El 56% dels tràmits es gestionen en línia

Andorra la VellaUn de cada dos tràmits es fan ja de manera digital. Així, si ens atenim a dades del mes de gener tenim que dels 32.752 realitzats un 56%, és a dir, 18.484 es van fer en línia.

Es tracta d’una xifra que el secretari d’Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions, Marc Rossell, subratlla tot recordant que l’Estratègia nacional de transformació digital marca que el 2030 s’assoleixi un 75%.

Les xifres s’han anat incrementant al llarg dels anys gràcies també a la simplificació i l’adaptació d’aquests tràmits, una feina que continuarà durant el 2025, segons reivindica el secretari d’Estat, que recorda també l’important volum de tràmits que es fan en un any amb l’administració: 320.031 l’any passat.

L’estat de la digitalització dels tràmits el 31 de gener indica que el 73% del total ja es poden fer en línia, és a dir, tres de cada quatre, i en un de cada quatre “encara cal presencialitat”.

Ara, tal com detalla Rossell, s’està analitzant quins podrien anar cap a la digitalització, tenint en compte que “no tots” acabaran sent en línia perquè sempre n’hi haurà algun, com per exemple la renovació del passaport en què cal fer una fotografia a la persona, que hauran de ser presencials.

El secretari d’Estat de Transformació Digital exposa que s’ha fet un esforç important per reduir els tràmits que hi havia al catàleg inicial, i, d’aquesta manera, s’ha passat dels 1.301 als 698, és a dir, que hi ha hagut una reducció del 54% i encara es treballa perquè aquest volum siguin encara menor.

A més a més, cal destacar que del catàleg actual el 73% ja es poden fer en línia. Concretament, el 74% de les tramitacions que tenen a veure amb el ciutadà, és a dir 198 de 268, es poden fer a la seu electrònica i el 73% de les empreses, és a dir, 235 de 323, també estan digitalitzades.

Tal com s’ha esmentat per a aquest 2025 des de la secretària d’Estat de Transformació Digital es marquen les fites de continuar treballant per la simplificació dels tràmits i per anar també reduint el catàleg. De fet, Rossell reivindica que “la simplificació, l’adaptació al canvi i l’acompanyament” seran tres dels eixos sobre els quals pivotarà la feina que tenen prevista aquest any.

En aquest sentit, destaca que gràcies a l’atenció telefònica que es va posar en marxa per donar suport a les persones que tenen dubtes no només se les pot acompanyar sinó també comprovar on hi ha “més dificultats” i també, per tant, on cal incidir per fer aquesta administració més pròxima al ciutadà.

Aquest treball de millora també es nodreix dels tallers que es van fer per a les empreses, del retorn de la Visura Ciutadana i del treball que es fa també internament a l’administració amb els diferents departaments, amb els quals s’incideix també per vèncer la “reticència” que hi pugui haver davant el canvi, perquè es pugui acabar aconseguint que els tràmits siguin cada vegada més senzills.

És a dir, que hi hagi dades que només es demanin una vegada i que es comparteixin o fins i tot que hi hagi una avaluació sobre quines dades es demanen ara com ara i serien prescindibles.

En el marc d’aquesta simplificació, des de la secretària d’estat tenen previst un treball amb els gestors (com gestories) que tenen “més volumetria” de tramitacions presencials per poder recollir la seva experiència i veure també on es pot millorar.

Un altre eix de treball serà continuar incidint amb els comuns perquè des d’on es connecti el ciutadà se’l redirigeixi cap a una seu electrònica única, amb l’objectiu que aquesta pugui ser una realitat cap al 2026 o el 2027.

A més, i també de la mà de les corporacions comunals, el Govern continuarà la feina per a la interoperabilitat, perquè hi hagi un traspàs de la informació, un intercanvi que faciliti al ciutadà donar les dades una sola vegada per poder fer, després, qualsevol tràmit sense haver de donar aquesta informació de manera reiterada.

I es vol que aquest traspàs arribi també a les parapúbliques. Rossell posa l’exemple del carnet de conduir, que en un futur puguis anar al metge de capçalera a fer el certificat, que aquest es pengi per exemple a la història clínica i des d’allà ja consti aquesta informació sense que la persona hagi d’aportar aquesta informació.