Andorra i Gibraltar, dues cares d'una mateixa moneda

Andorra la VellaSi bé és cert que Andorra gairebé duplica en població Gibraltar –per ser micro territoris, per no formar part de la Unió Europea i per dependre en l'adquisició de les vacunes de tercers estats– es pot assimilar la situació pandèmica i la incidència del SARS-CoV-2 del Principat amb la del Penyal. La gestió de la vacunació, però, ha estat diametralment oposada: mentre Andorra, en plena fase de negociació per a l'acord d'associació ha optat per alinear-se amb Brussel·les, la colònia britànica, afectada per la gestió post Brèxit, ha hagut de fiar la seva campanya de subministrament a Londres. I els resultats d'una i altra estratègia, a dia d'avui, són també força diferents. Mentre el ritme de vacunacions d'Andorra s'alinea amb l'europeu, amb menys del 10% de la població vacunada, Gibraltar ja ha aconseguit la desitjada immunitat de grup, amb més del 70% dels seus habitants que ja han rebut les dues dosis contra el SARS-CoV-2.

Concretament, a Gibraltar, amb una població de 33.700 habitants, ja s'ha vacunat el 72% de la població. Segons càlculs del Govern andorrà, aquesta 'immunitat de ramat' s'hauria d'aconseguir aquí “cap a final d'estiu”. Una fita que al principi del període de vacunació se situava a final de primavera i que s'ha anat posposant per l'enrocament d'algunes farmacèutiques a distribuir legalment els lots que tenien contractats.

La 'via oficialista europea' ha resultat ser poc profitosa. Els retards acumulats per les farmacèutiques, incloses les males praxis d'AstraZeneca, estan endarrerint el procés d'arribada i administració de vacunes. Malgrat tenir la infraestructura i el personal disposat per administrar fins a mig miler de dosis diàries, el cert és que a tocar del mes d'abril, i després de gairebé tres mesos de l'arribada dels primers remeis, Andorra ha injectat menys de 10.000 vaccins, al voltant del 10% de la població, i la majoria amb una sola dosi.

Un ritme lent que, dissortadament, coincideix amb la quarta onada de la pandèmia, amb un repunt continuat de contagis des de fa tres setmanes i amb un augment de la pressió hospitalària. Si bé és cert que el col·lectiu de població més vulnerable ja ha rebut almenys una de les dues dosis, el fet que la soca britànica ja sigui majoritària al Principat s'ha traduït en un empitjorament de la casuística.

Justament, Gibraltar, amb via directa amb el Regne Unit, va ser dels primers territoris on es va detectar aquesta soca més infectiva i que actua amb més violència. El Penyal va arribar a tenir 1.317 casos actius la primera setmana de gener, un percentatge molt alt si es té en compte la població que hi viu, i que va fer que s'hi decretés el confinament total. La colònia va començar a administrar els primers vaccins de Pfizer BionTech el 10 de gener. A Andorra, les primeres mil dosis van arribar nou dies més tard, el 19 del mateix mes. Des d'aleshores, però, el ritme d'arribada i administració d'un territori i de l'altre ha estat força diferent.

Immersa ja en la quarta onada, Andorra ha hagut de posposar la relaxació de les mesures restrictives per mirar de frenar els contagis. Per contra, des de la setmana passada, per exemple, a Gibraltar ja es pot anar de copes fins a les 2 de la matinada, i des d'aquest diumenge les mascaretes només seran obligatòries en espais interiors, però ja no s'hauran de dur al carrer. Aquí, tot i que és previst que s'acceleri en els propers dies, caldrà seguir esperant l'arribada dels vaccins emparaulats amb Espanya, França i la Unió Europea a través d'uns mecanismes d'adquisició que s'han evidenciat poc efectius. Fins al punt que diversos estats insígnia del vell continent, com Alemanya, ja han manifestat públicament la intenció d'obrir noves vies de compra en paral·lel a les oficials de la Unió.