Els col·legis aconsegueixen que sigui necessari el seu vistiplau per convalidar títols no universitaris

El consell que els agrupa celebra el canvi de postura al Govern i les modificacions que s'introduiran, via esmenes, al nou text legal

La degana del Consell de col·legis professionals d'Andorra, Sophie Bellocq, la secretària Zaira Nadal i la vicedegana, Edith Rascagneres, durant la roda de premsa per explicar els canvis que s'introduiran a la llei. / C. G.
C. G.
16/11/2018
3 min

Andorra la VellaEl Consell de col·legis professionals d'Andorra celebra el canvi de postura del Govern pel que fa a la modificació de la Llei d'exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals, que va entrar a tràmit parlamentari a finals d'agost. L'executiu va introduir-hi canvis, entre els quals una disposició addicional segona on es possibilitava la convalidació de títols no universitaris. Una opció que no va ser consultada amb el Consell de col·legis, però que sí que s'ha pogut "debatre" a posteriori els darrers dos mesos, ha explicat la degana d'aquest ens i degana del Col·legi d'Advocats, Sophie Bellocq. D'aquestes reunions n'ha sortit el compromís d'introduir, via esmenes del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra, la necessitat que calgui un informe vinculant del col·legi implicat, quan s'analitzi la convalidació d'un títol no oficial.

D'aquesta manera "dotem de més garanties aquesta modificació de la disposició addicional segona de la llei", ha celebrat Bellocq, perquè s'elimina "l'arbitrarietat" en la presa de decisions. Perquè, en paraules planeres, si el col·legi no està d'acord amb la convalidació, aquesta no es podrà dur a terme.

El Consell de col·legis professionals agrupa una quinzena de col·legis (formar-hi part és obligatori) i representa a 2.500 professionals. Però no totes les professions titulades tenen col·legi, i per tant a l'hora d'intervenir en les convalidacions estaran en desavantatge perquè ningú els podrà elaborar informes vinculants.

Així mateix, Bellocq ha aprofitat per fer una crida a la creació d'aquests col·legis que manquen, tenint en compte que dins les negociacions per l'acord d'associació amb la Unió Europa es començarà a tractar el tema dels serveis, i el Govern comptarà amb l'opinió dels col·legis per defensar el posicionament andorrà davant d'Europa. I encara que siguin feines amb 5-6 professionals al país, també poden constituir-lo, ha recordat.

Canvis al comitè de validació de l'exercici professional

Arran de les negociacions amb el Govern, el Consell de col·legis també ha aconseguit solucionar "disfuncions" que es donaven, al seu parer, al comitè tècnic de validació de l'exercici dels professionals liberals. Aquest comitè és qui s'encarrega de donar l'autorització administrativa a un professional. Amb els canvis que s'introduiran a la llei, el consell de col·legis tindrà opinió a l'hora de decidir sobre aquesta autorització, també tenint en compte "que la col·legiació és obligatòria per poder exercir", ha recordat Bellocq.

El col·legi pertinent podrà emetre un informe, que en aquest cas no és vinculant, quan consideri que hi ha una demanda d'autorització d'un professional amb titulació universitària però que genera dubtes sobre si és suficient per exercir la professió. "Els col·legis tenim sovint més mitjans per investigar la reciprocitat" entre països, ha exposat.

Si hi ha diversitat d'opinions, el col·legi podrà sol·licitar una reunió amb el comitè on "s'explicaran les diferències". I encarà més, perquè si realment segueix el desacord i se li dona l'autorització al professional, quan aquest faci el pas obligatori de col·legiar-se, el col·legi podrà fer un recurs contra l'autorització "que serà suspensiva". És a dir, la persona haurà d'esperar "tota la via administrativa i judicial" per poder exercir.

Bellocq ha posat com a exemple els arquitectes amb títol universitari a l'Argentina i que volen exercir al país, però que no estan al mateix nivell dels d'Espanya. Necessiten fer formacions extres per poder parlar de reciprocitat. Des del col·legi s'afavorirà la informació a les persones afectades i fins i tot no es descarta que es puguin impulsar formacions pròpies o fer-los passar proves per veure si han assolit les competències necessàries.

Tot plegat, el que cerca és garantir que la persona que vol exercir "és un bon professional" i que atendrà amb totes les garanties al ciutadà, ha conclòs Bellocq.

La problemàtica de les titulacions afecta a totes les professions que defensa el consell de col·legis, i tot i que és sobretot un problema amb els extracomunitaris, també dins d'Europa hi ha titulacions que s'accepten a alguns països que no són universitàries, les quals estan generant problemes, ha explicat la vicedegana del Consell de col·legis i degana del de Fisioterapeutes, Edith Rascagneres.

stats