Terceravia qualifica "d'inconstitucional" la modificació de les lleis de sanitat i seguretat pública

Andorra la VellaLa modificació de la llei de seguretat pública i de sanitat amb l'objectiu de preveure mesures obligatòries per protegir la salut pública ha estat aprovada aquest dimecres pel ple del Consell General amb els vots favorables (23) dels partits de la majoria (Demòcrates, Liberals d'Andorra i Ciutadans Compromesos) i el Partit Socialdemòcrata (PS), i amb els vots en contra dels quatre consellers de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, que ha demanat la col·laboració de la resta de grups per presentar recurs –no té prou vots per fer-ho– al Tribunal Constitucional (TC) perquè considera el text "inconstitucional", una petició que només ha recollit el PS en forma de "reflexió". El text aprovat, que haurà de passar pel control parlamentari després de tres mesos si es vol prorrogar, ha arribat al ple després del treball en comissió, on s'hi van presentar dotze esmenes, vuit de les quals van ser retirades i quatre aprovades després de la transacció d'esmenes entre els grups.

La sessió del Consell General d'aquest dimecres ha estat més plàcida que la de l'aprovació dels pressupostos, ja que majoria i socialdemòcrates han mostat una sintonia oposada a la de l'anterior ple, farcit de retrets i desencontres. Amb aquesta majoria ampliada, el grup que ha presentat batalla ha estat Terceravia. El conseller Josep Pintat ha considerat que les modificacions que preveuen la llei que s'ha aprovat s'haurien d'emparar amb l'estat d'alarma, un mecanisme que no s'ha utilitzat, tot i que el mes de març passat es va aprovar la llei. "Estem disfressant l'estat d'alarma amb una modificació legislativa", ha afirmat, i s'ha preguntat: "Per què es vol fer ara i malament si es podia haver fet abans? Per què fem invents si ja tenim el mecanisme? Les mesures que s'han pres fins ara no tenien cobertura legal?". A partir d'aquí, el debat s'ha centrat en la diferència entre suspendre, o limitar o restringir drets fonamentals. Segons Pintat, en els dos supòsits cal l'aplicació de l'estat d'alarma, mentre que la majoria ampliada ha considerat que per restringir drets la modificació legal era suficient, i fins i tot més encertada de cara a la imatge internacional.

El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, ha estat l'encarregat de defensar la modificació legal. "Ens cal reforçar la base jurídica per protegir la salut pública i, per fer-ho, s'han de ponderar drets i obligacions dels ciutadans", ha dit. La comunicació o suspensió en les manifestacions, la restricció del número de persones que es poden reunir, el tancament de locals o la celebració d'activitats, així com la mobilitat personal, són alguns dels aspectes que regula. També la possibilitat que treballadors públics se sumin a fer tasques relatives al departament de Salut, les proves diagnòstiques o els tractaments mèdics, i la facultat de sancionar conductes incíviques amb una major rapidesa. "Mai m'hauria tirat a la piscina sense aigua, tenim assessors qualificats, no hi ha cap base per anar al TC", li ha etzibat a Josep Pintat.

En la seva intervenció, Carles Ensenyat (Demòcrates) ha reforçat la idea que la modificació legal és suficient. "Si hem de tornar al confinament de la primavera passada, llavors sí que haurem d'aprovar l'estat d'alarma, però ara és innecessari; no tenim cap dubte de la constitucionalitat de la modificació que aprovem, però els coprínceps també poden dur-la al TC", ha recordat. La consellera del PS, Judith Salazar, per la seva banda, ha mostrat una sintonia amb Ensenyat oposada a la que va tenir López en l'anterior debat dels comptes de l'Estat. "S'han respectat els nostres criteris i les nostres línies vermelles i, per evitar missatges contradictoris, és bo que ara no fem el que no vam fer al març", ha afirmat.