Salutació del cap de Govern, Xavier Espot, amb motiu del 29è aniversari de la Constitució

Andorra la VellaBenvolguts conciutadans i conciutadanes,

Després de més de dos anys de pandèmia, la simptomatologia lleu de la variant òmicron, juntament amb un alt grau d’immunització de la població, ens ha permès deixar –gradualment– sense efectes la major part de mesures contra la COVID-19 i albirar el principi de la fi de la pandèmia. Tanmateix, no podem ignorar la versatilitat d’aquest virus, i això implica no abaixar la guàrdia i continuar reforçant aspectes clau com l’atenció a les persones més vulnerables.

Aquest 14 de març commemorem l’aprovació per referèndum de la Constitució. Vint-i-nou anys després de la consolidació d’un llarg camí de reformes i modernització de les institucions amb l’assentament de la sobirania popular i de la separació de poders, o el reconeixement de la personalitat jurídica internacional; en definitiva, l’assentament de les bases de l’Andorra contemporània.

Gairebé trenta anys després, ens trobem en un altre moment decisiu per al futur del nostre país. La pandèmia de la COVID-19 ha estat certament una mena de mirall de les nostres debilitats, dels processos que cal accelerar davant d’aquesta crisi multidimensional. Tanmateix, les crisis també s’han de concebre com a generadors de noves oportunitats, més enllà dels sectors tradicionals que han guiat i han fet prosperar la nostra economia. En tot cas, però, gran part dels indicadors econòmics van recuperant els nivells prepandèmia, fet que ens permet encarar els principals reptes de futur amb una certa dosi d’optimisme i recuperar la confiança.

La lluita contra el canvi climàtic, la diversificació econòmica en clau d’innovació i sostenibilitat, la revolució, transformació i acceleració digital i tecnològica de la nostra societat, la capacitat de crear llocs de treball en sectors emergents o les negociacions per l’Acord d’associació amb la Unió Europea, són els principals reptes als quals hem de fer front per continuar avançant i consolidar el nostre país com un país d’oportunitats, de creixement econòmic i de cohesió social. Per fer-ho,  hem de ser capaços, entre totes les institucions i els sectors econòmics, de generar il·lusió i fer prevaldre el caràcter resilient, que encaixa plenament amb l’evolució històrica i social d’Andorra, i també deixar de banda l’interès més immediat o sectorial en benefici d’una visió més general, plural i de futur.

En els moments més complexos de la crisi, el Govern va desplegar un paquet de mesures de suport al teixit productiu sense precedents. El que va significar un baló d’oxigen i un coixí per permetre la reactivació econòmica, per a bona part de les empreses i els autònoms del país, això ha estat possible gràcies al rigor pressupostari i a la consolidació del model fiscal implementat durant els anys anteriors.

Fa poques setmanes sèiem al voltant d’una mateixa taula el Govern, els grups parlamentaris que formen el Consell General i els comuns, per iniciar una reflexió pausada sobre la reforma del marc tributari. Una reforma que requereix un ampli consens, sense apriorismes però amb una àmplia visió transversal que ens permeti entre totes les institucions, més enllà de les estrictes competències, conservar l’homologació internacional i fer que el país continuï sent preeminentment competitiu, alhora que es manté la capacitat inversora i de suport al teixit productiu i als col·lectius més vulnerables. I aquestes premisses no només les hem d’aplicar en l’àmbit estrictament fiscal, sinó que les sinergies entre administracions també són més necessàries que mai en tots els àmbits que ens concerneixen i que tenen un caràcter decisiu en el dia a dia de les ciutadanes i els ciutadans. És el cas, per exemple, de l’habitatge. És evident que encara persisteixen forts desequilibris que justifiquen la necessitat d’accionar mesures per part de tot el sector públic, per plantejar solucions i garantir el dret a un habitatge digne per a tothom.

El desplegament de la Constitució al llarg d’aquests darrers vint-i-nou anys ha contribuït clarament a modernitzar la societat andorrana, però cal seguir adaptant els seus preceptes a una realitat que canvia constantment. La Carta Magna fixa les bases de la modernització del nostre país, però la tasca dels responsables polítics és de desenvolupar-la. En aquest sentit, des del Govern, tot i l’alt grau de dedicació per combatre els estralls de la pandèmia, hem continuat treballant en el nostre full de ruta per seguir sent un país preparat i atractiu l’endemà de la crisi sanitària. Quan el conjunt dels països reprenien una tímida activitat econòmica la posobra del confinament, nosaltres fèiem públic el nostre projecte de govern per al que quedava de legislatura. Un full de ruta detallat que vam anomenar Horitzó 23, en què s’exposaven les accions que havíem de dur a terme més enllà de la gestió sanitària. Així doncs, al llarg d’aquests dos anys marcats per la COVID-19, l’Executiu ha continuat treballant incansablement; la pandèmia no ha aturat l’execució del nostre projecte executiu. Avui, dos anys més tard de l’aparició del coronavirus a Andorra, podem dir que la gran majoria de projectes i accions inclosos en l’Horitzó 23 han estat endegats, i en molts casos completats. A tall d’exemple, el Govern que tinc l’honor d’encapçalar ha aconseguit fites tan cabdals com constituir un fons publicoprivat per tenir una capacitat inversora de prop de 15 milions d’euros per seguir donant resposta a la problemàtica de l’habitatge, més enllà de les mesures quirúrgiques que volen frenar l’augment de preus dels lloguers; fomentar el transport públic amb l’abaratiment del tiquet mensual, tot analitzant alternatives al transport convencional per revertir la preocupació envers la mobilitat; aconseguir vols regulars a l’aeroport d’Andorra-la Seu, i iniciar els tràmits per fer realitat l’heliport nacional. Per diversificar la nostra economia, hem avançat molt en el desenvolupament d’una zona franca i hem seguit fent esforços per diversificar la nostra oferta turística. Volem fomentar el relleu generacional i acompanyar encara més el sector agrícola amb l’aprovació d’un projecte de llei òmnibus i la llei d’economia circular. Hem prosseguit amb bons resultats la negociació de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, que ha de suposar la culminació de la nostra homologació i l’obertura de nous sectors econòmics a Andorra, la internacionalització de les nostres empreses i més oportunitats per als nostres estudiants i treballadors en l’àmbit europeu.

La diversificació dels nostres pilars econòmics ha d’anar acompanyada del camí emprès des de fa anys per a l’homologació i la resiliència del nostre deute públic. Per aquest motiu hem dut a terme les primeres emissions internacionals de deute públic amb excel·lents resultats gràcies l’adhesió al Fons Monetari Internacional. A més, des del nostre punt de vista una Andorra moderna ha de ser un país actiu i respectat en els fòrums multilaterals; un bon exemple és l’èxit de la Cimera iberoamericana que vam acollir ara fa un any. No obstant això, hem continuat reforçant les nostres relacions bilaterals, particularment amb els nostres dos països i territoris veïns. La modernització del Principat també implica fomentar la digitalització del país amb una dotació de més de 20 milions d’euros. Tot això en un entorn natural excepcional i que seguim protegint, amb tres sistemes educatius públics d’excel·lència i amb un sistema de salut pública que ha demostrat estar a l’altura en moments de màxima tensió, una sanitat pública que seguim millorant i de la qual seguim ampliant el radi d’acció amb projectes com el Pla integral de salut mental i addiccions.

Aquestes i altres accions han estat les que hem endegat durant aquests darrers dos anys. No hauria servit de res focalitzar-nos en la gestió diària de la crisi sanitària sense tenir una visió a llarg termini que resolgués les problemàtiques dels nostres conciutadans, perquè més enllà de la gestió de la pandèmia enteníem que, més que mai, Andorra ha d’estar preparada per encarar els grans reptes de futur i ser un país capdavanter en els temps certament convulsos que ens toca viure. En efecte, no puc finalitzar aquesta salutació sense tenir un sentit pensament per a totes les persones que aquests dies estan patint els estralls d’una guerra injustificada a Ucraïna.

En nom de tot el Govern i en nom propi us desitjo un bon dia de la Constitució.