El referèndum per l'acord amb la UE podria ser a finals del 2023 o principis del 2024

Andorra la VellaL'acord d'associació amb la Unió Europea (UE) comença a encarar la recta final amb l'entrada a debat de les qüestions més "sensibles", com l'ordre públic, la lliure circulació de persones i les telecomunicacions, concretament pel que fa al concepte de ciutadania de la UE, la liberalització del mercat de les comunicacions i el 'roaming', dues qüestions que es presenten com a línies vermelles i, molt probablement, s'acabin definint a través de l'arbitratge polític.

Així ho ha manifestat aquest divendres el secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, qui ha fet el punt sobre aquests aspectes. En relació amb el concepte de ciutadania de la Unió, ha destacat que tenint en compte que el Principat no esdevindrà un estat membre, sinó associat, considera que "aquest principi no seria d'aplicació pel país". Riba ha recordat que Andorra centra les propostes i el debat sobre aquest punt d'acord amb el precedent de Liechtenstein, amb qui la UE va arribar a una solució acordada fa 27 anys per mantenir els permisos de residència i que es continua renovant avui dia.

El secretari d'Estat ha apuntat que el fet de poder controlar les quotes, és a dir, el nombre de noves persones que arribin al Principat a viure i treballar, permet garantir la previsibilitat de l'increment demogràfic per gestionar les polítiques públiques que l'acompanyen, com el sistema sanitari o l'educació. "Intentem que el resultat s'assembli molt al de Liechtenstein perquè creiem que si ens posem sobre un precedent existent, ens serà molt més fàcil", ha dit.

En referència les telecomunicacions, tot i que les converses s'iniciaran a principis del segon semestre d'enguany, ha posat de manifest que, tal com s'ha mencionat anteriorment, que el gran escull és la liberalització del mercat, la qual cosa permetria l'entrada de companyies que farien la competència a Andorra Telecom, un fet que Andorra "no defensa". D'altra banda, hi ha la qüestió del 'roaming', un concepte que, de primeres, "no genera dificultats", però preocupa que entri en vigor de manera automàtica amb l'acord d'associació per la repercussió econòmica que pot tenir, ja que "una de les majors fonts d'ingressos" de l'antiga parapública i no es podria permetre que "caiguin en un percentatge que no sigui assumible".

Possible referèndum a finals del 2023 o principis del 2024

El secretari d'Estat també ha assenyalat quin és el calendari previst de cara als pròxims mesos i anys, tot exposant que la màxima fita se situa entre finals del 2023 i principis del 2024, moment en el qual Espanya regentarà la presidència del Consell de la UE, i on es preveu tenir un document definit i començar a preparar, i fins i tot realitzar, el referèndum popular per conèixer la posició de la ciutadania en relació amb l'acord d'associació a la Unió.

En aquest sentit, ha explicat que abans que finalitzi l'actual legislatura, la voluntat dels membres de la taula de negociació és portar "el més lluny possible" les qüestions cabdals per acordar de manera ferma la majoria d'aspectes, tot considerant que "seria una molta bona notícia poder tancar les matèries més sensibles abans de les pròximes eleccions". Quant a la possibilitat que la celebració de nous comicis generals pugui obstaculitzar el calendari previst, Riba ha exposat que quan sigui el moment, les reunions no s'aturaran, tot i que "la delegació que hi assistirà no serà negociadora".

Respecte a la visió de l'acord de la ciutadania que es percep, el secretari d'Estat ha constatat que "de moment no hi ha una oposició organitzada enfront aquest projecte", però ha acceptat que copsen neguits individuals per part d'actors econòmics i polítics. Tanmateix, ha destacat que el fet de no tenir una clara oposició a l'acord d'associació "no significa que no hàgim d'explicar que estem fent a la població", ans al contrari, i per aquest motiu a la tardor es reprendran les reunions públiques per explicar els avenços en les conversacions. "Espero arribar a les portes d'un referèndum havent fet el màxim i sabent que la població podrà decidir amb una opinió fonamentada", ha manifestat.