Montaner s’oposa a què l’Estat cobreixi indemnitzacions a víctimes si l’agressor és insolvent

Andorra la VellaEl debat sobre l’aixecament de la reserva de l’article 30.2 del Conveni d’Istanbul ha posat en evidència la solitud política d’Andorra Endavant (AE) en aquesta qüestió. Mentre que el Govern i la resta de grups parlamentaris, inclosos CC, DA, Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata, han expressat el seu suport a la modificació legal, Andorra Endavant s’hi oposa frontalment.

La qüestió clau és si l’Estat ha d’assumir el pagament de les indemnitzacions a les víctimes de violència de gènere en els casos en què l’agressor no pugui fer-hi front per insolvència. Per al Govern, la resposta és clara: sí.

El ministre portaveu, Guillem Casal, ha defensat que l’Executiu “es posarà al costat de les víctimes” i es farà càrrec d’aquestes indemnitzacions, intentant recuperar posteriorment els diners dels agressors, sempre que sigui possible.

AE, en canvi, rebutja aquest enfocament. En un comunicat, la formació liderada per Carine Montaner argumenta que aquest mecanisme exonera l’agressor de la seva responsabilitat i podria generar un “greuge comparatiu” amb altres delictes, en què l’Estat no assumeix les indemnitzacions de les víctimes. La consellera general d’AE, Noemí Amador, defensa que el paper del Govern ha de centrar-se en l’acompanyament i la protecció de les víctimes, però no en substituir el deure dels condemnats.

Els arguments dels de Montaner

El posicionament d’Andorra Endavant es fonamenta en tres idees principals:

1. Exoneració de l’agressor: Si l’Estat paga la indemnització, es trasllada la responsabilitat de l’agressor a tota la societat.
2. Missatge equivocat: Segons AE, es podria transmetre la idea que les agressions “surten gratis”, ja que les víctimes seran compensades independentment de la situació de l’agressor.
3. Possible efecte incentivador: En una afirmació polèmica, el comunicat apunta que la mesura podria “trencar un dels elements dissuassoris” i fins i tot incentivar, sense voler-ho, que es cometin més agressions.

Aquest darrer argument ha generat especial controvèrsia, ja que suggereix que el suport econòmic a les víctimes podria afavorir un augment de la violència, un plantejament que no compta amb evidència empírica.

Des del Govern i la resta de formacions polítiques, la visió és diametralment oposada. La modificació de la llei es considera una mesura de protecció essencial per garantir que les víctimes no quedin desprotegides davant la insolvència dels seus agressors. La reforma, que es debatrà al març, eliminarà l’actual reserva de l’article 30.2 del Conveni d’Istanbul, alineant Andorra amb els estàndards internacionals en matèria de lluita contra la violència de gènere.

A més, des del Ministeri de Finances, es recorda que l’Estat té mecanismes per reclamar posteriorment aquests pagaments als agressors, evitant que la càrrega recaigui permanentment en els pressupostos públics.

Una postura aïllada en ple debat sobre la violència de gènere

La postura d’AE arriba en un moment en què una delegació del Grup d’Experts sobre la Lluita Contra la Violència envers les Dones i la Violència Domèstica (GREVIO) ha visitat Andorra per avaluar les polítiques de protecció a les víctimes. Aquest organisme del Consell d’Europa ha subratllat la importància de garantir que cap víctima quedi desatesa, un missatge que xoca amb la posició de la formació de Carine Montaner.

Si bé AE defensa que l’Estat ha d’ajudar les víctimes a nivell econòmic i psicològic, la seva oposició al pagament de les indemnitzacions per part de l’Administració la situa en un clar desacord amb la resta del Consell General. Això planteja un dilema polític de fons: és una qüestió de principis econòmics o una qüestió de prioritats socials?

La decisió final, que es prendrà al març, marcarà el rumb de la política andorrana en matèria de violència de gènere. Mentrestant, el debat continua obert i les postures cada cop estan més polaritzades.