La disparitat de gènere en les candidatures comunals

Andorra la VellaDesprés de quatre anys, les persones andorranes amb dret a vot tornen a escollir els seus representants als comuns de les set parròquies. Representants, perquè la major part de caps de llista són homes. 21 llistes, amb tretze homes i vuit dones, sabran el 15 de desembre si seran els futurs cònsols majors de les parròquies on es presenten.

Totes les llistes compten amb entre cinc i set candidates a les llistes. D'aquestes, la Massana és l'única on hi ha dues dones al capdavant, Olga Molné i Eva Sansa, de la coalició entre Ciutadans Compromesos, Demòcrates i Liberals d'Andorra. En ser l'única candidatura de la parròquia, elles i la resta de càrrecs electes ja tenen assegurada la cadira a la sala de consell de comú. PS + Independents a Encamp i a Escaldes-Engordany, Desperta Laurèdia a Sant Julià i Unió x Escaldes-Engordany són les que tenen més presència femenina, amb set dones en llistes integrades per catorze aspirants a consellers i conselleres. Onze de les candidatures compten amb més homes que dones.

La cosa canvia si es fixa la mirada en els càrrecs electes. A les llistes d'Objectiu Comú a Canillo i En Comú per Encamp només dues dones tenen possibilitat de sortir escollides. En canvi, Terceravia + Unió Laurediana + Independents, d'Unió per Escaldes-Engordany i la llista escaldenca de Terceravia + Independents han situat per sobre del llindar d'elegibilitat cinc dones. "Si tots els de davant són homes, les dones es queden darrere i no fem res", apunta la presidenta d'Acció Feminista, Antònia Escoda, que insisteix a dir que la presència femenina no garanteix que s'apliquin polítiques igualitàries i que "encara millor que siguin homes i dones feministes".

Llistes cremallera

Escoda defineix les llistes cremallera, aquelles en què s'alternen candidats homes i dones, com "un mal menor". És difícil trobar un cas de discriminació a l'hora d'elaborar les candidatures, però si és cert que mesures com aquesta poden servir per "corregir un defecte o situació que tenim imposada", ja sigui "pel tipus de societat" o perquè "les dones hem accedit més tard als drets polítics", apunta Escoda. Al Principat, el sufragi femení es va aprovar l'abril del 1970 i el dret a l'elegibilitat tres anys més tard.

Una de les candidates a cònsol major deia que sense l'ajuda de la seva mare no s'hagués pogut dedicar a la política. Un exemple de la doble jornada a la qual estan sotmeses les dones, sobretot les que tenen infants, i que implica que han d'encarregar-se de la cura de la família un cop finalitzen la jornada laboral. Situació que, amb l'aplicació de criteris de paritat com les llistes cremallera, Escoda creu que es podria revertir. "Si s'instaura una conciliació familiar adequada", afirma, "s'acaben reacondicionant els horaris tant per homes com per dones".

Vuit de vint-i-un

En les eleccions comunals del 2015, cinc de les divuit llistes comptaven amb una dona en la primera posició. Enguany, de les 21 llistes que es presenten a les set parròquies, vuit estan encapçalades per una dona. Només la socialdemòcrata Rosa Gili es presenta a les llistes parroquials per Escaldes-Engordany després de la seva experiència en la política nacional. Sandra Tudó ha estat els darrers quatre anys a la minoria ordinenca i ara espera guanyar un comú que també es disputa la seva antiga companya a l’oposició, Eva Choy, en aquesta ocasió al costat del demòcrata Josep Àngel Mortés en la candidatura d'En Comú per Ordino. Olga Molné ja sap què és ser cònsol menor de la Massana i Laura Mas ha estat consellera a Encamp de Circulació, Aparcaments i Via Pública. A la capital, Conxita Marsol vol continuar mantenint el càrrec de cònsol major, mentre que Dolors Carmona aspira a deixar de ser consellera de la minoria, com ho ha estat els darrers quatre anys.

Les dues candidates restants no tenen experiència en la vida política, però sí que coneixen les institucions des de dins. Emi Matarrodona ja va ser cap de llista de la candidatura territorial de la capital en les passades eleccions generals, i ara torna a liderar la candidatura de Terceravia + Independents a Andorra la Vella. Per la seva part, la número 1 d'Agrupament Encampadà, Esther Vidal, treballa com a interiorista i, per aquests comicis, busca fer el salt a la política.

I després?

La igualtat va ser un dels punts en què els candidats i candidates de les passades eleccions generals van fer més èmfasi. Nou mesos després, les paraules 'igualtat' i 'gènere' no apareixen en més que un parell de programes electorals. Però les administracions locals també tenen molt a fer per lluitar en favor d'una igualtat efectiva. Així ho creu la presidenta d'Acció Feminista, començant per la pròpia distribució dels llocs de responsabilitat. "Les conselleres sempre van a parar a Social, Cultura i Educació", exposa, mentre que els homes es queden altres àmbits com "Urbanisme o Finances".

En canvi, és l'àrea d'Urbanisme la que més pot fer per afavorir un ambient agradable per a tothom. Per exemple, evitant que a la població hi hagi carrerons foscos o en matèria de transport públic, ja que "si hi ha un sol cotxe a casa l'agafarà l'home, raó per la qual la majoria d'usuàries són dones", apunta Escoda. També repensant la distribució dels espais públics, evitant els desplaçaments llargs després de la jornada laboral amb escoles bressols o espais d'oci destinats a infants prop dels llocs de treball i adaptant els horaris d'aquests a les jornades laborals.

És tasca dels comuns administrar les àrees de Jovent, des de les quals es pot, comptant amb personal especialitzat en feminisme, "educar en igualtat i orientar laboralment", tot transmeten els valors de la igualtat. Les corporacions també intervenen en l'esport i l'associacionisme, des d'on poden, a través de les subvencions, "prioritzar els clubs que afavoreixin tant els equips masculins com els femenins", afirma la presidenta d'Acció Feminista. També preveient les violències envers les dones, ja sigui a través de campanyes, serveis o en l'àmbit de l'educació.

De la mateixa manera, els comuns poden contribuir a visibilitzar aquelles dones que han treballat i han estat una figura important per a la parròquia però que el temps ha esborrat. Encara que no hi hagi costum de posar noms propis als carrers, tres de les set parròquies no tenen a cap personalitat femenina representada. Responsabilitat que recau en les administracions locals.