El SAAS ha atès entre el 2012 i el 2017 vuit embarassos de menors, una de tretze anys

Andorra la VellaEl Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) ha atès en els darrers sis anys vuit menors embarassades. D’altra banda, en el mateix període comprès entre el 2012 i el 2017 s’han registrat vuit naixements de mares menors d’edat. Aquestes són algunes de la dades que facilita el Govern en una resposta a una bateria de preguntes que havia formulat la consellera del Partit Socialdemòcrata (PS), Rosa Gili, en el marc del debat sobre la despenalització de l’avortament. Sobre aquesta pregunta en concret, des de l’executiu es destaca que s’és “conscient que la despenalització és una qüestió que preocupa a la societat civil” però recorden que “la reforma de la Constitució i posterior modificació del Codi penal implicaria la ruptura de les institucions de l’Estat”. Així consta en les respostes publicades aquest dimarts al Butlletí del Consell General.

De les vuit menors ateses pel SAAS entre el 2012 i el 2017 cal destacar que una tenia 13 anys i el seu cas és del 2015; altres dos en tenien quinze i la seva atenció es remunta al 2012 i al 2014 i altres cinc tenien disset anys i els seus casos són del 2013, del 2015 i del 2017.

La consellera socialdemòcrata també es mostrava preocupada pels serveis específics per donar informació sobre la salut sexual i reproductiva a les menors d’edat i a aquelles persones majors que també ho puguin sol·licitar. Des del Govern se li respon que es fan tot un seguit de formacions a les escoles i que també el servei de Consulta jove respon de “forma totalment gratuïta i anònima a totes les inquietuds” que se li puguin plantejar. A més, es reconeix que tot i que no hi ha un servei de planificació familiar, es considera que els objectius que tindria estan “coberts totalment” pels metges de capçalera i els ginecòlegs. També es detalla el procediment que se segueix per part de la policia en casos de violacions.

Quant a la pregunta de si la CASS reemborsa els avortaments practicats fora d’Andorra, la resposta és que no, tal com era previsible, ja que no és una prestació inclosa en la nomenclatura vigent i “no està contemplat en l’ordenament jurídic andorrà”. El que sí que s’informa és que la parapública ha cobert darrerament set interrupcions no voluntàries de la gestació (abans dels 180 dies) que s’han fet fora d’Andorra. Una va ser el 2015; dos al 2016; altres dues al 2017 i dues el primer semestre del 2018.

A l’últim, i quant a la qüestió de si el Govern considera la legislació actual adequada en relació als drets bàsics de les dones i si es compleix amb els compromisos contrets amb organismes internacionals, des de l’executiu es respon que la legislació actual s’adequa al marc constitucional vigent i es detalla tot un seguit de recomanacions que va fer el comitè per a l’eliminació de la discriminació envers la dona (CEDAW) i l’estat en què es troba la seva resolució. D’aquesta manera, es concreta que s’ha treballat en la llei d’igualtat i en la modificació del Codi penal per incloure-hi la violència de gènere així com també la sanció de l’assetjament sexual i també es reivindica el reconeixement de la igualtat de remuneració per la mateixa feina. A més, es destaca que s’han modificat les condicions de dispensació de la píndola post coital per fer-la més accessible. S’afegeix que es treballa per legislar que l’edat mínima per contraure matrimoni són els 18 anys. Quant a la recomanació de despenalitzar l’avortament, si més no en els tres supòsits bàsics, des de l'executiu s’insisteix en què la Constitució reconeix el dret a la vida i “la protegeix plenament en les seves diferents fases, i el dret a la vida tal com està reconegut constitucionalment s’ha d’entendre dins del nostre procés constituent”.