Relleu a les famílies de la política andorrana

Andorra la VellaLa família és una de les potes fonamentals en el desenvolupament d'una persona i en el cas d'alguns dels candidats de les pròximes eleccions generals, que se celebraran el 2 d'abril, és la clau en el seu pas per la política activa. "El cuquet de la política em ve de la família", "la vocació de servei públic la tenim a la genètica familiar", "respirem fent política", "als dinars familiars la política sempre estava a sobre de la taula" són algunes de les definicions que els candidats que participen en aquest reportatge han respost a la pregunta 'D'on li ve la passió per la política activa?'. Al llarg del reportatge descobrirem el pes que ha tingut la família, que també s'hi ha dedicat o es dedica a la política, en Guillem Casal Font, Jordi Casadevall Touseil, Rebeca Roger Lozano, Laia Moliné Cintas, Meritxell López Guitart, Martí Alay Roquet, Joaquim Miró Castillo, Helena Mas Santuré, Gerard Alís Eroles i Marc Magallón Font.

Famílies amb vocació de servei públic

Els pares i les mares són des de ben petits els referents dels fills, i en el cas dels pares dels candidats que es van dedicar a la gestió pública, aquests són els seus referents principals. En el cas d'Helena Mas Santuré, tot i que el seu pare, Manuel Mas i Ribó, qui va ocupar diferents càrrecs com el de conseller general, ministre d'exteriors o ambaixador a la Santa Seu i Irlanda, no va poder veure la seva faceta com a representant pública, aquesta explica que a casa seva vivien amb "naturalitat" la política i relata que ella i la seva germana van "aprendre a donar-li valor al polític, a aquell que treballa per ser bon polític, sense ser polítics professionals". La candidata de la llista demòcrata per Sant Julià assegura que el seu pare li va transmetre la necessitat de "treballar per fer l'Andorra que creiem, per tenir un país millor. Perquè Andorra és una terra d'oportunitats i ell sempre ens deia que ens havíem de sentir uns privilegiats de poder aportar al nostre granet de sorra".

Un altre testimoni del relleu de pares a filles és el de Meritxell López, número dos de la llista nacional de Demòcrates, qui explica que "el meu pare va ser conseller comunal i sempre ha estat vinculat a la política parroquial, a casa l'hem viscuda sempre molt intensament i suposo que això és el que em va portar a ser consellera comunal i ara a presentar-me a les eleccions nacionals". I és que el seu pare, Josep Antón López Alcántara, fou conseller comunal d'Andorra la Vella a principis dels 2000.

No obstant això, el cas més paradigmàtic és el de la número 5 de la llista PS-SDP, Laia Moliné Cintas, que ja es va presentar a les darreres eleccions, qui, ara, comparteix per primera vegada unes eleccions generals amb el seu pare, Miquel Moliné Nadal, que és la primera vegada que es presenta i ho fa com a número 1 de la llista electoral de la coalició progressista a la Massana. "És estrany, perquè a casa sempre hem parlat de política, però és la primera vegada ens presentem tots dos. Ens resulta curiós, però la sort és que estem molt units. El que sí que ha canviat és el respecte que ens tractem quan treballem, ho fem com si no fóssim pare i filla, però amb l'avantatge que ens coneixem". No obstant això, Moliné assegura que "haurem de trobar espais (durant la campanya) per desconnectar, perquè tots dos som molt intensos".

Per la seva banda, Rebeca Roger Lozano, veu de la influència de la seva mare, Isabel Lozano Muñoz, qui va estar cap de llista de Verds d'Andorra en totes les generals que es va presentar aquesta formació política, malgrat que mai va aconseguir ocupar un escó al Consell General, i també de la seva germana Jael Pozo Lozano, la qual ha estat al comú massanenc durant 8 anys. "Els valors polítics, el pacifisme, i la lluita pels drets socials i mediambientals em venen de la meva mare i la meva germana. Soc lluitadora des de petita, a l'escola ja reivindicava aquesta passió per la política. Ho he mamat a casa", explica la número dos d'Acció per la Massana. La qual recorda com la seva primera participació en la política de carrer "la manifestació contra el forn, d'això fa vint anys i ara faig el pas em presento a candidata a consellera general".

També ha estat clau per a Jordi Casadevall Touseil, número tres de la llista nacional de Concòrdia i exsecretari general de Govern, la participació en la política activa del seu pare, Enric Casadevall Medrano, qui va ser conseller de comú de Canillo, va participar en el procés constituent, fou conseller general, cònsol de Canillo. "És indiscutible que ha tingut influència. La política a casa meva ha estat sempre molt present i el seu clímax va ser el procés constituent. Recordo que dos anys després va ser quan la cosa pública em va començar a interessar i vaig decidir dedicar-m'hi a l'administració i gestió pública".

Però la passió per la política no ve sols dels pares, també es viu entre germans. N'és el cas de Marc Magallón Font, qui ocupa el segon lloc la llista territorial d'Escaldes-Engordany de Demòcrates-Acció, i és germà de Lídia Magallón Font. "El meu pare ja va ser conseller de comú i gestor de Capesa, a casa des de petits hem mamat la política. Després la meva germana va agafar el relleu i va ser, primer, secretària d'Estat de Medi Ambient i, posteriorment, cònsol major d'Escaldes. Al meu pare el recordo els diumenges a la tarda i a les nits, ja sopats, marxar a treballar pel poble i la meva germana era la primera a entrar i l'última a sortir. A mi, el cuquet de la política m'arriba més tard, el 2015 quan soc conseller del comú i després, en 2019, surto escollit com a conseller general de la territorial d'Escaldes. A casa sempre s'ha viscut la política de molt a prop i sempre hi he tingut interès, t'agrada i en deixes conduir cap aquí", assegura Marc Magallón.

D'avis a nets

Hi ha qui l'avi va ser una part fonamental en el naixement d'aquesta vocació de servei públic i de passió per la política. "La primera espurna la vaig tenir a la família, i per això vaig estudiar ciències polítiques, després de vuit anys al gabinet del cap de Govern decideixo fer el pas cap al Consell General", reconeix Guillem Casal Font, la vena política del qual ve de Josep Casal Puigcernal, el seu padrí patern, que fou cònsol de Canillo, conseller general, ministre d'agricultura i subsíndic, avi que comparteix amb la també candidata demòcrata Gemma Riba Casal. En el cas del Guillem Casal, la vessant materna de la família també té molta importància en la seva vocació de servei públic, el seu avi matern va ser conseller de comú d'Escaldes, i la seva mare fou consellera de comú d'aquesta mateixa parròquia durant dos consolats diferents.

També és l'avi el qui inspira a Joaquim Miró Castillo, "va ser exiliar republicà i després alcalde del seu poble durant la primera legislatura democràtica després del franquisme a Espanya. Ell em va transmetre els valors progressistes i d'esquerres", però pel que fa a la política activa fou el seu pare, també Joaquim Miró, qui fou conseller general l'any 1963, el que va iniciar la carrera familiar. "Quan ell era conseller jo era molt petit, no el recordo com a autoritat, però el recordo vinculat al món polític i interessat per la política del nostre país, ha tingut molta influència també", relata el candidat socialdemòcrata per Andorra la Vella.

La política, la protagonista dels dinars familiars

Hi ha qui troba la inspiració política en la família extensa, com per exemple en els seus tiets. Aquest és el cas del número u de la llista de Concòrdia a Andorra la Vella, Martí Alay Roquet. Ell és nebot de Vicenç Alay Ferrer, un dels fundadors del PS i exconseller general i ministre d'Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura amb el Govern de Jaume Bartumeu. "Som molt amics i parlem de política, tot i que aquest any ens presentem en llistes diferents. Dels meus tiets és de qui em ve la passió per la política activa", explica Martí Alay, el qual també és nebot de Pere Roquet Portella, fundador d'IDN amb Vicenç Alay. En el cas de Martí Alay, l'activisme social també ve de la mà del seu avi, Joan Alay, clar exemple de la importància de l'associacionisme i d'involucrar-se en la societat.

També hi ha casos on cosins es presenten o s'han presentat en llistes diferents, però, tot i això, mantenen la relació familiar de manera intensa. Aquest és el cas del candidat de la coalició socialdemòcrata a Sant Julià, Gerard Alís Eroles, el qual és cosí germà d'Oliver Alís Salguero, exconseller general de Terceravia. "Als dinars de cosins parlem de política de manera intensa, tenim diverses maneres de veure la política, és intens, però ens portem molt bé", explica Alís, el qual assegura que el que comparteixen és la "vocació pública". El cas de connexió entre cosins i llistes electorals també el veiem amb Jaume Bonell Argelich, el qual és cosí de l'exconsellera general, subsíndica i cònsol menor de Canillo Mònica Bonell Tuset. "Hi ha una tradició familiar, no és una cosa estranya a casa meva. I això propicia que ara, que em jubilo, em presenti a les eleccions. El meu pare també va ser conseller general i com a tota casa andorrana la política ha estat sempre ben present".

Passat, present i futur de la política activa

El que està clar és que dedicar-se a la política activa "és un sacrifici, que no tots poden fer", assegura Jordi Casadevall, qui té clar que el model de dedicar-s'hi tota la vida a les institucions i ocupar diferents càrrecs "no l'hauríem de reproduir". El número tres de la llista nacional de Concòrdia creu que "ara, és més fàcil que hi hagi cares diferents, però també entenc que abans era més complicat trobar gent que s'hi pogués dedicar, amb tot el que comporta ocupar un càrrec polític públic".

En tot cas, siguin pares, mares, avis, tiets o cosins, la carrera electoral és viu de manera diferent si es comparteix. "La meva mare continua sent un pilar molt important i per a ella i la meva germana que em presenti les fa sentir eufòriques perquè segueixo el camí que elles van obrir", relata entusiasmada la candidata d'Acció per la Massana.

I també és un punt d'unió amb els familiars dels candidats, que també van estar a la política activa i que els van deixar fa un temps. "Fa il·lusió presentar-se, et pica el sentiment de poder estar al Consell General i pensar que sentiria ell, segur que estaria content", explica Guillem Casal. "Haver viscut de prop la política em reconforta, és com si m'acompanyés. Estaria content per mi i em donaria consells. El sento molt a prop ara", conclou emocionada Helena Mas.