Política05/11/2019

Els saigs volen tenir un nunci i més i millor informació

Granyó assegura que ja s’autoregulen “en el marc de la llei” i que la seva és una professió "malentesa i demonitzada”

M. F.
i M. F.

Andorra la VellaEl raonador del ciutadà va assegurar dilluns durant la seva compareixença davant la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals que caldria avaluar una autoregulació dels saigs o bé una modificació de la llei per certs problemes que creu que hi ha sobre la taula i que estan generant queixes de la ciutadania. El president de la Cambra de Saigs, Xavier Granyó, ha posat en relleu que els saigs ja s’autoregulen “dins el que es pot en el marc de la llei” i que ja hi ha hagut millores que han sorgit d’aquesta autoregulació. Pel que fa a les modificacions de la llei, ha manifestat que ja s’hi està treballant amb el ministeri de Justícia i Interior per tenir, per exemple, un servei de notificacions i perquè les entitats públiques i privades facilitin informació d’una manera més àgil.

D’aquesta manera, Granyó ha destacat que la seva és una “professió malentesa i demonitzada” i ha recordat que en un primer moment la llei que regula la professió es va tirar endavant perquè hi havia un problema crònic de gent que no podia cobrar deutes que la justícia havia reconegut que havia de percebre. Ara, passat un temps en què creu que les coses “afortunadament” han millorat per a aquests perjudicats, considera que es podrien impulsar alguns canvis en la llei per “modular” la seva aplicació. En aquest sentit, estan negociant amb el ministeri poder comptar amb un servei especial de notificació propi, tipus els nuncis judicials, que estiguin a càrrec dels saigs. També s’està negociant, tal com ha manifestat Granyó, que les entitats, tant públiques com privades, puguin facilitar informació de manera més àgil perquè els saigs també puguin fer la seva feina de manera “més eficient”. En aquest sentit, Granyó esmenta el cas de les entitats bancàries, ja que si ells no saben amb qui treballa la persona a qui s’ha d’embargar, fins que no tenen aquesta informació s’embarga a totes les entitats, amb les molèsties que això comporta per a la persona. “Hi hauria menys molèsties i menys queixes en aquest sentit”, ha manifestat Granyó, si la informació fos millor.

Cargando
No hay anuncios

El president de la Cambra de Saigs ha incidit, també, en el fet que a través de l’autoregulació que ells mateixos duen a terme s’ha intentat “redoblar esforços” i fer millores en les notificacions, per mirar de ser el més garantistes possible amb els drets de les persones embargades. També recorda que l’execució que ells fan és el darrer pas i que la persona ja ha estat objecte d’un procés judicial i, per tant, és coneixedora dels deutes que té pendents i que una sentència l’obliga a satisfer.

Un altre dels aspectes que s’analitzarà amb els canvis en la llei serà els terminis, perquè siguin més assumibles, tal com comenta Granyó, afegint, d’altra banda, que pel que fa a les condicions dels embargaments, estan molt marcats per la llei, que ja fixa les quantitats que es poden considerar com a no embargables per a la subsistència de la persona.

Cargando
No hay anuncios

Granyó no ha volgut entrar a valorar el fet que de les queixes rebudes pel raonador n’hi hagi moltes que es concentrin en una sola persona i ha recordat que el ministeri compta amb un òrgan disciplinari que avalua tant les reclamacions que li fa arribar la institució del raonador com les particulars i que des del 2016 s’han derivat tres expedients disciplinaris, dos dels quals aquest any. No ha volgut desvetllar, però, si aquests són tots a la mateixa persona o no.

Sobre aquesta actuació de l’òrgan disciplinari s’ha pronunciat també el cap de Govern, Xavier Espot, que ha destacat que a tot aquell professional que “no compleix” amb el que estableix la llei se’l “sanciona”. Ha volgut contextualitzar aquestes queixes i ha incidit en el fet que dins el gran volum de feina que fan els saigs són “casos puntuals” en què s’ha comprovat que un saig s’ha “extralimitat” de la feina que li correspon. També ha volgut fer incidència en què es tracta d’una “professió incòmoda” ja que quan han d’executar “sempre hi ha una part d’insatisfacció per raó de la naturalesa” de la seva funció. També ha remarcat que s’ha posat en marxa un sistema d’inspecció, que va més enllà de les queixes, que ha de “verificar” amb caràcter global que facin la seva feina de la manera correcta i del qual se n’han de derivar recomanacions.