Societat20/05/2022

Andorra, lliure de verola del mico

Govern informa que qualsevol cas sospitós d'aquesta malaltia ha de ser notificat

ANA
i ANA

Andorra la VellaAndorra no ha detectat cap cas ni té cap sospita d'infecció per verola del mico, tot i que des del ministeri de Salut es manté en contacte amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) davant la irrupció de diversos casos als països de l'entorn. Tal com han informat des del Govern, fins al moment a Europa s'han detectat dotze casos sense vinculació epidemiològica amb països africans, vuit al Regne Unit i cinc a Portugal. Tanmateix, al territori lusità hi ha un total de vint possibles contagis en estudi i a Espanya, vuit sospites d'infecció. També hi ha un cas confirmat als Estats Units.

A través d'una nota informativa per donar a conèixer la malaltia, des de l'executiu exposen que cal considerar la sospita de verola dels micos principalment en persones que presentin una erupció cutània compatible que no s'expliqui per una altra malaltia. La legislació estableix que qualsevol cas sospitós d'aquesta malaltia ha de ser notificat pel metge a les autoritats sanitàries perquè es pugui fer una anàlisi i confirmació del contagi.

Cargando
No hay anuncios

La verola del mico és una malaltia vírica endèmica a l'Àfrica central i occidental. La transmissió primària als humans és per contacte directe amb un animal infectat a través dels fluids corporals o per contacte amb les seves lesions. La infecció secundària o de persona a persona es pot produir per contacte estret amb secrecions infectades de les vies respiratòries o lesions cutànies d'una persona infectada, o amb objectes contaminats recentment amb els fluids del pacient o materials de la lesió. La transmissió es produeix principalment per gotes respiratòries grans, generalment després de prolongats contactes cara a cara amb el pacient, fet que exposa els membres de la família dels casos actius a un risc d'infecció més gran.

El període d'incubació sol ser de 5 a 16 dies, però pot arribar a 21. Els símptomes comencen entre el primer i el cinquè dia d'infecció amb febre, mal de cap, dolors musculars, mal d'esquena, inflamació dels ganglis limfàtics, calfreds i esgotament. Normalment, es desenvolupa una erupció, que generalment comença a la cara i després s'estén a altres parts del cos, inclosos els genitals. L'erupció passa per diferents estadis, en un inici es formen unes vesícules que poden semblar varicel·la o sífilis fins que es forma una crosta, que posteriorment cau. La diferència d'aspecte amb varicel·la o la sífilis és l'evolució uniforme de les lesions. Quan la crosta cau, al cap de dues o tres setmanes, la persona ja no és infecciosa.