Argimon destaca la bona relació entre Andorra i Catalunya en l’àmbit de la Salut
La Seu d'UrgellEl conseller català de Salut, Josep Maria Argimon, assegura que encara caldrà esperar unes setmanes per veure si l'increment de casos de grip que s'està registrant actualment es consolida "en forma d'una onada". En una visita a la Seu d'Urgell, on ha inaugurat el nou CAP, ha detallat que el moment de l'aparició del virus ha estat "un pèl sorprenent", després d'un hivern en què només s'havien donat "casos aïllats". Aquest "canvi de corba", ha dit, es produeix quan encara cal seguir pendents de l'evolució de la covid-19. Malgrat això, el conseller insisteix en la necessitar d'anar "normalitzant" la situació. Segons l'última actualització del PIDIRAC, la grip representa el 2,8% de les infeccions respiratòries i encara no es troba en epidèmia.
Catalunya encara no es troba en epidèmia, segons les dades del Pla d'informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC), tot i que el conseller va apuntar aquest dijous que ja s'havia entrat en aquesta fase.
Segons l'última actualització del PIDIRAC, d'aquest divendres i corresponent a la desena setmana de l'any (del 7 al 13 de març), la taxa de síndromes gripals es manté estable, però amb una tendència creixent l'últim mes. La taxa d'incidència és de 19 casos per 100.000 habitants i representen un 2,8% del total d'infeccions respiratòries (IRA). La infecció per coronavirus i de les vies altes són les més freqüents.
En l'última setmana, s'han detectat dos brots de grip: en un centre educatiu amb 19 afectats de 5 anys i en una residència de gent gran amb 10 afectats -8 residents i 2 treballadors-, 2 dels quals han requerit ingrés hospitalari.
A les farmàcies sentinella del sistema de vigilància, s'han notificat tres casos de síndrome gripal. De les mostres analitzades al laboratori per metges sentinella, 6 de 8 han estat positives per grip. En l'última setmana, s'han notificat 509 deteccions de virus de la grip procedents de mostres no sentinella. Aquí sí que han pujat de forma notable, perquè en la setmana anterior se n'havien notificat 135.
Visita al CAP La Seu d'Urgell
Argimon també ha dit que una altra de les "seqüeles" que ha deixat la crisi sanitària de la covid-19 té a veure amb els retards en els diagnòstics i tractaments d'altres patologies. En aquest sentit, ha detallat que el pressupost del 2022 contempla una partida de 160 milions d'euros per seguir la tasca de recuperació d'aquestes visites. Així, tot i que ha volgut deixar clar que ja se n'ha fet una part, ha assegurat que caldrà "fer un esforç" important aquest any en aquest àmbit.
En el seu discurs d'inauguració del CAP La Seu d'Urgell, aquest divendres, el conseller ha assegurat que el sistema sanitari pateix un "infrafinançament crònic", tenint en compte, ha continuat, que només es destina un 1,7% del pressupost en inversions quan el percentatge s'hauria de situar al voltant d'un 5%. També ha defensat que cal garantir unes bones condicions de treball als "excel·lents professionals" d'aquest àmbit i que la posada en funcionament d'aquest nou centre n'és un exemple.
D'altra banda, Argimon també ha destacat la col·laboració que hi ha en matèria sanitària amb Andorra, ja sigui amb els tractaments de diàlisi o amb la possibilitat que hi ha hagut durant la pandèmia d'ocupar llits d'UCI de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell del Principat per part de veïns de l'Alt Urgell afectats de covid-19. També ha detallat que, com a contrapartida, els residents andorrans que pateixen malalties complexes tenen la possibilitat de ser tractats en centres sanitaris de Catalunya.
El conseller ha aprofitat la visita a la capital alturgellenca per reunir-se amb els professionals del CAP, que està en funcionament des del 9 de març. El nou edifici té una superfície de 2.123 metres quadrats i, amb un pressupost de més de 5,3 milions d'euros, suposa una millora tant per als usuaris com per als professionals, tal com ha destacat l'alcalde de la Seu d'Urgell, Francesc Viaplana. A més dels serveis que ja es podien trobar a les dependències anteriors, es preveu incorporar el de dietista-nutricionista, el de salut mental infanto-juvenil i d'adults, i salut pública, abans ubicats fora del centre.
