Allò que el Tour no t'ensenya

Andorra la VellaLa 108a edició del Tour de França, i la més andorrana de la història, ja ha arribat al final. I sense cap sorpresa, doncs la jove estrella eslovena, Tadej Pogacar, amb només 22 anys, s'ha adjudicat el seu segon groc als Camps Elisis de París. La Grande Boucle, com popularment també se la coneix però, és molt més del que es mou per les carreteres i del que es veu per televisió durant les retransmissions. I el seu pas per Andorra, va permetre conèixer de primera mà què i com es mou Le Tour i tota la seva caravana que és fins i tot més nombrosa que la dels corredors.

Els ciclistes van entrar al Principat, pel pas fronterer del Baladrà el passat diumenge 11 de juliol, als vols de les tres de la tarda. No obstant això, una part important de la caravana, l'encarregada de muntar la zona d'arribada a Andorra la Vella ja feia hores que estava al país. I és que, casualitats de la vida, Soldeu va ser escenari d'una peculiar aliança. Mentre sortien, ben contentes, les persones que havien presenciat el concert de Bob Sinclaire, amb els seus cotxes dels aparcaments habilitats, arribaven per l'altre costat de carretera els grans camions de la ronda francesa que transportaven tot el material necessari per muntar la meta. Entre salutacions i cops de claxon, la caravana i els que sortien de festa cridaven i es saludaven, davant la mirada d'una bonda que se celebrava al costat, i que un cop els recent casats van sortir al carrer van rebre l'homenatge en forma de crit de "visca els nuvis!" i tocs de botzina de qui els veia.

Així doncs, mentre el país dormia, el Tour arribava, i quan una gran part dels residents es van llevar, van descubrir com l'arribada de l'Avinguda Tarragona ja estava instal·lada.

Següent pas: la caravana comercial. Hi ha qui sempre es pregunta perquè els aficionats al ciclisme que veuen la cursa més important del món, sempre van abillats amb roba groga, gorres i samarretes del premi de la muntanya, la clàssica amb punts vermells sobre fons blanc, o la verda de la regularitat. Doncs l'explicació és que un parell d'hores abans que els ciclistes, la coneguda com a caravana comercial formada per vehicles de tots colors i amb totes les formes per part dels patrocinadors de la Grande Boucle. Seguint el mateix itinerari de l'etapa ciclista, al seu pas van deixant tot de merxandatge per tal que, quan arribin els ciclistes, se'ls pugui animar en condicions, amb les samarretes de promoció, que a més a més ofereixen una gran imatge vist per televisió.

Un altre dels punts que més va cridar l'atenció va ser la velocitat. La dels ciclistes professionals i en descens, com el del coll de Beixalís per arribar a la línia d'arribada, es donava per sentada. I especialment en el revirat tros del pont de Joan Martí Alanís.El sorprenent però, per inesperat, va ser la dels cotxes, que agafaven els 70-80 per hora a la que baixaven els ciclistes, però en aquest tram de ziga zaga, tots feien grinyolar les seves rodes, provocant cert ensurt per part dels espectadors.

Un altre fet important del pas del Tour per Andorra, és comptar amb una jornada de descans. A nivell hoteler va ser un impuls molt positiu. Cal recordar que el minsitre de Turisme, Jordi Torres, va fixar entorn al 70% l'ocupació hotelera que hi va haver al Principat durant els dies en el que la ronda francesa va estar al país. A més a més, el desplegament d'autocars dels equips, cotxes oficials, i ciclistes fent un descans actiu va fer les delicies dels fans del ciclisme, que van poder veure passar, i a un ritme humà, els ciclistes.

I la història es va cloure al Pas de la Casa, amb la sortida de més alçada de la història de les 108 edicions del Tour. Amb un muntatge espectacular i una animació que va començar amb regals de merxandatge a primera hora, speakers, parlaments i actuacions... Andorra es va acomiadar de la seva edició, amb un clam unànim de les autoritats del país: "torna aviat!".