La diada andorrana a Prada reflexiona sobre el pes del Consell General i es plantegen canvis de model

Andorra la VellaLa 31a diada andorrana a la 50a Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que se celebra a Prada de Conflent organitzada per la Societat Andorrana de Ciències (SAC) debat sobre el parlamentarisme andorrà. Una visió històrica i la necessitat de reflexionar sobre possibles canvis en el model actual han centrat algunes de les aportacions, tant escrites com presencials, que han fet les persones convidades. D’aquesta manera, el pes del Consell General o els canvis que es podrien fer quant a la representació social en el si del parlament han estat algunes de les qüestions sobre les quals s’ha debatut.

Així, el coordinador de Joventut Socialdemòcrata d’Andorra i membre del comitè executiu del PS, Pere Baró, ha destacat que “l’actual parlamentarisme andorrà va ser un encert” en el seu moment però també ha remarcat que l’evolució social fa que s’hagi de mirar d’actualitzar-lo i ha fet una crida a deixar de banda “la tradició” i buscar un parlament “realment representatiu”. Baró exposa en la seva ponència que “l’intent de sistema bicameral no és real i acaba essent simplement una cambra baixa de 28 consellers”. Així, constata que més enllà de les eleccions on sí que hi ha diferenciació entre els candidats nacionals i els parroquials o quan s’han de votar les lleis qualificades, “en la gran majoria de decisions els consellers de les circumscripcions parroquials es transformen en consellers generals i no voten per la parròquia, sinó en clau nacional”. A més a més, qüestiona la representativitat del sistema actual i com a exemple exposa que “el Partit Socialdemòcrata, que va obtenir gairebé un 25% dels vots" només representa "un 10%" al Consell General. Baró conclou que un parlament amb 28 consellers només nacionals és “totalment viable i potser més eficaç”. I afegeix que potser la funció dels parlamentaris parroquials “es pot treballar des de les parròquies i que cada comú designi un responsable per fer de línia directa entre consell i comú”.

D’altra banda, a través d’una aportació escrita sobre els factors de desestabilització i d’influència en el parlamentarisme, el conseller de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, advoca per reformar la llei electoral per introduir “un sistema de llista única nacional amb vot preferent a les eleccions generals”. També planteja com a factors d’influència “que afecta directament la sobirania” el fet que el grup parlamentari majoritari es negui a debatre en seu parlamentària sobre la despenalització de l’avortament, “justificant la negativa per tal d’evitar una crisi institucional”. Defensa, per tant, un “Consell General reforçat, que sigui àmpliament representatiu de la ciutadania i que sigui elegit del resultat d’unes eleccions amb un màxim de participació electoral”.

Al seu torn, la periodista Noemí Rodríguez ha posat en relleu la “pèrdua de pes del Consell General en els darrers anys” i s’ha qüestionat sobre el fet que el gruix de l’impuls legislatiu estigui recaient en el poder executiu. D’aquesta manera, ha posat en relleu que “la sensació que és el Govern (...) qui acaba dirigint els fils del que li toca i del que de vegades pertoca al Consell, és una constant massa habitual” a la qual cosa, lamenta, se suma “la manca de crítica i de control que exerceix el mateix grup parlamentari de la majoria, sobre el Govern”. A més a més, la periodista posa en qüestió el paper dels consellers escollits per circumscripció territorial i com a exemple posa el cas de les lleis de competències i transferències en les quals, creu, aquests consellers haurien d’haver tingut més pes. D’aquesta manera, conclou que si la funció d’aquests parlamentaris es limita només al seu rol en les votacions de lleis qualificades, s'hauria de plantejar un canvi en la llei electoral. Rodríguez conclou el seu escrit, facilitat per la SAC, plantejant un canvi del sistema, fent del Consell General “un òrgan legislatiu més potent”, on hi hagi un “debat real” i amb molta més participació.

També en l’escrit de l’advocat i escriptor Antoni Morell es lamenta que el Consell General sigui un òrgan institucional que “s’ha denigrat molt” i considera que de les accions que té encomanades s’estigui donant més importància al control de l’executiu i “molt menys a la impulsió de l’acció que li correspon, legislar”. En aquest cas, a més, lamenta l’elevat volum de lleis que s’aproven. Morell remarca que en el parlamentarisme andorrà hi ha “un predomini i una prevalença excessius del poder executiu” de tal manera que s’ha convertit, conclou, “en una sèrie continuada d’explicacions posteriors a la posició presa per l’executiu, portada al Consell General pel grup que el recolza”. I reivindica més “idees creatives en benefici de la comunitat”.

D'altra banda, el doctor en dret i advocat Pere Figuereda compara els parlaments dels petits estats d’Europa, concretament de Mònaco, Liechtenstein i San Marino amb el d’Andorra. La conclusió és que tots aquests petits països compten amb un sistema unicameral, ja que, assegura, “l’existència de dues cambres no tindria gaire sentit i acabaria afectant el funcionament del mateix país”. També destaca el fet que el parlament de San Marino compti amb 60 diputats, el de Mònaco amb 24 i el de Liechtenstein amb 25, front els 28 d’Andorra que posats en relació amb la població suposa que el Principat compta amb un conseller general per cada 2.671 habitants, mentre que a San Marino hi ha un diputat per cada 556 habitants; a Mònaco un per cada 1.555 habitants i a Liechtenstein un per cada 1.524 ciutadans. L’expert recorda que la Constitució dona la possibilitat que al Consell hi pugui haver fins a 42 consellers i es demana quin és el nombre de parlamentaris òptim. Conclou que “només un parlament reforçat amb un nombre òptim de diputats pot esdevenir garantia de la realització de les dues funcions primordials que té: la funció legislativa, amb l’elaboració de normativa de qualitat i la funció de control de l’executiu”.

Altres aportacions com les dels historiadors Albert Villaró, Susanna Vela i Pere Cavero reflexionen sobre el paper del Consell de la Terra, del qual l’any que ve se celebrarà el sisè centenari, tal com recorda Villaró, que reivindica una commemoració adequada. També el conseller de Demòcrates per Andorra Carles Jordana ha fet un repàs històric i ha recordat que que Andorra compta amb un dels parlaments més antics d’Europa, i, a la vegada, “una estructura molt peculiar de govern”. Ha afegit que el sistema andorrà és un ”parlamentarisme dualista”, ja que tant els coprínceps i els seu serveis, com el Consell General i les corporacions locals disposen de prerrogatives legislatives, i que aquests organismes "són font de dret de la qual emana un conjunt de normes pròpies de la parcel·la d’actuació de cadascú".