Guerra a Europa
Societat06/05/2022

Amnistia Internacional documenta crims de guerra russos als afores de Kíiv

L'ONU i la Creu Roja posen en marxa una tercera evacuació dels civils atrapats a Mariúpol, però l'atac rus no s'atura

BarcelonaCreixen les evidències dels presumptes crims de guerra comesos per les tropes russes als afores de Kíiv, la capital ucraïnesa. Aquest cop és Amnistia Internacional (AI) qui ho denuncia, després d'una investigació a la zona en què assegura haver trobat proves convincents que els efectius russos van cometre "execucions extrajudicials de civils" durant les setmanes que van ocupar diverses localitats pròximes a la capital i altres abusos com "tortures o trets imprudents". "No són incidents aïllats. Formen part d'un patró allà on les forces russes controlaven una ciutat o un poble", assegura Donatella Rovera, assessora d'Amnistia que ha participat en la investigació.

A l’informe Ell no tornarà: crims de guerra a les zones del nord-oest de la província de Kíiv, Amnistia Internacional ha documentat atacs aeris il·legals a la localitat de Borodianka i execucions extrajudicials a altres poblacions com Butxa, Andríivka, Zdvijivka i Vórzel. Basant-se en desenes d'entrevistes i en una àmplia revisió de proves materials fetes després de la retirada de les tropes russes de la zona, l'organització creu que és necessari i urgent portar els responsables "davant de la justícia internacional". "En una acció poc freqüent i fins i tot històrica, Amnistia Internacional denuncia l'ús il·legítim de la força per part de Rússia com la violació de la Carta de les Nacions Unides i com a acte d'agressió, un crim sota la legislació internacional", ha dit també la secretària general de l'organització, Agnès Callamard.

Cargando
No hay anuncios

Les autoritats ucraïneses estan investigant més de 9.000 possibles crims de guerra de les forces russes, incloses les morts d'almenys uns 400 civils al nord-oest de Kíiv. El Tribunal Penal Internacional també està investigant presumptes crims de guerra, i Amnistia confia que tota la informació que ha recopilat en el seu informe sigui utilitzada també en aquest procés. Durant dotze dies els investigadors d'AI van parlar amb 45 persones que havien presenciat homicidis dels seus familiars i veïns a mans de soldats russos o que en tenien coneixement de primera mà, i amb 39 més que havien estat testimonis d'atacs aeris contra vuit edificis residencials.

Cargando
No hay anuncios

El Kremlin ha negat que tingui previst declarar la guerra a Ucraïna i decretar una mobilització general el 9 de maig, que és un dia d'especial celebració a Rússia perquè s'hi commemora la victòria de la Unió Soviètica sobre l'Alemanya nazi. El govern rus continua sense anomenar guerra el conflicte al país veí: considera que es tracta d'una simple "operació militar especial". "No és veritat, és un disbarat", ha afirmat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, que ha descartat d'aquesta manera que tothom s'hagi d'allistar per anar a lluitar a Ucraïna. La por a aquest fantasma, però, existeix. Aquest divendres algunes fonts informaven a les xarxes socials que 3,8 milions de russos ja haurien marxat del país, segons estadístiques oficials. Els principals països de destinació dels ciutadans russos han sigut Finlàndia, Turquia, Geòrgia i el Kazakhstan.

L'ONU i la Creu Roja internacional han posat en marxa aquest divendres una nova evacuació dels civils atrapats en els búnquers de la planta metal·lúrgica d'Azovstal, a Mariúpol, la ciutat portuària del sud totalment ocupada per les tropes russes. Es tracta del tercer intent d'evacuació en pocs dies. Des de diumenge passat, de fet, s'han pogut evacuar 500 civils, entre ells molts nens, que estaven a l'entramat de túnels i búnquers de la planta. Però el nou intent d'evacuació es produïa aquest divendres sense que s'haguessin aturat els atacs de l'exèrcit rus, segons Ucraïna. Fonts del govern local de Mariúpol denunciaven que les tropes russes havien atacat un vehicle que es dirigia a la planta per evacuar els civils i havien matat el soldat que el conduïa, a més de ferir sis persones. Acusaven així a Moscou de trencar l'alto el foc al qual es va comprometre per desallotjar Azovstal. Des de dimarts, de fet, el complex industrial és escenari d'intensos combats entre les tropes ucraïneses i les russes, que haurien aconseguit entrar en territori del complex. Amb tot, unes 50 persones -dones, infants i gent gran- han pogut ser evacuades aquest divendres malgrat les dificultats, segons ha informat la vice primera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk.

Cargando
No hay anuncios

En aquest context, Ucraïna ha fet aquest divendres una crida a Metges Sense Fronteres perquè els ajudi a evacuar també els combatents que protegeixen encara la planta d'Azovstal. El govern ucraïnès ha publicat els detalls d'una carta que ha enviat a l'ONG on la vice primera ministra ucraïnesa expressa la seva preocupació per les "condicions deplorables" a la planta i, d'acord amb els "principis que guien MSF" com el de "l'assistència a persones necessitades o víctimes de conflictes armats", demana a l'organització "una missió per evacuar els defensors de Mariúpol". En concret, li demana que "avaluï la seva condició física i mental, recopili proves de les condicions en què es troben i els proporcioni assistència mèdica".

Els soldats ucraïnesos atrapats a Azovstal, membres del 36è regiment de la marina i del batalló ultra Azov, fa dies que denuncien –en connexions des de la planta– que no tenen medicaments ni equips per tractar els seus ferits, que es compten per centenars. Rússia continua demanant a les tropes que defensen Azovstal que es rendeixin, i nega que els civils hagin sigut objectiu dels seus atacs.