El PS va proposar un govern a tres amb caducitat de 18 mesos

Andorra la Vella“La política és pactar, el comptador s'ha posat a zero a l'inici d'aquesta vuitena legislatura i el canvi, creiem, que pot arribar des de dins del Govern”. Amb aquestes premisses el conseller general d'L'A, Jordi Gallardo, ha onejat la bandera, blava-taronja-lila, del pacte assolit amb DA i CC per defensar-se de les crítiques rebudes per part de la bancada, que a partir d'ara serà l'oposició, i que fa unes setmanes eren els seus aliats.

Al mateix temps, ha revelat aquest dimecres, durant la segona sessió del debat d'investidura, que el PS va oferir participar en un govern tripartit amb terceravia amb la intenció de treure DA del Govern per convocar eleccions en el període de 18 mesos. "Per responsabilitat vam dir no a l’opció de govern tripartit amb un horitzó d’eleccions a 18 mesos, bàsicament perquè no ens sembla un missatge de confiança ni als ciutadans, ni als sectors productius, ni a la Unió Europea", ha argumentat el líder liberal i ha etzibat, en resposta al discurs de López: "Preferim ser la crossa d'un govern estable de quatre anys, que la crossa d'un executiu transitori que només busca el rèdit electoral d'alguns".

El conseller liberal ha invertit part del temps de rèplica a defensar l'acord assolit amb Demòcrates i CC perquè "no existia alternativa de canvi possible" i ha assegurat que el grup parlamentari continuarà defensant els acords de d'Acord, la coalició que va unir PS i L'A a les eleccions, malgrat el pacte de govern. “No hem volgut defugir la responsabilitat de donar estabilitat al país” malgrat acceptar que “hi ha molta gent que no ho entendrà, però també molta gent ho agrairà”.

S'ha mostrat orgullós de defensar un projecte polític "de centre" i per això han pogut "assolir acords dins del propi espai de centre, a l’esquerra o a la dreta, a diferència d’aquells partits que se situen als extrems, a on es limiten més aquestes possibilitats d’entesa". I ha llençat diveses preguntes a l'aire, clarament dirigides a la bancada socialdemòcrata: "Des de quan en política pactar és negatiu si és el que majoritàriament es demana als que ens hi dediquem? Quan deixa de ser òptim i legítim un pacte, només quan un queda exclòs del mateix? Aquest és el criteri?".

Quant al contingut de l'acord, Gallardo ha remarcat la necessitat "de recuperar el diàleg amb els treballadors públics" per aconseguir una "administració moderna, transparent, digital i més eficient", i també ha subratllat que en el vessant econòmic L'A comparteix les cinc línies d'actuació del nou govern: prestador d'última instància, accés a l'FMI, internacionalització de l'economia, potenciar els col·legis professionals, i recuperar talent andorrà dispers pel món. El líder liberal ha indicat que en polítiques d'habitatge "coincidim en la necessitat de posar en marxa accions decidides; crear un fons immobiliari en concertació amb el sector privat o fomentar l'emancipació dels joves", projectes que van ser defensats en campanya per L'A. Gallardo s'ha felicitat pel consens en matèria d'Europa, de salut pública, pensions, transparència en política, i sobretot en matèria de sostenibilitat mediambiental.

El PS, indignat

Els retrets cap a Liberals d'Andorra per donar suport a un govern hereu d'una manera de fer "sense tenir en compte les persones", que ha tingut conseqüències que "la ciutadania pateix" i que estarà encapçalat per Xavier Espot, "part activa" en l'anterior, han centrat la intervenció de la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili. La consellera socialdemòcrata ha destacat que la millor proposta per al país és la que encapçala Pere López i, en aquest sentit, ha recordat que "el 60%" dels electors no van donar suport a DA. Gili ha lamentat que els darrers esdeveniments (referint-se als pactes) mostrin "les prioritats" dels que diuen que el seu interès és el general, una qüestió que ha posat en dubte i ha recordat tant a L'A com a Ciutadans Compromesos que "molts ciutadans van dir no" a DA. I també ha remarcat que "els valors" van ser els lligams que van donar forma a d'Acord, una fórmula amb la qual es volia "reclamar la restauració de la democràcia malmesa durant vuit anys".

Rosa Gili ha defensat la proposta del PS davant una forma de fer "maquiavèl·lica". Ha lamentat que durant vuit anys no s'hagi consolidat la inversió estrangera, que s'hagin tirat endavant lleis que han tingut conseqüències nefastes per al país i que únicament han complert amb l'expedient "de la feina feta". En aquest sentit, s'ha referit a la Llei de la Funció Pública i ha lamentat que alguns que van defensar que no era una bona llei (en al·lusió a Liberals) ara canviïn d'opinió, "ja no pensen igual malgrat les promeses", i ha insistit en què fins i tot van portar el text al Tribunal Constitucional.

Gili ha criticat algunes de les propostes de DA, com el servei d'atenció a la dona, que ha titllat de "paternalista" i ha lamentat que es negui el dret a la dona a disposar del seu propi cos. Quant a l'habitatge, ha manifestat que calen "accions fortes i amb cert grau d'intervencionisme". I pel que fa a les propostes de pacte d'estat, ha recordat que es posen sobre la taula "per afrontar temes que DA ha estat incapaç d'afrontar amb dues majories absolutes, per manca de valentia". En aquest sentit, ha conclòs que la proposta d'Espot és "poc valenta".

Defensa de DA

En el seu torn, el president del grup parlamentari Demòcrata, Carles Ensenyat, també ha aprofitat per carregar contra el discurs de López i emmirallar-se per complet amb el d'Espot. Del socialdemòcrata ha dit que el seu discurs va ser propi “d'un cap de l'oposició” i ha assenyalat que l'herència parlamentaria del PS és “l'escenificació, les mentides i les males jugades, l'odi no ens aporta res”. Pel que fa al pacte, Ensenyat ha destacat que “ha estat fàcil segellar-lo” perquè els programes electorals coincideixen “en un 90%” i que aquells aspectes on hi ha diferències no haurien de suposar un bloqueig sinó una oportunitat pel diàleg”. Un programa de govern que el conseller demòcrata ha assegurat que “uneix”.

S'ha felicitat de la capacitat per arribar a acords així com també de les tres propostes que aquest dimarts va desgranar Espot en què té pensat assolir pactes d'estat amb totes les forces de l'arc parlamentari. Ha recriminat a López que les mesure fiscals van encaminades a incrementar els impostos a les petites i mitjanes empreses del país així com a un augment “sobtat” del salari mínim dels 1.050 euros actuals als 1.200. Ha celebrat el programa presentat per Espot i n'ha destacat la lluita contra el canvi climàtic i l'aposta pel medi ambient.

Abstenció de terceravia

Des de terceravia, Josep Pintat ha justificat el seu no suport a cap dels dos candidats a cap de Govern en la manca de concreció del programa presentat pel candidat demòcrata, Xavier Espot, i en la no coincidència amb alguns dels plantejaments del socialdemòcrata Pere López, al qual sí que ha reconegut haver estat "més concret en les solucions" que el país necessita. Pintat ha destacat que fruit dels resultats del 7A el que se'n deriva no és "un escenari de pactes sense més" sinó que "DA no pot continuar fent polítiques sense explicacions". Ha justificat que el posicionament de terceravia s'ha manifestat en aquesta sessió del debat d'investidura ja que el que volien era conèixer primer el "full de ruta" de la governabilitat, que creuen que s'hauria d'haver negociat amb més transparència. "No ha estat així i tenim una nova majoria, que la ciutadania la valori com cregui oportú", ha remarcat. Ha afegit que la confiança se l'hauran d'anar guanyant els que governen però que el paper de terceravia serà garantir l'estabilitat amb la seva feina parlamentària.

Pel que fa a les propostes de pactes d'estat, Pintat ha agraït que en l'apartat de l'acord d'associació amb la UE es vulguin fer estudis d'impacte però ha lamentat que no es qüestioni la fórmula de l'acord d'associació i ha demanat "pausa", obtenir informació sobre les negociacions ja fetes i els estudis d'impacte amb "total transparència". Quant al pacte sobre les pensions, ha manifestat que no estan d'acord amb l'increment de les cotitzacions, ja que suposaria un increment de la pressió fiscal i restaria competitivitat al país. En aquest apartat, ha apostat per un revisió del sistema com també creu que cal una reflexió sobre la llei de la CASS i la gestió tant de la mateixa CASS com del SAAS, en el marc del pacte sobre la salut pública.

En canvi, ha manifestat Pintat, ha trobat a faltar una proposta de pactes d'estat sobre el futur model econòmic, les finances i la funció pública. Sobre el model econòmic, Pintat ha manifestat que Espot no va donar "cap pista" sobre quin ha de ser; quant a les finances públiques creu que el nou govern rep un "regal enverinat" després que l'anterior s'hagi "carregat" la llei de la regla d'or i ha assegurat que cal pactar les regles sobre l'equilibri pressupostari. A l'últim, i sobre la funció pública, ha recordat que ells van votar en contra de la llei i ja que, entre d'altres qüestions, no respon al repte que ha de suposar l'acord d'associació.

CC, feliç

En virtut del vot positiu per a Espot i també a la vista del futur govern de coalició que formaran juntament amb L'A i DA, el conseller general de CC, Carles Naudi, ha defensat de manera aferrissada el programa electoral massanenc i la “molta similitud” que té respecte a l'acord que han arribat les tres formacions. Ha assenyalat que la voluntat de CC ha estat, des del minut zero, “apostar per una estabilitat política, institucional i social” i per això ha dit que “no podem estar més que satisfets” per l'entesa final on es poden tirar endavant “moltes de les propostes que portàvem amb el 'contracte' amb els nostres votants”.

Després d'aquesta posició inicial, ha tingut temps per tirar un dard al PS i al discurs que aquest dimarts va desgranar el candidat socialdemòcrata, Pere López. “Les sensibilitats socials no són patrimoni d'una sola candidatura”, ha deixat anar Naudi. Per tot plegat, ha volgut apuntar algunes de les propostes que es recullen a l'entesa i també al seu programa electoral com és la voluntat de no “apujar els impostos a ningú” i posar “pausa i serenor” a la creació de lleis i més lleis, un clar toc d'atenció respecte a l'últim tram de la legislatura passada. Naudi ha invertit part de la seva intervenció a l'acord d'associació amb la UE i ha defensat que aquest ha de ser “interessant per Andorra i no per Europa”; per això s'ha felicitat que en l'acord de govern hi hagi estudis d'impacte i la inclusió de tots els grups parlamentaris i actors econòmics i socials amb la creació d'una secretaria d'estat especialitzada, malgrat que la voluntat de CC era la creació d'un ministeri.

També ha insistit en la necessitat d'impulsar un aeroport dins de les fronteres andorranes “que permeti connectar amb les grans capitals europees". El conseller massanenc aposta per l'expansió del país cap als actius virtuals així com incentivar tipus d'IRPF més baixos per a les grans fortunes que es vulguin instal·lar al país.