Andorra la VellaUn estudi publicat el mes passat a la revista ‘Science of the Total Environment’ proporciona la primera evidència que associa canvi climàtic i SARS-CoV-2, el virus causant de la pandèmia de Covid-19. Les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle durant l’últim segle han fet del sud de la Xina un punt d’accés per als coronavirus transmesos per ratpenats, en impulsar el creixement de l’hàbitat forestal favorit d'aquests animals que actuen de vectors transmissors. Els canvis en la vegetació han creat l'entorn adequat per a moltes espècies de ratpenats que viuen predominantment als boscos.
Fa gairebé un any, el 22 de maig passat, amb motiu del dia mundial de la Biodiversitat, el Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya d'Andorra (CENMA) va difondre un article que vinculava els efectes de l'activitat humana en la transmissió de noves malalties. Al voltant d’un 60% de les malalties infeccioses que contrauen els humans provenen dels animals, i la gran majoria, de fauna salvatge (la verola provenia de les vaques; el SIDA, de monos; la pesta negra, de rosegadors...). El canvi en els costums d’algunes espècies a causa de la destrucció dels seu hàbitat i l’augment de contacte amb la raça humana fomenten la transmissió de nous vectors epidèmics.
I encara un darrer apunt de contextualització: segons un informe presentat el 2016 pel PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) la desforestació i canvis en els usos del sòl, la resistència microbiana als antibiòtics, el canvi climàtic, l’augment de la pràctica de l’agricultura i ramaderia intensiva, i el comerç il·legal de fauna salvatge són les principals causes de l’augment de contagis de nous brots epidèmics d’animals cap als humans.
Sabent, doncs, que el desgel pot propiciar que revifin bacteris i virus que es consideraven 'descatalogats' i que l'activitat humana invasiva amb la natura, com podria ser la desforestació per a usos agrícoles o lúdics, també és un factor de risc, com poden afectar aquests fenòmens a l'ecosistema pirinenc i a les persones que hi viuen?
Manel Niell, investigador del CENMA, respon que la pandèmia que patim “no és res excepcional en la història de la humanitat”, i recorda que la darrera va ser la coneguda com a grip espanyola, que la van estendre a Europa els soldats nord-americans al 1918 i que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones al món. Tornant a l'actualitat, “la destrucció del medi ambient –i el canvi climàtic és una manera de destruir-lo–, fa que algunes d'aquestes malalties es puguin convertir en pandèmiques. La destrucció dels ecosistemes poden dur a la desaparició d'espècies que poden ser vectors potencials de malalties o vectors conductors. Per exemple, el mosquit tigre que pot transmetre el dengue o febre groga”.
Ara que la majoria d'indicis apunten a l'origen de la transmissió en humans del SARS-CoV-2 per un ratpenat, i tenint en compte que aquest mateix animal podria ser al darrera del MERS-COV, que va afectar l'Orient Mitjà al 2012, Niell demana “no criminalitzar els ratpenats, que sí que tenen molts virus –poden ser portadors de fins a 3.000 tipus de coronavirus, segons alguns estudis–, però mantenen controlades les poblacions de moltes espècies de mosquits, que a la vegada són vectors transmissors de moltes malalties”.
Sobre si l'ecosistema pirinenc pot influir en el risc de l'aparició o transmissió d'aquestes malalties que s'originen per transmissió animal, l'investigador entén que ni Andorra ni el Pirineu té un clima tan fred com per actuar “de nevera que mantingui vives aquestes espècies” ni es tracta d'un territori tan verge com perquè apareguin espècies que puguin transmetre noves malalties. En canvi, “sí que fan més por algunes malalties de transmissió animal, com la ràbia o la que transmeten les paparres, que no són autòctones, però que podrien arribar amb alguns animals. De moment, Andorra és un país amb poques paparres, però ja hi ha malalties que s'estan estenent des de l'Europa central, com per exemple la Lyme, que és una malaltia infecciosa que es transmet per picades de paparra, i això també està lligat a la pèrdua de biodiversitat”.
El canvi de les condicions ambientals podria propiciar l'arribada d'organismes que puguin ser transmissors de malalties, com els mosquits o les paparres. I també podria afavorir aquest fenomen la transmissió de virus entre persones que s'han infectat perquè han estat en algun destí turístic exòtic. Per exemple, el virus del Nil Occidental, que al començament estava limitat al nord d'Àfrica i que l'any 2000 es va estendre per Nova York.
Tot i que Andorra rep milions de turistes cada any, més que posar el focus de risc en què aquestes visites puguin dur associat un problema per la possible transmissió d'aquestes malalties –perquè difícilment algú que es trobi malament muntarà un viatge d'oci fins Andorra– cal tenir en compte, apunta Niell, “on ens fiquem”. Així que ja ho saben, vagin ben protegits i vigilin què mengen si visiten sabanes africanes, selves amazòniques, jungles del sud-est asiàtic o icebergs de l'Antàrtida.