L'antropòleg Manuel Delgado: "La majoria d'elements de la cultura andorrana són prestats, venen de fora"

El títol eloqüent de la conferència 'Una nació, una cultura?', de l'antropòleg i professor de la Universitat de Barcelona, Manuel Delgado, ha tancat el torn de matí de la 33a Diada Andorrana organitzada per la Societat Andorrana de Ciències, que s'ha celebrat aquest dissabte a Canillo, en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, qüestionant l'us diferenciador que es fa del concepte cultura. Precisament, el professor ha capgirat la “normalització del llenguatge” que considera que es fa de les pràctiques culturals, en l'edició d'enguany que girava sobre l'eix 'Andorra i la multiculturalitat'.

La cultura és per al professor, “el conjunt de les tecnologies, de maneres de fer i de pensar, i a la nostra societat hi ha moltes formes de fer, de pensar i de parlar”. “La definició més adient de cultura: és la forma que determinen les relacions socials. Les cultures no expliquen res. Si ho defenséssim diríem el mateix que els vells racistes biològics, els racistes de tota la vida, que treballen en claus biològiques i que entenen que cultura pertany a una raça”, ha donat voltes Delgado a la definició de cultura i l'us que se'n fa, per resumir que “ningú pot ser una sola cosa”.

L'acadèmic ha continuat insistint que “no hi ha identitats naturals. Tu només pots defensar una identitat, a costa d'inventar-te-la”.

Sota aquesta premisa, Delgado ha qüestionat a l'auditori del Palau de Gel canillenc si “algú està en condicions d'explicar-me en què consiteix la cultura andorrana, o catalana. Algú m'explica quins són els elements constitutius de la cultura catalana a la qual alguns diuen que d'altres s'han d'integrar?”, ha qüestionat davant la perplexitat del públic assistent. “Si jo em vull integrar a Andorra, què he de fer? Vaig a una oficina? On m'expliquen què haig de fer? I si no ho faig, què em passa?”, ha insistit, per sentenciar que “el llenguatge de la diferència serveix per disimular el llenguatge de la desigualtat”, doncs considera que “el llenguatge de les cultures i la multiculturalitat ha aparegut amb l'etnicitat en el mercat laboral”.

Un altre exemple donat pel professor ha estat, en aquest cas, per qüestionar si els correbous són part o no de la cultura catalana. “La cultura ha de ser essencialment positiva? O les Terres de l'Ebre no viuen de la mateixa manera la cultura catalana?”, ha dit. “Qualsevol definició que em vulguin donar d'una cultura amfitriona a la qual les altes cultures s'han d'integrar, automàticament exclourà. Diran que la característica de la cultura catalana és la condició negociadora i dialogant, i si tu no ets un ciutadà pacífic i et dona per ocupar l'aeroport, la teva catalanitat queda reduida? Ets un català de baixa identitat?”, ha qüestionat.

Delgado també ha criticat el suposat mestissatge cultural integrador. “Dir que el problema són les cultures i que el multiculturalisme té límits, és la part xunga del problema. Però també hi ha la gent que està a favor de la convivència de les cultures. Són els defensors del mestisatge cultural. I jo els dic: què més dona dir que les cultures s'han de barrejar, que dir que les cultures no s'han de barrejar. No entenen la premissa que les cultures, per definició són barreges”.

Per tot això exposat, l'antropòleg ha conclòs que “la majoria d'elements de la cultura andorrana són prestats, venen de fora. Perquè les cultures no són càpsules en les que cadascú viu tancat i no pot sortir”. “Tots hem acabat acceptant que el món està ple de cultures, mentre que les relacions socials han deixat d'existir i el llenguatge de la desigualtat social ha desaparegut”, ha finalitzat Delgado la conferència.