Andorra deixa enrere el fantasma dels aiguats del 82

LlortsAndorra disposa de nou estacions hidrològiques repartides per diferents conques per fer un seguiment dels cabals dels rius. El director del departament de Protecció Civil, Cristian Pons, ha explicat que aquestes estacions estan relacionades a un programa informàtic per enviar alertes i poder engegar un pla d'actuació quan hi hagi crescudes de rius o episodis de pluja importants. Amb les alertes "s'activen una sèrie de recursos operatius per desplaçar-se sobre el terreny i verificar que no hi ha danys sobre estructures o que no hi ha desbordament sobre el territori", ha indicat Pons. Així, aquest dijous, juntament amb l'empresa Bioma, que és la responsable de les estacions, s'ha fet un simulacre d'alerta a l'estació hidrològica de Llorts per verificar-ne el funcionament. Per la seva banda, el gerent de Bioma, Armand Jesús, ha comentat que cada estació és autònoma i que envia les dades del cabal del riu cada 15 minuts. En aquest sentit, ha exposat que des que es van instal·lar les estacions l'any 2017, s'ha detectat alguna prealerta, però que mai hi ha hagut uns cabals suficients que poguessin provocar un desbordament.

Des de Protecció Civil, que són els encarregats de fer-ne el seguiment i la gestió, han establert un pla d'actuació i s'han marcat uns llindars d'alerta, els quals s'han anat revisant i canviant "en funció dels episodis de pluja per no haver d'activar innecessàriament recursos operatius i que es desplacessin sobre el lloc", ha declarat Pons, remarcant que són llindars que es revisen i que s'analitzen constantment per "fer-los més sensibles". En aquest sistema de vigilància i de seguiment, també hi participa el servei meteorològic, que fa un seguiment de les previsions i indica si els fenòmens tempestuosos es poden allargar més o menys per activar els recursos necessaris.

Així mateix, Pons ha explicat que quan arriba una alarma, s'alerta a través d'un missatge i d'un correu electrònic tant a Protecció Civil com als bombers. "Ells reben aquesta alerta i activen una dotació que es desplaça sobre la zona" per fer una revisió des del punt d'alerta fins a la zona urbana més propera, juntament amb els serveis de circulació de la parròquia afectada, ha manifestat. Pons també ha afegit que totes les dades que enregistren les estacions es poden compartir amb altres ministeris per poder fer estudis i anàlisis, com per exemple, sobre la hidrologia.

Tot i que són eines automàtiques, també necessiten un seguiment i un manteniment i per aquest motiu, quan s'acaba la temporada d'hivern, es revisa el funcionament de totes les estacions. En aquest sentit, Jesús ha explicat que les estacions estan instal·lades a un lateral d'un pont i que estan formades per una placa solar i una bateria per alimentar els sensors i els sistemes informàtics que enregistren les dades. "És un radar que calcula l'alçada del riu, i a través d'una modelització, transforma aquesta alçada d'aigua en cabal", ha especificat Jesús, afegint que aleshores els sistemes informàtics enregistren les dades de forma continuada perquè puguin ser visualitzades en qualsevol moment.

Jesús ha comentat que aquest sistema és important perquè a banda d'alertar, també permet disposar del nivell de l'aigua en qualsevol moment i no activar recursos innecessaris. Pel que fa als períodes de l'any més sensibles, Jesús ha informat que acostumen a ser a la primavera amb èpoques de desgel i també a l'estiu amb les tempestes que hi ha. "A l'estiu amb les tempestes podem tenir crescudes molt abruptes del riu en poques hores", ha declarat. Així, ha exposat que el darrer episodi de crescuda important va ser el 2 d'octubre, però ha reiterat que des del 2017, en cap moment hi ha hagut cabals que hagin pogut provocar un desbordament.