Quins efectes tindria per Andorra que Le Pen fos Coprincesa?

La segona volta de les presidencials franceses, que se celebra aquest diumenge, torna a enfrontar la candidata d'extrema dreta amb l'actual cap d'Estat

La candidata de Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen.
ARA Andorra
22/04/2022
2 min

Andorra la VellaLa segona volta de les presidencials franceses se celebra aquest diumenge i, malgrat que la candidata de Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen, va per sota a les enquestes, la possibilitat que es giri la truita continua estant sobre la taula fins que es recomptin els vots. En l'hipotètic cas que la política d'extrema dreta s'acabés posicionant per sobre de l'actual president de la República Francesa i copríncep, Emmanuel Macron, quins efectes podria tenir per Andorra?

Davant aquesta possibilitat, des de l'ARA Andorra hem parlat amb el politòleg andorrà Yvan Lara, qui considera que, tot i que la figura del copríncep no té un "poder real" al país i només "és representatiu", assevera que el fet que el partit Reagrupament Nacional sigui de caràcter "populista i nacionalista" podria suposar "un risc" pel Principat per la manera en la qual es pugui utilitzar el país en certes situacions. Lara recorda les situacions que s'han viscut al llarg de la història amb aquesta mena de moviments polítics, com la pressió exercida per l'excopríncep Nicolas Sarkozy, qui va posar el seu càrrec a disposició si el G20 no acabava amb els paradisos fiscals.

Malgrat que és cert que en el context actual no hi ha cap element que pugui ser perjudicial, el politòleg comenta que el fet que Le Pen "sigui populista i nacionalista ens dona a entendre que si en algun moment alguna cosa va malament a França, ella faria servir tots els recursos que té al seu abast per mantenir la seva popularitat", entre els quals es trobaria el Principat. Així doncs, exposa que, al cap i a la fi, l'ideari del moviment polític que guanyi els comicis "no és tan rellevant com la mena de partit que sigui".

Qüestionat sobre la tendència de vot dels residents gals al país, Lara es mostra molt "prudent", tenint en compte que no es disposa d'un estudi sociològic dels francesos a Andorra, però agafant el percentatge de vot de la primera volta, celebrada el passat 10 d'abril, manifesta que el guanyador va ser l'abstenció als comicis. D'altra banda, apunta que un 36% dels gals que van exercir el seu dret a sufragi van apostar per Le Pen (15,45%) i Éric Zemmour (21,16%), unes xifres que fredament mostren que "l'extrema dreta s'ha convertit en una opció", el que suposa "una victòria" per les files de la candidata de RN.

Per cloure, posa de manifest que en aquests moments França està vivint una "situació de desgast del sistema molt important", amb un auge de l'extrema dreta "vestida de moderada, blanquejada", una conjuntura que analitzada des d'un punt de vista històric "sembla surrealista". Ara caldrà veure que succeeix a les urnes aquest diumenge i com es desencalla la presidència de la República Francesa.

stats