Andorra, alumne avantatjat a la cimera COP26
El país va arribar a la cita de Glasgow amb molts dels compromisos ja en marxa
Andorra La VellaAndorra va arribar a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP26, que es va fer a Glasgow, amb els deures fets perquè després de la COP21 el país es va posar a treballar per complir els compromisos que s’havien establert aleshores. D’aquesta manera, el 2015 va ser un dels deu primers estats que van presentar les seves contribucions nacionals per complir els Acords de París, i quan les Nacions Unides van fer una crida a ser més ambiciosos, s’hi va tornar a sumar. En la primera acció, el compromís era reduir en un 37% les emissions el 2030, i en la segona assolir la neutralitat en carboni el 2050.
És d’acord amb aquesta feina feta i amb els objectius que es preveuen en un futur que, com a país, es fa una valoració “positiva” del que ha estat la cimera. Ho explica la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que valora no només els “intercanvis bilaterals” mantinguts durant la trobada, sinó també el fet que els projectes impulsats pel Principat hagin estat qualificats d’“interessants” per altres estats que ara podrien aprofitar l’experiència andorrana per implementar accions. “Això demostra que el treball que hem fet està consolidat i que comencem a ser un exemple”, manifesta amb orgull Calvó. Però la sensació és agredolça si es té en compte el balanç final de la COP26. En aquest sentit, lamenta que “potser no s’ha arribat on s’hauria d’haver arribat”.
No es pot esperar més
Així, considera que “no es pot esperar” fins al 2025 per començar a assolir certs compromisos. Pel que fa a la reducció del carboni, creu que hauria d’haver estat “més dràstica”. També lamenta que s’hagi “diluït” el finançament per als països en procés de desenvolupament, perquè puguin fer front a la lluita contra el canvi climàtic.
La valoració de la participació d’Andorra en la COP26 queda, per tant, “mitigada” pel resultat final, però “es referma” el compromís del país en la lluita contra el canvi climàtic, tal com subratlla la titular de Medi Ambient. En aquest sentit, recorda que Andorra és responsable del 0,001% de les emissions mundials, però això no vol dir que no hagi d’actuar de manera valenta i esdevenir un dels països capdavanters en la protecció del medi.
“Des del primer moment hem estat implicats en els Acords de País”, destaca, i afegeix que en aquesta COP26 s’ha anat més enllà, perquè el Principat s’ha adherit a dues coalicions per continuar fent passos per mitigar els efectes adversos del canvi climàtic. Així, en primer lloc es van impulsar els contactes per sumar-se a la coalició per la neutralitat del carboni, cosa que permet alinear-se amb el compromís nacional que va anunciar el Principat per assolir aquest objectiu el 2050. De manera paral·lela, la delegació andorrana va fer els tràmits per afegir-se a la coalició per fixar un preu del carboni en l’àmbit internacional. En relació amb aquest últim acord, cal destacar que Andorra ha impulsat l’aprovació d’una taxa de carboni que entrarà en vigor l’any que ve i que permetrà l’adhesió a aquesta coalició, amb l’objectiu de demanar un preu del carboni universal que permeti finançar la transició energètica i l’acció climàtica, així com les accions necessàries per complir plenament els objectius de l’Acord de París.
El rol dels joves
El Principat, afegeix Calvó, també és un dels estats que més ha defensat el paper i els drets dels joves. Així, un noi i una noia del país van prendre part en la trobada pre-COP26, que va tenir lloc a Milà al setembre. I no només això, sinó que el Consell General també va aprovar la declaració de l’estat d’emergència climàtica que va sorgir de la inquietud expressada pel jovent.
Al llarg dels últims anys s’ha intentat “crear un ecosistema normatiu” per reduir els gasos d’efecte hivernacle i “reforçar el missatge” que, malgrat ser un país petit i, per tant, amb poca empremta pel que fa a l’escalfament global, hi ha una voluntat clara en la lluita contra el canvi climàtic. Un objectiu que s’ha materialitzat amb “accions concretes” del Govern i també de la societat civil.