S'aprova la 'llei òmnibus' després de mesos de polèmica

Andorra la VellaDesprés d’un llarg i tens procés legislatiu, el Consell General ha aprovat aquest dijous la Llei del Creixement Sostenible i Dret a l’Habitatge, més coneguda com la llei òmnibus. El text legislatiu, que ha estat en el centre de la polèmica des de la seva presentació, pretén regular el creixement demogràfic i posar ordre en el mercat de l’habitatge, però ha generat crítiques tant entre propietaris com entre activistes i ha tensat, una vegada més, el debat polític al país. El projecte de llei ha rebut 17 vots a favor, 10 en contra i 0 abstencions.

La llei inclou mesures contundents, algunes considerades excessivament intervencionistes pels sectors liberals, com la moratòria indefinida de noves llicències turístiques o la cessió forçosa de pisos buits al Govern per destinar-los a lloguer assequible.

Crítiques per la manca de definició de "lloguer assequible"

Un dels moments més tensos de la sessió ha arribat quan el Partit Socialdemòcrata (PS) i Concòrdia han denunciat amb contundència la falta d’una definició clara de què es considera "lloguer assequible", un concepte clau en la nova regulació. El conseller socialdemòcrata Pere Baró ha insistit que sense aquest paràmetre objectiu, moltes de les mesures són inaplicables o es poden convertir en paper mullat.

En aquesta línia, Cerni Escalé, de Concòrdia, ha advertit que és imprescindible establir uns criteris clars i homogènies per definir el concepte, ja que sense aquesta base, el percentatge obligatori d’habitatge assequible en noves promocions es converteix en un brindis al sol.

Des de les files liberals, el conseller Víctor Pintos ha coincidit amb la necessitat d’aportar seguretat jurídica, però ha alertat que el PS pretén imposar una visió ideològica sobre els preus, cosa que considera incompatible amb la llibertat econòmica. Pintos també ha aprofitat per retreure al PS que aquesta indefinició pot dissuadir inversors i crear un clima d’incertesa que empitjori encara més la manca d’oferta.

Els grans tenidors

Per la seva banda, la ministra d’Habitatge, en resposta a les crítiques, ha recordat que el decret vigent ja estableix un preu de referència per parròquia i tipologia d’edifici, i ha defensat que la llei introdueix un punt d’equilibri després de parlar amb els diferents grups.

Segons la ministra, el text final preveu que el 50% de les noves promocions impulsades per inversors estrangers es destinin a habitatge assequible, una mesura que busca compatibilitzar la inversió privada amb la necessitat d’ampliar el parc assequible.

Un altre punt de fricció ha estat la proposta del PS de definir la figura de gran tenidor, una iniciativa rebutjada pel president del grup Demòcrata, Jordi Jordana, que ha afirmat que aquesta definició només serviria per generar confrontació social i que s’hauria basat en criteris més mediàtics que útils per a la realitat andorrana.

Els darrers mesos a la votació

El PS va reiterar que, malgrat algunes mesures positives, la llei arriba tard i malament, i l’ha definida com una "plegada de pegats" incapaç de solucionar la crisi estructural d’habitatge que pateix el país.

Des d’Andorra Endavant, Carine Montaner va qualificar el text com l’iceberg que enfonsarà el Titanic del Govern, i ha defensat que l’única solució real passa per deixar respirar els inversors i impulsar mesures com les cases modulars a preus de 300 a 500 euros.

Ciutadans Compromesos, per la seva banda, va expressar dubtes sobre la constitucionalitat d’algunes mesures, especialment les que afecten la propietat privada.

Més matisat es va mostrar Concòrdia, que ha reconegut aspectes positius en la llei però ha reclamat més contundència per combatre l’especulació. El novembre passat, el projecte de llei va arribar a presentar una esmena a la totalitat, que finalment no va prosperar.

La llei òmnibus no es limita a l’habitatge. També incorpora mesures per moderar el creixement urbanístic, limitar la pressió demogràfica i controlar l’impacte turístic i la inversió estrangera.