Riba detalla els punts de l'acord d'associació en la primera reunió de poble a Canillo

CanilloCanillo ha estat la parròquia que ha acollit la primera reunió de poble per parlar sobre Andorra i la Unió Europea. Una cinquantena de persones s'han apropat aquest dilluns a l'auditori del Palau de Gel per escoltar les explicacions del secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, que ha estat qui ha presidit les negociacions del Principat amb la Unió Europea. Una cita que "té per objectiu saber com la ciutadania percep aquest acord", ha explicat, així com "quins són els punts que neguitegen més al ciutadà per saber com abordar-los durant la negociació".

La de Canillo és una de les vuit reunions de poble programades durant tot el mes d'octubre. Riba ha avançat que de cara al 2020 s'ha planejat programar dues reunions més, ja que les negociacions estaran més encaminades i es podrà parlar d'aspectes més específics com la lliure circulació de mercaderies. Aquest dilluns la presentació s'ha centrat en el procés de negociació i redacció del text, tot i que al torn de preguntes el secretari d'Estat ha volgut donar resposta a alguns dels temes que preocupaven als assistents.

Especificitats andorranes

"No podem introduir excepcions a totes les normes", ha reconegut Landry Riba, però sí que l'equip negociador disposa de "cert marge que intentem aprofitar al 100%". Marge que serveix per mantenir tres de les especificitats que no es volen perdre, com són els monopolis de FEDA i Andorra Telecom i la lliure circulació de persones. El "repte" per a l'equip negociador és "mantenir les especificitats", tenint en compte que les singularitats del Principat en matèria d'immigració s'allunyen dels marcs de referència europeus. Per aconseguir-ho, la delegació andorrana vol ser "propositiva". "La Unió Europea no ens coneix prou per fer propostes que ens convinguin", ha dit, "i nosaltres tenim la capacitat de fer propostes que siguin acceptades". Com a exemple ha parlat de la transitòria de 30 anys per al tabac, proposta que "es va lluitar i s'ha obtingut".

Beneficis de país

Una de les persones que ha agafat el micròfon ha estat Jordi Alcobé, ministre d'Administració Pública, Transports i Telecomunicacions que va dimitir durant el segon mandat de Toni Martí. A banda de felicitar a Landry Riba per l'acord amb el tabac, ha volgut saber els beneficis que comportaria a un país petit com Andorra formar part de la Unió Europea. "El model d'acord és més beneficiós que l'adhesió", ha afirmat el secretari d'Estat, que ha parlat de Suïssa com el país que més partit treu de la Unió Europa, seguida dels països que formen part de l'Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Noruega i Liechtenstein).

Lliure circulació de persones

"Hi ha detalls que no puc avançar perquè comprometrien la negociació", ha reconegut Landry Riba quan un dels assistents ha preguntat respecte a la lliure circulació de persones. Amb tot, ha remarcat que "el que es planteja és que Andorra mantingui el sistema actual d'autoritzacions de residència vinculades a les autoritzacions de treball, així com el sistema de quotes".

Despesa econòmica

En tant que Andorra no seria un estat membre més de la Unió Europea, no hauria de participar en els pressupostos junt amb països més grans com Alemanya o França. Si podria, en canvi, formar part de programes europeus, com per exemple el programa Erasmus o Horitzó 2020, aportant una quantia econòmica. "A mesura que moltes empreses hi participin tindríem un retorn superior al que hem posat", ha afirmat Riba. Retorn que, en cas d'èxit, podria ser del doble o del triple de l'invertit. D'altra banda, la gestió d'un acord d'associació requereix recursos, per això l'administració ja treballa per analitzar el cost de la reorganització de les institucions, noves estructures que s'emmirallarien en altres ja creades a Islàndia o Liechtenstein. El cost total es coneixerà un cop es negociï tot el cabal, és a dir, totes aquelles normes que només afecten la relació d'Andorra amb la Unió Europea.

Repercussió als comuns

"L'impacte als comuns és lleu", ha explicat el secretari d'Estat, ja que mantindran la mateixa estructura. L'acord, en canvi, reforçarà els lligams amb altres institucions municipals dels països veïns, amb qui podran elaborar projectes comuns i que repercuteixin de manera positiva en les veïnes i veïns. No obstant, el paper dels comuns sí que és important durant el procés de negociació perquè disposen de "dades que necessitem per fer propostes adequades".

Incertesa europea

La sortida del Regne Unit de la Unió Europea ha posat sobre la taula un panorama polític que "no és el més fàcil", amb una situació que no s'havia donat abans. "Ens afecta inevitablement", i per a Riba "genera moltes incògnites en com es resoldrà". Tot i això, "hi ha elements que s'inclouran a la negociació que són susceptibles d'utilitzar-se en una negociació de la Unió Europea amb un tercer país", creant a Andorra un marc que podria servir al Regne Unit de model en un futur. Riba creu que "no seria rigorós dir que no ens preocupa", tot estant atents a l'evolució diària de la situació per no "avançar sense caure".

Referèndum

Un cop passat tot el període de negociacions i quan la delegació andorrana i la Unió Europea tinguin el text sobre la taula, arribarà el torn de la ciutadania per decidir si volen acceptar l'acord d'associació o no. Per ciutadania s'entén a totes aquelles persones amb passaport andorrà, perquè com bé ha explicat Riba a un assistent resident sense nacionalitat andorrana, "s'està plantejant un referèndum com el que es va votar per a la Constitució" i, fent ús de la mateixa estructura, "només podrien participar-hi les persones amb dret a vot". En cas que els andorrans i andorranes aprovessin l'acord, el Consell General signaria i ratificaria el text. Si es parla de calendari, el secretari d'Estat calcula que serien necessaris "dos anys i poc per negociar la part del cabal". La part restant de l'acord marc que queda per debatre s'aniria negociant en paral·lel a la del cabal.