108 euros d'indemnització per cadascun dels 645 dies de presó injusta

Andorra la VellaL’Audiència Nacional ha reconegut el dret de l’empresari andorrà i exconseller del comú lauredià Joan Besolí, que va ser soci de l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell, a ser indemnitzat pel Ministeri de Justícia, però només amb 70.000 euros. Aquesta és la compensació fixada en concepte de danys morals per haver estat 645 dies (gairebé 22 mesos) en presó provisional injusta, segons especifica una sentència de 22 de març. Besolí, com Rosell, van ser considerats innocents dels presumptes delictes que els hi imputaven. I la seva petició de llibertat provisional va ser rebutjada una desena de cops per part dels jutges espanyols. La compensació equival a 108 euros per cada dia que va estar empresonat.

L’Audiència Nacional va considerar l’abril del 2019 innocents a Besolí, Rosell i a la resta d’acusats dels delictes pels quals havien estat processats: blanqueig i organització criminal. La Fiscalia no va recórrer la sentència davant el Tribunal Suprem. Amb la decisió del passat 22 de març, la Secció Tercera de la Sala contenciosa administrativa estima de manera parcial el recurs que va presentar Besolí contra el Ministeri de Justícia, que havia desestimat la reclamació de responsabilitat patrimonial de 4.609.622 euros. Les fonts consultades asseguren que aquest empresari té intenció de recórrer la resolució en cassació. La notícia ha estat recollida per El Periódico de España.

Besolí va justificar aquesta elevada reclamació en assegurar que la privació de llibertat al fet que es va veure sotmès li va provocar en la seva esfera personal i patrimonial una sèrie d’afeccions i danys de “molt notòria rellevància”; alhora que un perjudici reputacional. Explicava que era una persona “de conducta irreprotxable i reconeguda a Andorra”, amb una rellevant projecció pública, perquè havia estat conseller de Finances, i un prestigiós empresari andorrà que tenia uns ingressos anuals mitjans d’uns 200.000 euros.

Besolí considera, a més, que la imputació que es va dirigir contra ell, en concret un delicte de blanqueig derivat de “una suposada (i inexistent) indeguda percepció de comissions pels drets audiovisuals de 24 partits de la Selecció brasilera de futbol i d’un contracte amb Nike”, va projectar sobre ell “una seriosa ombra de dubte en la seva imatge pública, donat l’ampli ressò mediàtic i en internet”, relata la resolució, que al·ludeix d’aquesta manera al contingut del recurs del soci de Rosell.

Precisament la presència en la causa de l’expresident del FC Barcelona, i que l’assumpte en el qual va ser implicat estigués relacionat amb drets de futbol va provocar, prosseguia el recurs de Besolí, una major repercussió a Andorra, amb una població de 77.000 habitants: “El que va suposar posar en qüestió la seva irreprotxable trajectòria personal i professional, atès que es tractava de fets vinculats a l’activitat empresarial que desenvolupava sense cap tatxa fins a aquesta data”, recorda la resolució de l’Audiència Nacional que transcriu el recurs de l’empresari andorrà.

També la privació de llibertat va provocar un perjudici en el seu estatus familiar, que durant 30 anys havia estat molt estable, però que es va veure “sobtadament avortada”, perquè va tenir “absolutament restringides” les visites de familiars a les estrictament autoritzades per l’autoritat penitenciària, igual que les comunicacions telefòniques. L’acte de l’Audiència Nacional al·ludeix també a un accident familiar greu que va elevar el patiment psicològic de Besolí.

En el cas de Rosell, el Ministeri de Justícia ha demanat a l’Audiència Nacional que no es reconegui a l’expresident del Barça una indemnització en rescabalament de danys i perjudicis més enllà dels 27 euros fixats per cada dia que va estar a la presó preventiva, per la qual cosa serien uns 17.415 euros. La seva representació legal ha reclamat 29,7 milions d’euros.