Andorra treballa en la creació de nous espais naturals

Andorra la VellaAndorra està treballant en una nova planificació dels boscos que ha de permetre crear nous espais naturals, siguin parcs comunals, parc nacionals o reserves, per tal de preservar la biodiversitat. L'objectiu a escala mundial és aconseguir que pel 2030, almenys un 30% del planeta, i particularment les zones importants per la biodiversitat, es conservin mitjançant un sistema de protecció dels espais, i per aquest motiu, des del Principat ja s'hi està treballant per aconseguir-ho en els pròxims deu anys. Així, ho explica la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, en la seva ponència no presencial titulada 'Necessitat d'una gestió integral dels boscos d'Andorra des de la perspectiva dels serveis ecosistèmics' en la 34a Diada andorrana a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) celebrada aquest dissabte a Prada de Conflent.

En aquest sentit, la ministra confessa que el Principat no disposa de suficients espais naturals protegits que integrin masses boscoses, les quals són refugis importants de fauna i de flora. Així, "aquestes zones protegides han de permetre millorar també la connectivitat entre els espais a fi de generar condicions millors per a les espècies i els hàbitats", manifesta, assegurant que s'ha d'encarar una època de transició energètica, ecològica i social. Per aquest motiu, en el relat, emfasitza que el conjunt de polítiques, plans i estratègies, tant nacionals com comunals, han d'estar encaminades a aquest objectiu, de la mateixa que les empreses privades i els ciutadans. Els boscos i el conjunt de la biodiversitat "s'han de conservar pel seu valor intrínsec, per la seva bellesa i pels serveis ambientals que proporcionen", remarca.

La ministra també exposa en el text part de la llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, comentant que pel que fa a la gestió de les masses forestals, col·loca en primer pla la conservació de la biodiversitat i del paisatge i la millora o el manteniment evolutiu de la seva vegetació. A més, també declara que la llei posa en relleu la necessitat de potenciar la capacitat d'embornal de carboni dels boscos nacionals en la lluita contra el canvi climàtic, i "en el rol dels boscos en la protecció davant els riscos naturals, com allaus i despreniments de terres".

Dins d'aquesta conservació de la biodiversitat, a Andorra destaquen tres polítiques sectorials com són l'activitat agropecuària, l'activitat turística i els boscos. En aquest àmbit, Calvó recorda que la gestió dels boscos a Andorra és competència dels comuns i que cadascun d'ells ha d'establir el seu Pla de gestió forestal comunal. Finalment, en la seva ponència, Calvó també fa referència als períodes de sequera actuals que han provocat diferents incendis arreu d'Europa, recordant la vulnerabilitat dels ecosistemes naturals.

Gestió forestal dels comuns

En aquesta 34a Diada andorrana a l'UCE, els comuns també hi han pres part amb la seva funció de gestió dels boscos. Així, des de la corporació massanenca expliquen que aquest 2021 s'ha fet el segon Pla tècnic de gestió forestal, repensat com a eina de Planificació d'Ordenament Forestal (POF), ja que el primer es va fer l'any 2005 amb una vigència de quinze anys. Aquest nou instrument ha de servir a la parròquia per gestionar les superfícies forestals de titularitat pública amb nous objectius pels propers deu o quinze anys, comenta el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat, Sergi Gueimonde. Entre les millores, destaca: una gestió multifuncional adaptada al canvi climàtic; càlculs d'emmagatzematge de carboni; integració dels estudis pastorals, de ramaderia extensiva i de la candidatura a reserva de la biosfera; i valorar la producció de fusta i biomassa.

Per la seva banda, el cap de departament d'Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat del comú d'Ordino, Sergi Riba, explica, en la seva aportació, les implicacions que té la parròquia a nivell de la gestió forestal després d'haver esdevingut reserva de la biosfera. Concretament, exposa que la planificació forestal s'ha de centrar en els serveis ecosistèmics com els serveis de regulació (de l'aigua, protecció del sòl, la qualitat de l'aire o la conservació de la biodiversitat), els serveis de subministrament amb la producció de biomassa o les pastures infraforestals i els serveis culturals. Aquesta gestió, "haurà de permetre en un futur garantir la perennitat de la gestió forestal i buscar l'equilibri del seu cost financer", indica.

Des del comú d'Andorra la Vella el conseller de Patrimoni Natural i Aparcaments, Gerard Menardia, ha recordat la feina que es fa des de la corporació comunal per a la preservació i recuperació de camins. En aquest sentit, ha recordat que en els darrers cinc anys, la inversió que s'ha fet als dos recs s’apropa al milió d’euros. En aquest sentit, ha especificat que si bé al rec de l’Obac les actuacions periòdiques que s’han de fer estan relacionades amb les filtracions i pèrdues d’aigua, al del Solà cal fer sovint treballs d’estabilització del terreny derivats de la sortida de l’aigua del vessant de la muntanya. Així, ha recordat que aquesta tardor actuaran en dos trams del Solà a la zona nord, mentre que se substituiran les baranes del rec de l’Obac.

Més aprofitament dels boscos

Des de l'empresa Tot Boscos consideren que s'han d'aprofitar millor els recursos naturals del país. De fet, durant la ponència presencial, Jose Carlos Gonçalves i Iolanda Fernández, han explicat que els boscos andorrans tenen un gran valor paisatgístic, proteccionista i comercial, i per aquest motiu demanen que es treballi més el tercer valor amb un nou pla estratègic comú a les set parròquies per tal de poder treballar en profunditat les necessitats a futur. Des de l'empresa, s'ha reiterat que actualment no es treu fusta vella, la qual permetria donar aire al bosc i donaria pas a la regeneració natural.

A més, destaquen que aquest fet reduiria el risc d'incendi a les zones més boscoses, a banda de beneficiar econòmicament els comuns amb la posterior venda de la fusta. De fet, manifesten que els boscos d'Andorra cada cop estan més envellits, ja que no s'hi ha actuat de forma profunda en els darrers 50 anys.