Els sindicats presenten dues ILP sobre la responsabilitat política i per modificar el sistema electoral

Escaldes-EngordanyEls sindicats han aprofitat l'1 de maig per presentar dues iniciatives legislatives populars que pretenen, d'una banda, la modificació del sistema electoral, dels col·legis electorals i de la composició de les meses i, de l'altra, tirar endavant una llei de responsabilitat política. La setmana que ve presentaran aquests dos textos als diferents grups parlamentaris i de manera paral·lela iniciaran la recollida de signatures, amb la intenció que a finals de l'estiu puguin estar entrades i, per tant, pugui començar la seva tramitació.

D'aquesta manera, des dels sindicats es considera que les institucions no són actualment representatives de la "voluntat popular". "Tenim un sistema electoral totalment desvirtuat i de democràtic no en té res", ha destacat el secretari general de la Unió Sindical d'Andorra (USdA), Gabriel Ubach. Davant aquesta circumstància proposen una modificació de la Llei qualificada del règim electoral i referèndum per canviar el sistema d'elecció dels consellers generals elegits per circumscripció parroquial i el dels consellers de comú. Així, i pel que fa als dos consellers de les circumscripcions parroquials, el primer candidat proclamat serà el cap de la candidatura més votada i, pel que fa al segon candidat a proclamar, s'estableix que sigui el que obtingui el major número de sufragis d'entre les candidatures que obtinguin almenys el percentatge resultant de dividir entre dos el percentatge obtingut per la llista més votada. Pel que fa als comuns, es proposa el sistema proporcional de "resta més elevada" i, per tant, a cada candidatura li correspondrien tants escons com resulti de dividir el seu nombre de vots pel quocient electoral (que s'obté de dividir el total de vots vàlids pel nombre de consellers de comú a proveir).

Aquesta ILP també determina que a cada parròquia hi hagi dos col·legis electorals i que no podran superar els 2.000 electors i també que la presència als col·legis quedi limitada al temps necessari per exercir el dret a vot. Pel que fa a les meses electorals, es fixa que estiguin integrades per un president i quatre vocals designats per sorteig públic i que les persones que figurin inscrites en les candidatures no puguin formar part d'aquestes meses.

Ubach ha destacat que amb aquests canvis es vol que el territori pesi menys, ja que ha lamentat que ara parròquies menys poblades com Ordino o Canillo tinguin un pes determinant front d'altres més poblades com Escaldes-Engordany o Andorra la Vella.

Responsabilitat política

Quant a la iniciativa legislativa popular per impulsar una proposició de llei de responsabilitat política, es vol que els càrrecs públics hagin de fer una declaració de béns notarial al principi i al final del mandat. També es fixa que cada any comuns i el Govern hagin de publicar un document per justificar el compliment del programa electoral i al final de mandat un altre de balanç amb les accions que s'han dut a terme i les que han quedat descartades.

També es determina que les despeses superiors a 100.000 euros hauran d'anar acompanyades d'una documentació que justifiqui "la màxima diligència, serietat i la cerca de l'interès general".

A més, es proposa la modificació de tot un seguit d'articles del Codi Penal introduint la inhabilitació de fins als 30 anys dels càrrecs públics per corrupció, tràfic d'influències, sostracció de béns públics, administració deslleial, intromissió d'interessos privats o abús d'informació privilegiada, entre d'altres. A més se separa la responsabilitat del funcionari i el de càrrec públic.

"Desitgem i demanem que els grups parlamentaris facin seves aquestes iniciatives legislatives populars", ha destacat Ubach i ha afegit que aquestes dues no són les "úniques" que els hagués agradat presentar però sí les "més importants". Els sindicats recolliran signatures a través de diferents vies, com per exemple instal·lant punts de recollida a l'entrada d'edificis públics o a botigues i manifesten que aquesta recollida està "oberta a tothom" no només als andorrans. Esperen superar "les 5.500 signatures" i tenir-les en el termini més breu possible, entre dos i tres mesos, tal com ha explicat Lara Vilamala, del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia (CFPA).

1 de maig festiu

En iniciar la roda de premsa per presentar aquests dos textos han reivindicat que l'1 de maig ha de ser festiu i han reclamat que la classe política "comenci a mirar per l'interès general". D'aquesta manera han criticat les lleis laborals que es troben a tràmit parlamentari lamentant que "es negui la tretzena paga" o els dos dies de descans setmanal.

Reivindicació de drets socials

Per la seva banda, el secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, ha lamentat la pèrdua del poder adquisitiu i de drets que estan patint els treballadors i que en les negociacions amb la Unió Europea només es tinguin en compte els aspectes polítics però no els drets socials.