Andorra analitza la viabilitat d’una connexió ferroviària amb l’Alt Pirineu
Govern ha recuperat uns estudis fets fa 15 anys per determinar si segueixen sent vigents
La Pobla de SegurEl govern d’Andorra ja ha començat els treballs per analitzar la viabilitat d’una connexió ferroviària entre el Principat i les zones pirinenques que el rodegen, l’Alt Pirineu, l’Alta Cerdanya i l’Arieja. El cap de Govern, Xavier Espot, ja va apuntar en la sessió organitzada fa unes setmanes per l’Empresa Familiar Andorrana sobre l’aeroport d’Andorra la Seu que l’executiu no renunciava a explorar seriosament aquesta via. Igualment, fa uns dies, en la presentació del pla d’accions previstes pel govern andorrà des d’ara i fins al 2023, va incloure la connexió ferroviària com una de les prioritats per desenclavar Andorra.
Des del govern andorrà han explicat a l’Ara que, de moment, tot es troba en un estat molt embrionari i el que s’ha decidit és analitzar uns estudis de viabilitat que es van encarregar fa quinze anys a una empresa externa per determinar si segueixen sent vigents. En aquell moment es van analitzar qüestions com els pendents que caldria que superés el traçat, els punts d’entrada i sortida del Principat o on es podrien fer les connexions amb les xarxes ferroviàries veïnes. En aquesta ocasió, el govern ha sumat a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis al projecte, i ara analitzaran com es podria materialitzar aquesta connexió.
Tot i aquest estat tan embrionari, des del Govern han deixat clar que la voluntat d’explorar aquesta connectivitat és ferma. El motiu és que es veu com una bona opció per desenclavar el Principat que complementaria altres infraestructures que tot just ara comencen a aixecar el vol, com l’aeroport Andorra la Seu o com l’hipotètic futur heliport nacional.
De la connexió ferroviària del Principat ja fa anys que se’n parla i recurrentment han anat apareixent projectes. Des del metro aeri que plantejava fa anys el govern Pintat, que volia que arribés fins a la Seu d’Urgell, fins al model conegut fa poc que xifrava en 220 milions d’euros el preu de fer una connexió ferroviària pirinenca; o la proposta de connexió ferroviària entre el Pas de la Casa i Porta, a l’Alta Cerdanya, que permetria accedir a la línia de tren París-Tolosa-la Tor de Querol, des d’on s’enllaçaria també amb la línia de Renfe de Puigcerdà cap a Barcelona i del tren groc cap a Vilafranca de Conflent.