Unanimitat en el suport al nou Codi de la circulació

Andorra la VellaEl projecte de llei del codi de la circulació, que suposa l’actualització del que hi havia vigent fins ara i que datava del 1999, ha estat aprovat amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris. Aquest nou codi de la circulació, per exemple, sancionarà entre 201 i 400 euros l’ús del mòbil mentre es condueix.

El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, ha destacat que calia actualitzar l’actual codi, que datava del 1999 i que només havia estat objecte d’algunes modificacions “puntuals” ; per tant, era precisa una reforma integral per “millorar la seguretat viària” i adequar el codi a les necessitats actuals. En aquest sentit, ha destacat que s’hagi inclòs una assegurança de responsabilitat civil per als patinets; l’ús dels cinturons als seients de darrere; incloure nous senyals i afegir que els canvis al respecte siguin més àgils; i també, que s’actualitzin les sancions. En aquest sentit, ha subratllat que s’hagi fet una “modificació profunda” del codi antic per modernitzar-lo i adaptar-lo al context actual.

Des de la majoria la consellera demòcrata Bernadeta Coma ha destacat que el codi de la circulació havia quedat “obsolet” i era “indispensable” la seva modificació. Ha subratllat l’enduriment de les sancions per “frenar” actituds “poc responsables” i ha destacat algunes de les novetats del codi. Així, que l’edat mínima per circular amb patinets elèctrics o similars sigui de 16 anys; que sigui obligatori l’ús del casc, i que hagin de circular pel carril bici o per la voravia però, en aquest cas, adaptant la velocitat. També que en el cas de les bicicletes s’hagi de circular en paral·lel de dos amb l’excepció del moment de la posta del sol, quan hi hagi poca visibilitat o quan sigui perillós i també que el casc sigui obligatori per als menors de 16 anys i per als majors en vies interurbanes. També que la separació entre un vehicle i la bicicleta sigui d’1,5 metres.

El conseller del grup parlamentari socialdemòcrata, Roger Padreny, ha destacat, de la mateixa manera que la majoria, la unanimitat i aconseguida i creu que el resultat ha estat “un codi de la circulació més segur”, que aposta per la seguretat viària, que és “més responsable amb la salut pública” i que s’homologa internacionalment. N’ha destacat que se’n derivi un pla de seguretat viària, una mesura “bàsica”, ha dit, i també que es fixi l’obligació que es faci un estudi sobre els nivells sonors dels vehicles perquè s’estableixin uns límits. A més, ha valorat que una altra de les obligacions sigui un etiquetatge energètic i d’emissions dels vehicles.

A l´'últim, el conseller de Terceravia+Unió Laurediana+Independents Oliver Alís ha destacat “l’alt nivell d’acord” aconseguit sobre aquest text i n’ha destacat, a banda dels punts que ha subratllat el ministre i la resta de consellers, l’agreujament de la sanció per parlar pel mòbil o la reducció a la meitat de l’import de les sancions pel pagament voluntari. Ha conclòs que “és la llei que necessita el país” i ha recordat la seva implicació per a la ciutadania.

Règim electoral

D’altra banda, hi ha hagut unanimitat en la presa en consideració de la proposició de llei qualificada de modificació de la llei qualificada del règim electoral i del referèndum. D’aquesta manera, el text que des de la majoria i des del grup parlamentari socialdemòcrata es va pactar l’endemà mateix que la proposició de llei fos rebutjada en no comptar amb les majories necessàries per prosperar continuarà ara el tràmit parlamentari. Tal com ha recordat la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, el text presentat incorpora “els articles pacífics i unànimes” en què totes les forces polítiques estaven d’acord i a través dels quals es volen regular millores per a l’accés de vot de les persones amb diversitat funcional i també certs canvis en el vot per correu. Des de la majoria, la presidenta suplent dels demòcrates, Mònica Bonell, ha destacat el “compromís ferm” de dur a terme la modificació que “no es fa per fer política” sinó que el repte és “reduir l’abstenció” i facilitar que les persones amb discapacitat tinguin facilitat per exercir el seu dret a vot. En aquest sentit, s’ha volgut referir a la decepció del col·lectiu en veure que el text anterior no prosperava. “Aparquin els tacticismes o controvèrsies per les lleis que res tenen a veure aquí”, ha destacat Bonell en referència a Terceravia. Des de la formació, el seu president, Josep Pintat, ha destacat que votaven a favor de la presa en consideració del text ja que “és un deure” tot i que ha lamentat que en sis anys des que es va adoptar el conveni de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat no s’hagi avançat en aquest aspecte dels drets electorals.

Amiant

També hi ha hagut unanimitat en la proposta d'acord de mesures d'eliminació i prevenció de l'amiant, una proposta que ha defensat el conseller socialdemòcrata Roger Padreny que ha destacat que "l'acord i el consens és el súmmum" del que els consellers poden fer. Ha afegit que la unanimitat demostra la "voluntat clara i ferma" de tirar endavant mesures per combatre l'amiant. La proposta d'acord serveix per encomanar al Govern que abans del primer semestre del 2022 hi hagi una planificació clara per identificar l'amiant al país per a la seva retirada i, en el cas que sigui necessari, que s'augmentin els recursos per retirar-lo. I també que es presenti un projecte de llei abans de finals del 2022 per garantir el seguiment dels protocol quan s'identifiqui amiant. Tots els grups han coincidit en la necessitat que es tirin endavant mesures per retirar l'amiant.

Recerca i innovació

D’altra banda ha estat aprovat el projecte de llei de creació de la fundació privada del sector públic Andorra Recerca i Innovació, que ha comptat amb els vots a favor de la majoria i Terceravia i les abstencions del PS i de la consellera general no adscrita Carine Montaner. La ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ha destacat que la recerca és una eina fonamental i ha defensat que la llei posa sobre la taula un organisme “transversal i àgil” que ha de ser una referència i que aprofita el bagatge de l’Institut d’Estudis Andorrans, l’Observatori de la Sostenibilitat i Actua. Al seu torn, la consellera demòcrata Sandra Codina, ha manifestat que cal fer evolucionar el sector i que calia un canvi d’estructures i que, entre d’altres, la recerca pugui estar més oberta al finançament privat. Des del PS la consellera socialdemòcrata Susanna Vela ha justificat l’abstenció ja que no és el model que ells defensen però que tampoc no hi podien “votar en contra”.

Precisament, prèviament al debat sobre el text ha estat rebutjada (amb els vots en contra de la majoria i l’abstenció de Terceravia i el vot favorable del PS i Montaner) l’esmena a la totalitat amb text alternatiu que havia presentat el PS al projecte de llei de creació de la fundació privada del sector públic Andorra Recerca i Innovació, una proposta que, entre d’altres, posava sobre la taula la creació d’una agència estatal, que es destinés un 0,5% del PIB a la recerca i un pla de recerca que desplegués totes les accions necessàries, tal com ha defensat Vela que ha afegit que la recerca “és una eina necessària” per al desenvolupament del país i per tant és “indubtable” el paper de l’Estat. Des de la majoria, Codina ha retret al PS que hagin presentat una proposta “desactualitzada” i ha manifestat que no comparteixen que el camí de la recerca i la innovació “hagi de passar per una institució tutelada” i ha remarcat que amb aquesta proposta el PS es queda “a mitges” ja que només es preveu una evolució de l’Institut d’Estudis Andorrans i que des del Govern i la majoria s’opta, en canvi, per “una visió més holística”. “És una proposta poc realista”, ha dit Codina. Al seu torn, Vilarrubla ha destacat que trobaven “mancances” en el text del PS en l’adaptació a la realitat. En aquest sentit ha destacat que s’obviï l’oportunitat de “desatomitzar” els centres de recerca i que es deixi fora “institucions que ja tenen un paper” en la recerca i la innovació. També ha apel·lat a la racionalització i ha destacat que la llei proposada pel Govern aposta per crear sinergies.

Jubilacions

A l'últim cal destacar que el punt sobre la proposta d'acord per a la creació d’un grup de treball per analitzar la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la CASS, proposada pels grups de la majoria, ha estat posposat fins a la setmana que ve. El debat havia començat amb les esmenes presentades per la majoria i pel grup parlamentari socialdemòcrata. Un cop des del PS s'havia defensat que cal un pacte d'Estat i un debat sobre les pensions que vagi més enllà de la comissió legislativa d'Economia i posant també en dubte que el dictamen que en surti d'aquesta comissió hagi de ser aprovat només per majoria simple, des de la majoria, el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Ensenyat, ha manifestat que estan oberts a parlar per poder fer canvis en el redactat. Davant aquest posicionament la sessió s'ha suspès durant gairebé una hora per debatre aquests canvis i, finalment, s'ha acordat que aquesta votació es faci la setmana que ve.