“Seria coherent traslladar el pacte de govern a les comunals”

Andorra la VellaEl nou ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, encara el mandat amb la intenció de pujar el llistó del seu antecessor, Gilbert Saboya, i encarar projectes importants que hi ha sobre la taula com el transport públic, el casino o la inversió estrangera. Justifica l'aliança amb DA perquè era l'única lectura possible dels resultats electorals i que servia per donar estabilitat. Argumenta que no podran dur a terme algunes de les promeses electorals perquè han hagut de pactar.

Quina sensació va tenir durant el primer consell de ministres a l'haver de treballar colze a colze amb aquells que fa un mes eren rivals polítics?

Una sensació estranyament positiva perquè ens vam sentir part d'un equip amb la idea de treballar per l'estabilitat del país amb lleialtat i per fer que la vida de les persones avanci. L'estranyesa era per la novetat no perquè hi hagi procedència d'àmbits polítics diferents i tothom ha entès que és un govern de coalició i que tots remem amb la mateixa direcció.

Durarà quatre anys?

I tant. Sense cap mena de dubte. La voluntat de totes les parts és aquesta i ara mateix tenim una majoria reforçada i en aquest sentit no ha d'existir cap risc. Hem de demostrar que a partir del consens i del diàleg quan arribin els moments complicats, que arribaran, allà és on hem d'apel·lar a la capacitat de compromís que totes les parts hem ratificat amb l'acord de govern. La millor decisió per no quedar bloquejats era que hi hagués un executiu amb una majoria estable per afrontar els reptes de país.

Es penedeix d'haver fet el pacte de d'Acord?

No.

Els electors que van votar l'entesa es poden sentir, com a mínim, decebuts.

Aquells que van votar d'Acord per unes propostes concretes podran comprovar que estant al Govern podrem impulsar-les més fàcilment que si haguéssim estat a l'oposició. El pacte es va fer per trencar una majoria absoluta que era difícil de combatre amb el sistema electoral que tenim i que arribava fins al 7 d'abril. Si hi ha hagut gent que va votar d'Acord pensant que havia de servir perquè no continués governant DA, puc entendre que els hi hagi costat acceptar la decisió. Però aquesta possibilitat no ha existit mai perquè la suma d'un govern tripartit [amb PS i terceravia] a divuit mesos vista no era factible ni realista.

El pacte entre L'A i DA també té data de caducitat com el de d'Acord o estem davant d'una aliança que va més enllà de l'executiu? Tenim les eleccions comunals a tocar.

Primer de tot aclarir que mai es va dir que el pacte s'hagués d'acabar l'endemà de les eleccions, perquè podia anar a més o a menys en funció dels resultats electorals. Respecte a les eleccions comunals és cert que estan a l'horitzó més immediat i se n'ha parlat dins del document del govern de coalició. La decisió final està en mans dels comitès parroquials. No ens limitem a res, però tampoc cap obligació. La possibilitat hi és, actualment validada pels òrgans generals i ara cada comitè ho ha de treballar i tindrà la potestat suficient per si és factible o no. La meva opinió personal és que assolir aquesta entesa també als comuns seria donar coherència i continuïtat al pacte que s'ha assolit al Govern. Però respecte i prudència absoluta.

Va ser un error estratègic del PS, o més concretament de Pere López, no voler seure a parlar amb SDP quan vosaltres vau fer la proposta?

No ho sé. Jo ho vaig intentar perquè el partit [L'A] m'ho va demanar i el PS en tenia coneixement del contacte, però finalment no va ser possible concretar la proposta a SDP. És fàcil mirar enrere i dir que si s'hagués fet hagués funcionat. Crec que no em pertoca a mi valorar si va ser un error del senyor López negar-se a negociar o descartar un acord amb Jaume Bartumeu.

Quan va ser investit, un dels temes que va voler posar més èmfasi va ser la necessitat de flexibilitzar els tràmits per facilitar la inversió estrangera. Fins a dia d'avui podem dir que no ha funcionat?

Malauradament Andorra no és la Xina i el món no està pendent de l'obertura econòmica del país, la cua d'inversors no és la que voldríem. Els inversors els hem d'anar a buscar. Això en un món globalitzat i competitiu vol dir que ens hem de diferenciar i hem d'oferir coses que a d'altres llocs no tenen. El que hem de treballar a partir d'ara és veure en quins nínxols de mercat tenim oportunitats i anar-los a buscar. A part d'això, hi ha una part interna que ens correspon a l'administració, que és agilitzar tota la burocràcia. Un cop l'inversor ha decidit que Andorra té un atractiu hem d'aconseguir que es faci efectiva la inversió. Hi ha una sèrie de barreres internes i tràmits històrics que s'arrosseguen i que són molt farragosos. Bona part dels processos que avui en dia encara estan vigents venen de fa 20 anys i aquí cal una reflexió i un projecte transversal de tota l'administració de simplificació i digitalització administrativa per fer la vida més fàcil per a tothom.

Més fàcil vol dir més inversió i més perill perquè les empreses del país perdin el nínxol que tenen?

La inversió estrangera és una competència que pot arribar al país, però que pot servir per millorar les pròpies empreses. A partir del moment que s'obre la porta perquè la gent pugui venir a invertir a Andorra s'obre la porta a la competència directa, és evident. Però aleshores s'han de protegir certs sectors estratègics sense que això vulgui dir tancar els mercats. Si Andorra vol ser competitiva el que no podem pretendre és que només les empreses andorranes puguin sortir, la porta ha de ser bidireccional. El risc de la competència sempre la tindrem però no ens ha de fer por, hem d'acompanyar el sector privat i donar-li eines perquè siguin el màxim competitius possibles.

Un dels aspectes que el ministeri té sobre la taula és el casino. En campanya es van comprometre a fer un nou concurs. Segueix en peu la idea?

És quelcom que està judicialitzat i s'ha d'esperar que la via jurídica prengui les decisions que toqui. Un concurs com aquest era necessari perquè el casino és un complement turístic que sempre hem defensat i hem cregut que és una bona idea, de fet potser ja fa temps que s'hauria d'haver intentat. Si la resolució judicial i administrativa conclou que tot s'ha fet correctament doncs finalment l'adjudicació pertocarà a qui va guanyar el concurs. Si s'ha de replantejar perquè hi ha una sentència contrària doncs és quan s'haurà de revisar i allà on es detecti el possible error plantejarem un nou concurs perquè la pitjor notícia és que no hi hagués un concurs per poder adjudicar un casino si hi ha operadors que es volen establir a Andorra. També pot ser que jurídicament ens apuntin que no calgui fer un nou concurs i que es pugui adjudicar a l'empresa que va quedar en segon lloc. De tot plegat, reconec que es podria haver fet millor, la complexitat del concurs ha generat tot un embolic que no ajuda. El que havia de ser una oportunitat es pot convertir en un problema i d'això n'hem d'aprendre.

Mirem l'hemeroteca. "Nosaltres esgotarem totes les vies perquè es pugui combinar la despenalització de l'avortament", va dir en l'entrevista electoral a l'ARA Andorra. Amb la situació actual de composició del Govern, han passat pàgina definitivament del referèndum per l'avortament?

Nosaltres sempre hem plantejat que l'avortament havia de ser quelcom de consulta a la ciutadania, no fèiem una campanya a favor o en contra. Una promesa que podríem haver dut a terme si haguéssim format un Govern monocolor de Liberals d'Andorra. No hem guanyat les eleccions i en un govern de coalició hi ha aspectes que s'han de negociar i s'han d'ajustar i aquest és un dels aspectes que hem hagut de plantejar d'una altra manera. La societat andorrana va votar i va decidir donar suport a un programa electoral on hi havia una proposa molt clara en relació a l'avortament, molt diferent a la nostra. No és que nosaltres haguem renunciat, nosaltres no ens hem oblidat de la nostra proposta, però la societat andorrana en aquest sentit ha parlat i ha validat una altra llista.

És un preu molt car renunciar a aquest aspecte per formar Govern?

No és un punt que nosaltres puguem impulsar com el portàvem al programa electoral, no vol dir que ens n'oblidem i que quedi en no res, però s'haurà de plantejar de manera diferent. Entendria que la crítica fos acceptable per part nostra si haguéssim guanyat les eleccions per majoria absoluta i a l'hora de governar ens oblidàvem del compromís. Demanar i exigir que complim aquest compromís quan no és un govern monocolor no és una lectura ajustada del resultat de les eleccions.

Entenc que passa el mateix amb la Llei de la Funció Pública. En campanya van dir: "Derogar-la serà de les primeres accions que tirarem endavant".

Insisteixo. No estem parlant d'un govern d'L'A. Parlem d'un govern on s'han hagut de consensuar coses i on hem hagut de fer l'esforç totes les parts de buscar allò que és coincident i no centrar-nos en allò que ens separa. Teníem dues postures: centrar-nos només en el 10% del programa que ens separava o amb el 90% que ens acostava. Nosaltres hem entès que la decisió que havíem de prendre era la segona. Entenc que per una part de la societat aquest 10% que ens separa és molt important i irrenunciable, però crec que hauríem decebut a molta gent que en el seu dia a dia reclama solucions que estan dins del 90% que ens uneix. Per tant, a la Llei de la Funció Pública es busquen alternatives. Hem de començar diàleg des de zero, per això vam demanar la cartera. Entenem que estem legitimats per demanar el comptador a zero, com a mínim d'entrada, i obrir la via de diàleg per revisar la llei de manera prudent, que ens ve obligada pels retocs que s'han de fer després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC). La postura que teníem nosaltres abans i durant la campanya electoral de pensar i defensar que calia derogar la llei ja no està sobre la taula perquè és un govern de coalició i hem de trobar el punt on tots ens hi trobem còmodes.

DA se sentirà còmode retocant una llei que el mandat passat van defensar a ultrança? O vostès validant una llei sense tocar-ne res més que el que ha assenyalat el TC?

Tant el cap de Govern com el ministre portaveu han reconegut que hi ha coses que es podien haver fet de forma diferent i aquest és el punt de partida. Ni L'A podrà plantejar la derogació ni DA es podrà tancar en banda a no voler canviar res perquè així ho diu el TC.

Però més enllà?

Potser hem d'anar més enllà. Però aquest és un debat que tindrem quan el text entri a tràmit parlamentari de nou i aquí és on haurem de decidir i haurem de parlar quines de les modificacions que es posen sobre la taula es poden aplicar o no. El criteri està marcat: la sostenibilitat. Tot allò que entri dins de la sostenibilitat és com a mínim plantejable. No ens fa cap tipus de por afrontar el diàleg i debat internament ni posarà en risc l'entesa del Govern ni de la majoria que li donin suport.

Les línies de bus era quelcom que fins ara portava la cartera de Saboya. Just abans d'acabar el govern en funcions va adjudicar les línies

El concurs s'adjudica amb els informes preceptius tant d'intervenció com jurídics. A partir d'aquí hem de ser prudents i veure si l'adjudicació genera algun tipus de recurs administratiu per algunes de les parts, que de moment no ha estat així, i quan arribi ja analitzarem des del compliment absolut de la legalitat. És un tema que ja ha tingut diverses accions legals i que, per tant, és una adjudicació sensible que pot tenir impacte directe per diverses empreses i aquí hi ha hagut la millor voluntat a l'hora de resoldre el concurs.

Precisament, el fet que sigui un aspecte sensible li molesta que el seu antecessor ho hagi fet just abans de marxar?

Es pot mirar des de dues òptiques. Per una banda voler cloure una feina que feia molt temps que estava pendent o deixar l'últim pas, que era l'adjudicació, per la nova persona que ocupi la cartera. Si s'hagués pres la segona opció s'hagués dilatat més la decisió final perquè hagués necessitat temps per analitzar-lo. No tinc cap dubte que la voluntat del ministre sortint era la de tancar un procés llarg que ha costat i que ha estat complex i ho ha fet des de l'òptica de presentar el millor concurs possible.

Hi ha crítiques també relacionades amb el preu dels bitllets i la demanda que es pugui fer transbord.

Tant nosaltres com DA portàvem al programa electoral que cal donar un impuls al transport públic, per això aquest concurs també es vincula directament amb la plataforma de mobilitat que està desenvolupant FEDA. En aquesta línia també s'ha de revisar el tema tarifari i les propostes pels més joves. Tot plegat forma part del paquet d'accions que s'han de calendaritzar i que s'han d'acabar de tancar i que es recullen en l'acord de govern.

Precisament en aquest acord tripartit també es fixaven reunions setmanals i trimestrals entre l'executiu i els grups parlamentaris

Si una cosa positiva hem d'extreure d'aquest Govern de coalició és que les coses sortiran molt més consensuades entre totes les parts. Hi haurà menys volum legislatiu, però segurament més reflexionat, analitzat i més fàcilment aplicable. La pausa a vegades és bona consellera. No ens preocupa que hi hagi coordinació i el compromís d'analitzar conjuntament les mesures a prendre, és necessari. Crec que un dels missatges que la mateixa societat va demanar durant la campanya és que les coses s'havien d'explicar més i s'havien de consensuar molt més.

Assumirà noves temàtiques que el seu successor, Gilbert Saboya, va anar delegant en altres ministeris?

Tot just hem fet el traspàs. Arribo amb la mateixa voluntat que vam expressar durant la campanya, que és la de no passar pàgina de tot el que s'ha fet sinó analitzar i després decidir. No es tracta només que pel fet que els projectes són herència no han de continuar, seria una irresponsabilitat absoluta. El criteri per decidir mantenir o canviar el rumb de cada dossier el prendré quan els conegui. El repte és impulsar i millorar la feina que va fer el meu predecessor.