.

El pacte es va dissenyar coincidint amb una sessió de Consell General on Pintat i Pere López es va intercanviar el suport a iniciatives. Això va suposar que el grup més conservador del Consell acabés votant a favor de fer pisos socials amb els diners dels fons de pensió de vellesa, un suport inèdit. Per donar compliment a la seva part, Pintat ha hagut de forçar tant als simpatitzants de terceravia, que en bona part no veien clar anar a unes eleccions sense opcions. Però al final Pintat ha complert: llistes arreu excepte a Canillo, comptant que a la Massana van dins de Ciutadans Compromesos, on en aquest cas coincideixen amb DA. Pere López també ha complert i hi ha llista del PS a Sant Julià.