237 milions en suborns a dirigents llatinoamericans a través de BPA
La Batllia investiga per aquests fets a l'empresari Marcelo Odebrecht que va arribar a tenir 168.000 treballadors en 28 països
Andorra la VellaLa justícia d'Andorra indaga al fundador de la constructora Odebrecht, el gegant brasiler de la construcció que va perpetrar la major trama de suborns d'Amèrica. Va pagar 237 milions d'euros en comissions il·legals a través d'una intricada madeixa societària i de comptes opacs a BPA. Els diners per als suborns, amb els quals s'obtenien fraudulentament la concessió d'obres públiques multimilionàries en diferents països d'Amèrica Llatina, s'enviaven a BPA i des d'allà es pagaven a polítics i funcionaris corruptes. 145 dirigents d'Amèrica Llatina van ser subornats a través de BPA.
La Batllia investiga per aquests fets a l'empresari Marcelo Odebrecht que va arribar a tenir 168.000 treballadors en 28 països i va fer de l'obra pública el seu principal mannà de beneficis. Sota la denominació de causa Pernambuco, les perquisicions que rastregen a l'empresari i a la seva companyia indaguen la comissió d'un possible delicte de blanqueig de capitals a través del banc dels germans Cierco. Així ho recull ElPaís.
Els diners arriben a dos comptes a BPA
Els suborns van anar a parar a la butxaca de 145 dirigents, empleats públics i testaferros que van participar en els processos d'adjudicació d'obra pública de la constructora a l'Equador, el Perú, Panamà, Xile, l'Uruguai, el Brasil i l'Argentina.
L'entramat societari i de comptes per la qual va circular els diners de les comissions va moure més de 237 milions d'euros. Una de les dues societats pantalla usades per Odebrecht per a abonar suborn, anomenada Klienfeld Services Ltd, va figurar com a titular d'un compte en la BPA i va rebre aquests 237 milions. Aeon Group va ser la segona societat pantalla que Odebrecht va utilitzar per comprar les voluntats dels polítics i va rebre 71 milions d'euros.
Els polítics corruptes també tenen compte a BPA on reben els suborns
El sistema de corrupció es completa amb els polítics sud-americans corruptes. Odebrecht els fa que tinguin un compte a BPA. Així, un cop els diners han arribat els dos comptes de la societatr es fan traspassos interns als comptes dels polítics. Amb aquest sistema que no deixa rastre, Odebrecht va enviar els diners als dipòsits en el mateix banc que la constructora va obrir als polítics, funcionaris i empresaris implicats en les adjudicacions. Per a emmascarar aquestes transaccions, els abonaments es disfressaven com a presumptes pagaments de serveis inexistents. Un model de blindatge ordit amb precisió per a no aixecar sospites.
La nòmina d'agraciats per les comissions il·legals de Odebrecht a través d'Andorra esquitxa a Demetrio Papadimitriu, que va ser ministre de Presidència i cap de campanya de l'expresident panameny Ricardo Martinelli (2009-2014). La constructora va abonar als pares de Papadimitriu —almenys— 2,1 milions d'euros, segons va revelar aquest diari.
Alecksey Mosquera, exministre d'Electricitat de l'Equador durant el mandat de Rafael Correa (2007-2017), va cobrar un milió de Odebrecht a BPA amb un compte obert a nom d'una firma instrumental.
A través de BPA es van entregar desenes de milions a empresaris i alts funcionaris del segon mandat presidencial del peruà Alan García (2006-2011), que es va suïcidar d'un tret en 2019 abans de ser arrestat a la seva casa de Lima per la seva relació amb Odebrecht. L'exdiputat del Partit Popular Cristià (PPC) Jorge Horaci Canepa Torre va ingressar 1,2 milions del gegant brasiler. La mateixa suma que es va embutxacar l'expresident del Comitè de Licitació dels trams 1 i 2 del metre de Lima. El funcionari del Ministeri de Transports i Licitacions (MTC) del Perú Santiago Chau Novoa, va percebre una mica menys de mig milió. I el vicepresident de Petroleos del Perú va cobrar a BPA 1,1 milions en un compte que va compartir amb el seu fill.
Xavier Jordana defensa Marcelo Odebrecht
Xavier Jordana, advocat a Andorra de Marcelo Odebrecht, explica que els seus defensats declinen valorar la instrucció judicial al principat pirinenc. “[Els meus clients] desitgen que el cas s'acabi d'aclarir al més aviat possible perquè són molts anys de diligències i actuacions de caràcter general sense cap conclusió pràctica en el sumari”. Jordana al·ludeix així al fet que, gairebé 10 anys després de la intervenció de la BPA, no hi ha cap sentència sobre les diferents trames corruptes que es feien al banc.
Segons aquest lletrat: “Marcelo Odebrecht no va intervenir per a res en les actuacions que es van fer a Andorra. No ha vingut mai al Principat, no té cap compte ni ha intervingut per a res i pel que respecta a ell el cas —al meu entendre— haurà de ser exonerat”.
La causa judicial a Andorra de Odebrecht se suma a altres fronts en els tribunals del gegant brasiler de la construcció. L'empresa ja va reconèixer davant la justícia del Brasil que va costejar campanyes electorals i a candidats a Amèrica des de 2001. I que va pagar suborns per valor —com a mínim— de 788 milions de dòlars (720 milions d'euros).
L'engranatge de maletins i diners bruts va esquitxar els governants Michel Temer (Brasil), Danilo Medina (República Dominicana), Luiz Inácio Lula da Silva (el Brasil) i Ollanta Humala (el Perú).
Les pràctiques corruptes de Odebrecht ja van portar a la companyia al pagament d'una multa de 3.500 milions de dòlars a les autoritats del Brasil, els Estats Units i Suïssa. L'ombra dels seus suborns es va projectar des de 2001 a 12 països.
