El TSJC manté les eleccions catalanes per al 14F

BarcelonaEls partits havien començat la campanya electoral amb la incertesa de si finalment s'acabaria votant el 14 de febrer. Però els dubtes ja s'han acabat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictaminat aquest divendres que el 14F segueix vigent després d'anul·lar el decret de suspensió de les eleccions que havia fet el Govern ara fa dues setmanes. Un cop han rebut l'escrit de la Fiscalia (partidària també de mantenir les eleccions), els els set membres de la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa ja s'havien compromès a prendre una decisió definitiva aquest mateix divendres. La deliberació no ha durat ni dues hores: la reunió havia començat a les 12 del migdia i s'ha acabat comunicant el veredicte a les 14h. La sentència, segons informen fonts judicials es comunicarà dilluns, que serà quan es coneguin els arguments del tribunal, tot i que en la resolució de les mesures cautelars ja havia deixat diverses pinzellades.

Inicialment els magistrats s'havien marcat el 8 de febrer com a termini, però han acabat resolent abans davant la urgència de la qüestió. El Tribunal no ha informat encara si la decisió s'ha pres per unanimitat o ha tingut algun vot particular, que sí es va veure en el debat sobre les mesures cautelars. "D'acord amb la tramitació urgent i de preferència absoluta, procedirem durant el dia d'avui a la votació i al veredicte", assenyalaven en un escrit enviat a les parts. Contra la sentència del TSJC el govern català tindria la possibilitat de presentar recurs al Tribunal Suprem, sol·licitant mesures cautelaríssimes, per intentar revifar els comicis del 30 de maig. Aquesta tarda està previst que comparegui el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, per informar dels propers passos de l'executiu, com a encarregat d'organitzar els processos electorals.

Per resoldre les cautelars, el TSJC va apel·lar a tres motius principals, un dels quals directament relacionat amb la situació d’interinitat política: "S’ha valorat que hi ha un interès públic molt intens en la celebració de les eleccions suspeses, perquè si no se celebren s’obre un període perllongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques". Els altres dos motius que cita el tribunal per mantenir suspès el decret de la Generalitat són un de sanitari i un altre de jurídic: les mesures sanitàries per controlar el virus "no limiten desplaçaments per activitats no essencials" i el principi democràtic "no està en risc" si no s'ajornen les eleccions, ja que la convocatòria del 14F "compleix allò determinat en el marc constitucional i legal".

Els arguments de la Fiscalia

Sobre la taula els magistrats tenien, d'una banda, els arguments de la Generalitat favorables a l'ajornament i, de l'altra, els dels partits que impugnaven aquesta decisió. Des d'aquest divendres, a més, també s'hi havia sumat el posicionament de la Fiscalia, que en el seu escrit es mostrava partidària de mantenir els comicis el 14F. "L'actual situació de pandèmia és la mateixa que hi havia en la data de la convocatòria inicial (21 de desembre). L'únic fet nou és que hi ha hagut un increment significatiu dels contagis propi de l'alta volatilitat de la pandèmia, fet que era notòriament previsible en el moment en què es van convocar les eleccions", conclou el ministeri públic.