Així va ser la primera edició de la jornada ‘Ruralisme i Mitjans de Comunicació’

Andorra la VellaEls mitjans de comunicació de l’àmbit rural, i els periodistes que hi treballen, reivindiquen que es doni més visibilitat a tot allò que passa en aquest medi, fora de les àrees urbanes. Les possibles maneres d’aconseguir-ho s’han debatut aquest divendres a la primera edició de la jornada ‘Ruralisme i Mitjans de Comunicació’, impulsada per la Fundació Planes Corts, RàdioSeu, Viure als Pirineus i Telepoble. La nova activitat ha reunit més d’una vuitantena de professionals, que han valorat positivament els continguts proposats. Per això la directora de la fundació, Montse Ferrer, ja ha anunciat la voluntat de repetir l’experiència l’any vinent amb una segona edició.

La jornada, presentada per la directora de RàdioSeu, Marta Pujantell, l’han introduït l’alcaldessa d’Estamariu, Pilar Melsió; el president de la Fundació Planes Corts, Joan Planes Vila, i la directora de l’IDAPA, Eva Fiter, que ha manifestat el suport a iniciatives com aquesta, que cerquen també promocionar les comarques pirinenques. Tot seguit Carles Pont, professor de Comunicació a la UPF, ha començat les ponències expressant que cal “fer desaparèixer els deserts informatius”, en referència a temes o àmbits geogràfics que són ignorats, i que són els mitjans locals els que ho poden aconseguir. I Gemma Peris, presidenta de la Federació de Mitjans Locals de Catalunya i cofundadora de ‘L’Oest’, ha incidit en la importància d’aportar una “comunicació positiva” i, també, de donar més veu a les dones del món rural, que durant molts anys han estat doblement estigmatitzades i que actualment representen uns perfils molt més diversos que anys enrere.

Segons RadioSeu, el periodista i escriptor Francesc Canosa, director de la revista Horitzons, ha explicat com des d’aquesta i d’altres publicacions treballen per fer arribar iniciatives locals al món global, amb especial atenció a les comarques de Ponent i del Pirineu. Canosa també s’ha referit al concepte de “deserts informatius”, però assenyala que aquests espais “són una gran oportunitat” per als mitjans locals, que “poden explicar-ne bé la realitat”. Per fer-ho possible, però, cal que siguin viables econòmicament, i d’això n’han parlat el president de Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió, Eduard Navarro, i el director de Pallars Digital, Jordi Ubach, que, moderats per la periodista Eva Clausó, han exposat la seva experiència de trobar finançament, optimitzar al màxim els recursos disponibles i treure profit de les produccions pròpies, tot distribuint-les a d’altres mitjans o plataformes.

Un dels centres d’atenció de la jornada, amb un tema de plena actualitat, ha estat com la Intel·ligència Artificial pot ajudar a augmentar la difusió de continguts locals. N’ha parlat l’enginyer informàtic i expert en IA Josep Maria Ganyet, que ha explicat com el món local pot aprofitar aquests nous mitjans per arribar a un públic més gran i amb continguts més engrescadors. Tanmateix, Ganyet també ha advertit dels riscos que pot comportar això, com ara que doni accés a aquests continguts sense la interacció de cap professional entremig.

Els aiguats de València com a exemple d’estigmatització

A la segona part de la jornada s’ha abordat l’”estigmatització del món rural” que sovint es fa des dels mitjans generalistes, sota la moderació del periodista de l’ACN Albert Lijarcio. Un tema en què no s’ha obviat un bon exemple de plena actualitat sobre la diferència de tractament entre els mitjans locals i els grans mitjans: el seguiment dels aiguats del País Valencià i el “centralisme” amb què l’han abordat alguns mitjans en els primers dies, especialment des de Madrid. Tot i matisar que de centralismes se’n pot trobar a tots els nivells, fins i tot a escala comarcal, la redactora de l’ACN al Pallars Marta Lluvich ha reivindicat que “la premsa local sempre són els primers a arribar a coses com aquesta, i després els mitjans generalistes simplement ho repliquen”. Lluvich apunta que sovint aquells mitjans “volen notícies del Pirineu, però per a gent de fora el Pirineu” i sense tenir en compte la gent que hi viu tot l’any. I ha indicat que dos bons exemples d’això són el gran interès que desperta cada nevada que hi ha a l’hivern o bé la visió marcadament urbana amb què es tracta el conflicte al voltant de l’os bru. Dos temes que acaben deixant de banda d’altres que interessen tant o més a la població local.

El director de la revista Arrels, Josep Sucarrats, ha lamentat que “sovint la premsa generalista es fixa més en el món rural si hi ha catàstrofes extremes o si passa alguna cosa que afecta la ciutat”, com per exemple “quan la sequera provoca que la gent no es pugui dutxar als gimnasos a Barcelona”, i que en canvi “no es preocupen per les problemàtiques del dia a dia en aquest medi rural, tot i que sí que hi ha mitjans amb sensibilitat territorial”. La directora del diari Segre, Anna Sàez, hi afegeix que “a tot arreu hi ha periodistes i mitjans que fan molt bé la seva feina, però sovint costa que determinats temes entrin a l’agenda política”; i paral·lelament, els grans mitjans recorren als “estereotips com la pagesia, les desgràcies, la crònica negra o temes molt exòtics” per considerar-ho noticiable. Un fet que atribueix a que “vivim en un país amb un gran desequilibri territorial, que també es reprodueix a dins mateix de la demarcació de Lleida”.

Trobar més espais per a les notícies locals

El periodista de 3Cat i director de pòdcast ‘Comarcat 947’, Eloi Barrera, ha explicat que, efectivament, als mitjans d’abast general hi ha una “lluita constant” amb els seus responsables “perquè des de Barcelona es té una visió més global, pensen que segons quins temes no interessen al conjunt de Catalunya perquè han de competir amb temes d’un abast molt gran”. Tanmateix, Barrera recorda que actualment les plataformes digitals permeten disposar de molts més espais, més enllà dels tradicionals informatius o telenotícies, i que cal aprofitar-ho per donar la visibilitat que correspon a aquests temes locals. Anna Sàez hi ha afegit que, en tot cas, aquest criteri “també hauria de ser vàlid amb Barcelona”, perquè aquests grans informatius sí que dediquen un gran volum de notícies a la capital catalana, d’un caire purament local i que probablement no interessen a la resta de Catalunya. En aquest sentit, Sàez s’ha mostrat partidària que aquests mitjans tinguin un “sistema de quotes”, tal com ja l’han fixat per a d’altres criteris polítics o socials, per garantir que l’actualitat del món rural hi sigui present.

Per acabar, els professors de la URV Enric Castelló i Marta Montagut han presentat les conclusions d’un estudi sobre comunicació i món rural, que convida a “deixar de banda la visió victimista” i a reforçar l’aposta per “apropar-se als llocs i a les fonts originals”, si bé recorden que per fer-ho calen més recursos, persones i mitjans. Entre els eixos principals que han de guiar aquest periodisme local, han esmentat tenir en compte tots els col·lectius que en formen part, evitar una “visió urbanocèntrica”, tenir en compte el dret a la privacitat, mantenir la distància envers possibles interessos econòmics o polítics a nivell local i donar visibilitat a les coses bones sense necessitat de caure en la idealització ni el simplisme. També han incidit en la importància dels mitjans locals per potenciar la llengua catalana i la riquesa de totes les seves variants dialectals.

La cloenda ha anat a càrrec de Gonçal Mazcuñán, fundador del diari Regió 7, que ha recordat que “la nostra feina no és innòcua, té conseqüències en la població, i per això hem de ser molt responsables si volem ser creïbles i recuperar reputació”. Per això veu necessari “treballar des de l’honestedat i la veracitat” i no preocupar-se per “si els mitjans generalistes ens ignoren”, sinó per garantir que el periodisme rural sigui viable econòmicament perquè “no és fàcil”. Per això, Mazcuñán veu important diversificar els continguts i treure’n el màxim de rendibilitat, perquè cal que aquest esforç “surti a compte, perquè si no això acaba en fracàs i cansament”.