On són les dones?

Andorra la VellaDurant la campanya electoral els partits se les pensen totes per poder sortir als mitjans i aconseguir que el missatge arribi als electors. Les veus canvien, però la majoria de vegades són homes els que parlen en nom de tot un partit. Mirant les llistes parroquials, Demòcrates, terceravia i la confluència de d'Acord són els partits on les forces masculines i feminines estan més equiparades. Unió pel Progrés d'Andorra (UPA) no presenta llista a les territorials, i a Progressistes-SDP s'han presentat set dones d'un total de vint posicions tot i que a la llista nacional la paritat és total (set homes i set dones) i Andorra Sobirana, que només es presenta a Canillo, compta amb una dona i quatre homes. On són les dones?

Susanna Vela, número dos de la llista nacional del Partit Socialdemòcrata, va ser ministra de Cultura i Educació entre el 2009 i el 2011, amb l'executiu de Jaume Bartumeu. No se sentia discriminada, però si notava que feien falta més dones. "Als meus companys els hi deia de broma que em pintaria un bigoti", recorda Vela, "perquè a molts actes estava jo sola". També recorda com el representant del copríncep francès li va reconèixer que "només una dona podia portar la cartera d'Educació i Cultura a la vegada".

Perquè una llista sigui considerada paritària ha de tenir com a mínim un 40% de presència femenina, i la del PS ho compleix a la candidatura nacional: set de les disset posicions (el 41%) estan ocupades per dones, i més encara progressistes-SDP (50 i 50% de manera esglaonada). "Fa molts anys que el partit fa llistes paritàries", comenta Vela, "i, si no podem, com aquest cas, doncs un home, dos dones, un home...". Segons explica, són els caps de llista i el comitè de candidatura els que pensen les persones que representaran el partit i "uns i els altres van coincidir que jo podria ser la persona per ocupar aquest segon lloc a la candidatura" per la seva experiència en l'àmbit polític.

La número dos de Demòcrates, Roser Suñé, creu que a poc a poc es va normalitzant la presència de les dones a la vida política. Sent independent, va formar part del primer executiu de Toni Martí, del 2011 al 2015, com a ministra d'Educació i Joventut. En acabar la legislatura es va unir al partit, amb el càrrec de secretària d'organització. En el moment de conformar les llistes, tant el cap de llista com el partit van pensar en ella. "No ha estat calculat", apunta Suñé en referència a les llistes paritàries, sinó que "a la llista nacional van anar apareixent noms i va coincidir". Demòcrates compta amb un 47% de presència femenina a la llista nacional, amb vuit dones.

"És veritat que les dones polítiques i separades tenim més treball", reconeix Sandra Cano, número dos a la llista nacional de Progressistes SDP, "però tot és organitzar-se". Cano, que sempre ha militat al mateix partit, ja va participar com a número quatre a les eleccions de 2015. Per a la formació de les llistes, la número dos explica que tampoc van tenir en compte mesures concretes per garantir la paritat, sinó que "primer vam idear el projecte, després el programa i després vam escollir les persones". Amb un 41% de presència femenina, la candidata veu que la llista del seu partit és "paritària en tots els sentits", ja que la formació vol representar "tots els col·lectius de la societat".

Raquel Fernández, cofundadora d'Units pel Progrés d'Andorra i segona a la llista, és la primera vegada que participa en unes eleccions. "Volia fer política, però no trobava un partit afí als meus pensaments", comenta la candidata. Des d'UPA no han anat a buscar més dones per ser paritaris perquè "això no funciona així", sinó que "tu exposes el teu projecte i les persones s'apropen a tu". UPA és el partit que menys dones ha escollit per formar part de la candidatura (29%), amb només 5 de les 17 posicions ocupades per elles. "Si no hi ha hagut més dones candidates a cap de Govern és perquè ningú ho ha volgut fer", pensa Fernández, que veu com, al marge del masclisme, "si tu et marques un objectiu i el vols aconseguir no depèn dels altres". Tanmateix, creu que és bo que hi hagi homes i dones en política perquè "tenen dues visions diferents", diferenciant-se les dones per tenir "un arquetip més de cuidadores".

Andorra Sobirana compta amb sis candidates (35%) a la llista nacional. "Els números han estat consensuats per tot l'equip", explica la número dos d'Andorra Sobirana, Paquita Mora. Ha estat secretària d'Estat durant dos anys amb el Govern d'Albert Pintat, on "tot eren dones menys el ministre", recorda, a més de formar part durant 40 anys de l'administració de Justícia i de treballar en el projecte socioeducatiu del mòdul de menors al centre penitenciari. "S'estan fent coses més específiques", afirma la número 2, "però just estem començant".

L'única candidata

L'única dona cap de llista a unes eleccions generals es diu Isabel Lozano i és la copresidenta dels Verds d'Andorra. S'hi va presentar tres vegades, el 2005, al 2009 i al 2011, encara que per a les eleccions del 2015 el seu partit va concórrer en coalició amb el PS. Considera que "les dones hem de tenir l'ambició d'ocupar les primeres posicions de la llista i no anar segones", sent conscient que encara queda molt camí per recórrer per trencar el tantes vegades esmentat sostre de vidre perquè "si no és per connexió familiar, ens costa molt arribar a llocs de poder".

A les campanyes electorals en les quals va participar no es va sentir discriminada pels seus companys candidats. "Tots ens coneixem i saben que és molt difícil callar-me", bromeja, però sí que coneix casos d'altres companyes de partit a Europa que han acabat tapades per un home. Per a Isabel Lozano, és clau la participació de les dones a les esferes polítiques perquè "tenim una manera d'actuar més assembleària, mirant les coses d'una altra manera", sense prendre decisions per "la testosterona".