Andorra la VellaEl centre del país va ser, durant el cap de setmana, una postal digna de Notting Hill. Bé, del cinematogràfic barri londinenc o de qualsevol altre que es trobi prop d'un estadi de futbol. I és que en el primer desplaçament en massa que es va autoritzar després de la pandèmia de la Covid-19 els aficionats anglesos van omplir el Principat. Literalment. Des del divendres i fins ahir, era més fàcil escoltar a la terrassa on habitualment un pren el cafè, una conversa en anglès que no pas en català.
I especialment sorollosos es van fer els fans anglesos a mesura que s'acostava el partit. A les 7 de la tarda de dissabte, no quedava un bar a 2 quilòmetres a la rodona de l'Estadi Nacional que no tingués diverses taules plenes de cerveses, majoritàriament d'ampolla verda, i diverses banderes angleses. I qui no estava fent unes pintes, estava a la Plaça de la Rotonda, un dels punts de trobada dels anglesos, des d'on van baixar amb processó fins al camp de futbol. I els qui no tenien entrada, doncs a seguir-ho des del bar.
Un cop dins, si ens diuen que enlloc de ser al Nacional ens trobem a Craven Cottage qualsevol s'ho hauria cregut. Els dos gols estaven farcits de banderes amb la Creu de Sant Jordi, acompanyades de l'escut de l'equip de futbol que n'era aficionat el portador. I entre mig de tant blanc i vermell, alguna tricolor s'obria pas al gol de la Baixada del Molí. El d'enfront, era completament forà.
Però és que al cap i a la fi, el que era realment important no era el partit, ni el resultat ni tant sols l'alineació que havia tret Gareth Southgate. El rellevant era poder tornar a viure la litúrgia del viatge, la companyonia que només aporten aquests partits de selecció, les taules plenes de cervesa... tot allò que la pandèmia havia deixat en stand by durant dos anys. I Andorra va ser l'escenari privilegiat d'aquest retorn.
