Andorra compleix els requisits per ratificar el Codi europeu de seguretat social

Andorra la VellaEl comitè europeu dels Drets Socials del Consell d'Europa ha publicat aquest dimecres les conclusions sobre el grau d'acompliment d'Andorra sobre els aspectes de sanitat, seguretat social i protecció social de la Carta Social Europea, referent al període 2012-2015. Dels dinou aspectes analitzats, el comitè assenyala que n'hi ha quatre que no compleixen amb els preceptes de la carta. Un dels aspectes destacats de l’informe és la constatació que, tot i que Andorra no ha ratificat el Codi europeu de seguretat social ni el Conveni 102 de l'Organització Internacional del Treball (OIT), el Consell d'Europa considera que el Principat disposa d'un règim de seguretat social a un nivell suficient per poder ratificar el codi.

Pel que fa als incompliments, el comitè considera que, en matèria de seguretat i higiene en el treball, la legislació no cobreix de manera específica una majoria dels riscos, que no hi ha suficient protecció contra l'amiant i les radiacions ionitzants, i que els treballadors per compte propi no gaudeixen d'una protecció adequada. Quant a la seguretat social de les persones que es desplacen entre estats, el Consell d'Europa assenyala que a Andorra, la igualtat de drets de les persones no residents no està garantida. Altres aspectes de no conformitat fan referència al fet que no estigui establert que els estrangers no residents en situació irregular en territori andorrà tinguin una assistència social i mèdica d'urgència. Altra qüestió de no conformitat és la que fa referència al fet que les prestacions per accident de treball o de malaltia professional són insuficients, perquè estan per sota del llindar de pobresa establert en el 40% dels ingressos mitjans. En canvi, sí que considera suficients les prestacions per invalidesa, per maternitat, per vellesa i les prestacions familiars.

D'altra banda, el Consell d'Europa ha donat conformitat a tretze aspectes analitzats, i els dos restants han estat posposats a l'espera de rebre la informació suplementària demanada. Així, el comitè destaca els avenços fets per Andorra en matèria de sanitat, higiene i prevenció de riscos en el treball, i constata una disminució dels accidents laborals entre el 2012 i el 2015, i un augment de les inspeccions i sancions en matèria de salut i seguretat en el treball. També valora positivament l'aprovació, el 2012, de la llei sobre tabaquisme passiu, però reitera la necessitat de regular la publicitat del tabac i els anuncis sanitaris en els paquets. A més, el comitè demana que per al proper informe es disposi d'estadístiques sobre els nivells de consum d'alcohol, de tabac i de drogues. A més, es considera que el Principat compleix en el dret a la protecció de la salut pel que fa a l’eliminació de les causes d’una salut deficient, pel que fa als serveis de consulta i d’educació sanitàries i pel que fa a la prevenció de les malalties i dels accidents. També amb els articles sobre el dret a beneficiar-se dels serveis socials, tant en l’encoratjament o organització dels serveis socials com en la participació del públic en la creació i el manteniment dels serveis socials.

L'informe també inclou les conclusions de dos aspectes analitzats l'any 2015, que es van posposar per manca d'informació, dels quals un d'ells continua sense conformitat, per la manca d'una protecció jurídica adequada per les persones amb risc d'expulsió. El ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha destacat que cal continuar incidint perquè s’entengui que a Andorra el problema dels sense sostre no és el mateix que en altres indrets. El que sí que s'ha validat és el corresponent a l'ajuda i la informació envers els immigrants.

Valoracions del titular d'Afers Socials

Espot ha destacat que Andorra compleix amb el 75% de les qüestions avaluades i, pel que fa a les que no són conformes, cal tenir en compte que el període avaluat va de l’1 de gener del 2012 al 31 de desembre del 2015 i que hi ha qüestions que ja estan en vies de solució o, fins i tot, han estat solventades. A més, ha destacat el fet que en els apartats en què Andorra no compleix no hi ha gairebé cap país que ho faci, la qual cosa, ha remarcat, no ha de ser cap excusa ja que l’executiu ja treballa per “posar-hi remei”.

D’aquesta manera, i quant a la legislació sobre seguretat i higiene en el treball, Espot ha remarcat que des de llavors s’han desenvolupat quatre reglaments i un cop acabada l’avaluació se n’han impulsat tres més sobre la manipulació de càrregues, el treball amb pantalles i la seguretat en els llocs de treball. Quant a l’amiant, ha recordat que al juny es va aprovar un reglament per a la prevenció sobre l’exposició i, pel que fa a la qüestió dels treballadors per compte propi, ha concretat que a Andorra estan assimilats als empresaris i que, per tant, no se’ls aplica la llei sobre seguretat i salut en el treball. Precisament, el ministre ha dit que una de les qüestions més immediates serà continuar treballant en el desplegament reglamentari de la llei de seguretat. “La feina més immediata” serà aquesta reglamentació i també “explicar la idiosincràsia” del país en certes qüestions. Precisament, aquesta pedagogia és la que creu que ha faltat pel que fa a les indemnitzacions per malaltia o accidents laborals. Així, considera que no s’ha tingut en compte que la indemnització es paga sobre les cotitzacions i que si la prestació contributiva no és suficient es pot completar amb prestacions socials i que llavors s’arribaria a l’import mínim que fixa la Carta Social Europea.

Quant a la seguretat de les persones que es desplacen entre estats, Espot ha recordat les negociacions a Europa per aconseguir un acord d’associació i en el qual ja es contemplaria la lliure circulació de persones. Si aquesta existeix, es podrien coordinar els sistemes de seguretat social per a una resposta adequada, ha conclòs.

Pel que fa a la l’assistència social i mèdica apropiada per a persones que es trobin en situació il·legal al país, Espot ha incidit que és un dret que es reconeix per llei i que el reglament de prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris concreta encara més aquesta protecció.