La prejubilació de 140 funcionaris pot costar al Govern 300.000 euros a l'any
Marín vol deixar enllestit el reglament de la gestió de l'acompliment abans de plegar
Andorra la VellaAquest dimarts vinent és previst que el Consell General aprovi el pressupost per al 2023 que inclou una disposició addicional que contempla que els funcionaris es puguin prejubilar cinc anys abans de l'edat de retir obligatori i cobrant a càrrec del Govern el 60% del salari que percebin. La ministra d'Administracions Públiques i Participació Ciutadana, Trini Marín, ha destacat que si bé és cert que un col·lectiu d'unes 400 persones podrien acollir-se a aquesta norma, el cert és que per les projeccions que s'han fet es considera que poden arribar a ser unes 140 persones les que, finalment, optin per prendre aquesta decisió. En cas que ho fessin, suposaria per a les arques del Govern una despesa de 300.000 euros anuals durant els cinc anys que s'haurien d'abonar aquestes prejubilacions.
"No hi haurà més prejubilacions. Això que quedi clar", ha volgut incidir la titular d'Administracions Públiques, que ha circumscrit aquesta possibilitat a un col·lectiu molt determinat de persones. Així, ha subratllat el fet que "no hem tornat una altra vegada a la prejubilació" i ha recordat que, per tant, es "manté" el que fixa la llei i és que a partir de l'1 de juny del 2015 ja no hi poden haver més jubilacions anticipades. En conseqüència, emfasitza que la mesura afecta aquelles persones que eren treballadores de l'administració abans d'aquesta data i que fa trenta anys que hi treballen.
La ministra explica que a la llei estaven recollides diferents casuístiques i que el que s'ha fet ara és "equilibrar-ho" fer-ho per a tots "equitatiu" i, per tant establir el percentatge del 60% a tots igual.
Tal com s'ha esmentat, tot i que hi hagi 400 persones que es podrien acollir a la mesura per a jubilar-se abans d'hora, Marín considera que no ho faran tots. Així, manifestat que en el temps que porta al càrrec no hi ha hagut moltes prejubilacions, i per això el càlcul que es té és que es pugui arribar a les 140 persones esmentades.
I a banda del cost econòmic que això pot comportar per a l'executiu, una altra qüestió que està sobre la taula és com reemplaçar aquestes persones que deixin la seva feina. En aquest sentit, Marín defensa que en el temps que porta com a ministra una de les feines que s'han fet és avaluar l'optimització dels recursos humans i s'ha "mirat plaça per plaça" per determinar si les vacants calia "tornar-les a ocupar o no". I defensa que aquesta anàlisi és extrapolable a tots els ministeris i departaments, de tal manera que es pugui saber si és necessari reemplaçar una persona quan marxa o, al contrari, entre el personal que hi ha ja es pot assumir la feina de la persona que plega. En aquest sentit, la titular d'Administracions Públiques creu, també, que és una qüestió que dins els departaments es vagin "mentalitzant" que si hi ha una persona que porta molts anys pugui "anar ensenyant a la seva base" de tal manera que quan marxi no se'n ressenteixi el servei. De totes maneres, la responsable de Funció Pública defensa que a l'administració cal tenir un personal suficient per poder donar "un bon servei" i, per tant, hi ha llocs de treball que s'han de cobrir obligatòriament. Així, diu que "fa una mica de mal quan sents que infles el funcionariat" i recorda que a tothom li agrada rebre una bona atenció per part de l'administració i que perquè això sigui possible cal personal. També reconeix que sovint han tingut dificultats per cobrir certes places, com està passant al sector privat. És el cas del servei d'atenció domiciliària, on al fet que no es presentés massa gent calia afegir que s'ha de tenir una certa titulació per poder-hi optar. En alguns casos, com per trobar un informàtic, s'ha hagut de fer edictes internacionals i en aquest cas, problemàtiques com la de l'habitatge també ha frenat l'arribada de personal, afegeix la ministra.
Gestió de l'acompliment
Un cop aprovada la llei de la funció pública hi ha tot un seguit de reglaments que han de veure la llum. Entre aquests hi ha el de la gestió de l'acompliment, del qual el ministeri ja disposa d'un esborrany que "s'està treballant amb els directors i secretaris d'estat i paral·lelament també amb els sindicats". De fet, aquesta mateixa setmana hi ha hagut una trobada entre el ministeri i els representants dels treballadors que Marín valora positivament. "Penso que ha anat força bé", ha subratllat. La idea, defensa, és "no tornar al GADA, sinó fer una gestió de l'acompliment molt més homogènia, fàcil i no consolidable". Es vol que sigui un sistema que es fixi per objectius, dels quals caldrà que el treballador n'assoleixi dos per any. Sobre aquestes fites, Marín defensa que el nou sistema ha de ser molt més just que l'anterior en el qual sovint s'analitzaven aspectes que han de ser inherents a la feina com per exemple "arribar-hi a l'hora".
La intenció de Marín és que aquest text pugui estar aprovat abans no hagi de plegar com a ministra i també té la intenció de deixar força enllestit el reglament de la carrera professional del qual es vol tenir un primer esbós "a finals de febrer". Destaca, però, que engloba "molts canvis" i, per tant, té una certa complexitat ja que comporta, entre altres, un estudi detallat de cada lloc de treball, la qual cosa fa que segurament no pugui estar acabat quan deixi el ministeri després d'eleccions.
Uns altres dels textos que també estan força avançats són el del treball no presencial i els de les comissions, ja que tal com recorda Marín la llei preveu que els sindicats puguin ara participar en comissions com la del personal o la que es duu a terme per escollir una persona que s'ha presentat a un edicte.
