Andorra "tracta com a malalts mentals" les persones trans

Andorra la VellaLes persones trans que viuen a Andorra, és a dir, que es volen canviar de sexe o que no se senten identificadess amb el gènere amb el que nascut, estan sent "tractades com a malalts mentals". I han de seguir un procediment "obsolet" i anul·lat per l'ONU, per poder demanar aquest canvi de gènere o sol·licitar un tractament hormonal. Així ho han exposat els organitzadors del primer Pride Andorra, una desfilada que tindrà lloc el proper 29 de juny per donar visibilitat al col·lectiu LGTBIQ+ (lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersexuals, 'queer' i qualsevol altre identitat). Entre els presents, David Sicília, que precisament ha iniciat un procés per fer tractament hormonal recentment i que està patint les traves i problemàtiques que es posen des del Principat.

Tal com ha narrat ell mateix, i així ho ha corroborat també Rocio Soler, mare d'una nena transsexual del país, Andorra té un protocol amb l'hospital Clínic de Barcelona, que comença per una visita al psicòleg, segueix amb una al psiquiatre i continua amb una al neuròleg, que és qui fa una ressonància al pacient. D'aquí és derivat al Servei Trànsit de Catalunya, un servei "que funciona molt bé", ha explicat Soler, però al que els andorrans no hi poden accedir directament, ha lamentat. Els catalans sí que hi poden anar sense fer tot el procés previ, i allà són atesos per un metge de família que els fa la recepta, per exemple, per a les hormones. Res de psiquiatres ni psicòlegs.

A banda d'haver de fer tot el circuit, Sicília ha exposat el cost econòmic que tot plegat representa per a les persones trans fer el pas, tenint en compte que ni es pot fer a Andorra ni està finançat per la CASS.

Així mateix, una altra de les problemàtiques que es troben aquestes persones a Andorra, ha exposat Soler, és quan volen fer-se el canvi de nom. S'ha de fer via judicial i és un batlle qui decideix al respecte. En el cas de la seva filla, però, per tenir la nacionalitat espanyola ho han pogut fer a través del consolat, és a dir, partint de la normativa de l'estat veí. En qualsevol cas, ha plantejat que és un greuge pejoratiu per a les persones de nacionalitat andorrana.

Un Pride festiu

Anant a l'acte en si, el Pride serà "una festa de la diversitat", ha assegurat Vanessa Mendoza Cortés, presidenta d'Stop Violències, l'associació que organitza l'acte, ja que és l'única constituïda legalment. Precisament, han reclamat els organitzadors, el Pride ha de servir per unir el col·lectiu LGTBIQ+ i que s'organitzi en associació. Des de la dissolució de Som com Som, no hi ha cap entitat que els representi directament.

El 29 de juny es farà una desfilada entre la plaça de la Rotonda d'Andorra la Vella i la plaça del Roc Blanc d'Escaldes. Bé, si els comuns així ho concedeixen, ja que per temes de la nova Llei de seguretat pública no poden demanar el permís fins 45 dies abans. Ho faran el proper dia 20 de maig, ha avançat Mendoza Cortés, i confien no tenir els mateixos problemes que amb la jornada del 8 de març, Dia de la dona treballadora.

Els organitzadors, entre ells Cristina Valen, del Partit Socialdemòcrata, han fet una crida a la participació i a que s'hi sumin el màxim d'entitats possible. Els joves de Friday For Future i el col·lectiu hippy d'Andorra, de recent creació, ja han confirmat assistència. També tindran el suport del PS.

Hi haurà música, festa, carrosses, però també moments per a la reflexió en una taula rodona que es desenvoluparà al mig del carrer.

El lema d'aquest primer Pride, que coincideix amb d'altres a nivell mundial, és 'Love is Love', perquè "ningú ens ha de dir a qui hem d'estimar", han defensat els seus impulsors.