Seduir privats per tirar endavant el projecte de la tirolina a Naturlàndia

Sant Julià de LòriaEl comú lauredià està decidit a ubicar una nova tirolina a Naturlàndia. Així s'ha constatat aquest dimarts al migdia durant la celebració de la sessió ordinària del consell de comú, que ha servit per aprovar, amb els vots en contra de la minoria, un suplement de crèdit extraordinari de 4,7 milions d'euros i un crèdit extraordinari de 700.000 euros. D'aquest darrer crèdit, uns 400 mil euros es destinaran a realitzar un estudi i un avantprojecte de viabilitat que tenen com a finalitat instal·lar una tirolina al parc de Naturlàndia, tal com ja es va explicar fa gairebé un any. La resta de diners del crèdit extraordinari es destinaran a la rehabilitació i adequació de casa comuna i casa Bonet d’Aixirivall i per a la implementació d’un parc per patinar, tal com van demanar els nens i nenes durant el consell d'infants d'aquest any.

Amb la documentació de la tirolina, costejada amb les arques del comú, la institució dirigida per Josep Miquel Vila pretén atreure privats que, conjuntament amb la corporació, formarien una nova societat que explotaria i construiria el futur giny d'oci. “Camprabassa [l'ens que gestiona Naturlàndia, participat pel comú i per privats] no pot engolir ni té pulmó financer per dur a terme la inversió inicial per fer la redacció del projecte, per això ho farem des del comú”, ha justificat el cònsol major, que s'ha mostrat esperançat que aquesta nova iniciativa atraurà més ingressos per a l'ecoparc. “És difícil que els privats entrin en quelcom semblant sense projecte”, ha insistit Vila per defensar la fórmula mixta. En cas que finalment amb el projecte s'acabi seduint algun privat, la idea de la corporació és crear una societat participada amb aquests inversors i on el comú també hi seria present. Les obres de construcció i l'explotació de la nova tirolina anirien a càrrec d'aquesta societat i sobretot de la part privada, i la inversió inicial de 400 mil euros feta pel comú es retornaria en forma d'accions

Una fórmula que ha estat durament criticada per la minoria. “Manca de previsió, incoherència i manca de responsabilitat i de rigor”, ha adjectivat de manera pejorativa l'aprovació dels crèdits extraordinaris la consellera de la minoria per Unió Laurediana, Maria Servat. Servat ha tirat en cara que en l'anterior mandat l'actual majoria, que estava a la minoria, carregava contra els suplementes de crèdits extraordinaris i ara està fent el mateix. Unes paraules que han enervat membres de la majoria actual i finalment Vila ha entrat al tall i ha demanat als consellers que se senyessin a l'ordre del dia. “Camprabassa ha d'afrontar per si mateixa les inversions que li toca fer”, ha expressat el conseller de la minoria Joan Albert Farré, que ha defensat que en comptes de crear una nova societat el comú podia haver traspassat els diners a l'entitat de Naturlàndia perquè fes directament el projecte. “Estem a favor d'inversions a la parròquia, però això no vol dir que es pugui fer de manera improvisada i sense els projectes ni els pressupostos de com es gastaran els diners i en quina mesura”, ha defensat Farré.

Nova injecció de 300 mil euros a Camprabassa

Amb l'aprovació del suplement de crèdit extraordinari de 4,7 milions d'euros, que s'ha desglossat en diverses inversions, en destaca la nova injecció de liquiditat per la societat de Naturlàndia. El comú destinarà prop de 300.000 euros més, que se sumen als més de 600 mil euros que ja s'han traspassat a Camprabassa des que ha començat el 2018 que s'han destinat a eixugar el deute. Vila ha argumentat que aquest passat hivern no s'han ingressat els diners que estaven previstos a causa del mal temps que ha fet, sobretot els caps de setmana. En total, el cònsol ha exposat que s'han deixat d'ingressar 180.000 euros dels quals es tenien previst i a més s'ha hagut de pagar prop de 100 mil euros d'un projecte de Gerard Martínez. El cònsol major també ha acceptat que tampoc s'estan rebent les quantitats econòmiques que els espònsors de l'escola de trial de Toni Bou situada al parc van apuntar. “Això provoca que ens trobem amb noves despeses que necessiten resposta econòmica per part del comú”, ha argumentat Vila.