Augmenta sis punts la preocupació pel preu de l'habitatge en sis mesos

Sant Julià de LòriaEls darrers resultats de l'Obsevatori del segon semestre del 2019 mostren com el 47% dels enquestats consideren el preu de l'habitatge com el principal problema d'Andorra, una xifra que se situa sis punts per sobre de la dada obtinguda durant el primer semestre de l'any passat. Aquesta xifra, segons ha detallat el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó, està estretament relacionada amb els salaris (24,2% respecte del 19% del darrer Observatori), seguida del transport públic (18,7% respecte del 13,5% del semestre anterior), que esdevé un altre dels elements que la ciutadania considera que cal millorar. Seguit d'aquestes demandes, s'ha constatat que el que més preocupa a la població és el trànsit (17,3%), les prestacions socials i les pensions (16%) i les infraestructures i els equipaments (10,6%). L'enquesta s'ha fet a 769 persones escollides de manera aleatòria entre el 9 i el 22 d'octubre del 2019.

Micó ha posat en relleu que la preocupació envers l'accés a l'habitatge va començar a augmentar el 2017 i es tracta d'un fet que denuncia la població que se situa entre els 25 i els 50 anys. Com és evident, ha manifestat que els enquestats ho atribueixen a l'elevat preu dels pisos, ja que una part de la població "es troba en una situació complicada".

Pel que fa al transport públic, tot i que des del primer semestre del 2014 s'han anat patint alts i baixos, l'últim augment s'ha registrat a partir del segon semestre del 2018 i fins a l'actualitat, un fet que el director del CRES ha indicat es pot haver produït a conseqüència de la remodelació de les línies d'autobusos nacionals, les quals han estat criticades els darrers mesos pels usuaris que, principalment, són gent jove, dones i persones més grans de 55 anys. En aquest sentit, Micó ha fet valdre la tendència a l'alça d'aquesta demanda durant els darrers quatre anys i, malgrat que és un augment "no tant acusat com al darrer Observatori, es veu que és una temàtica que cada cop té més presència".

Percepció dels riscos naturals

Per a aquesta enquesta el CRES ha preguntat a la població, a demanda de Protecció Civil, si creu que Andorra està afectada per riscos naturals. En aquest sentit, un 45,1% dels enquestats ha respost molt o basant (48,1% al primer semestre) i un 51,9% ha dit que poc o gens (51,3% al primer semestre). Així doncs, els principals riscos constatats fan referència a les esllavissades (3,3 sobre 5), un fet que Micó ha atribuït a la que es va patir durant el mes d'agost passat a la zona de la Portalada, seguit de les allaus de neu (3 sobre 5) i les fortes nevades (3 sobre 5).

Tot i això, un 92,7% dels enquestats han confirmat sentir-se segurs davant possibles riscos naturals, una xifra que se situa sis punts per sobre respecte del darrer semestre. Lligat a aquesta xifra, més de la meitat de les persones telefonades pel CRES (55,7%) consideren que el Principat està ben preparat per fer front a aquesta mena de riscos. Un fet significatiu a destacar és que el 56,7% creu que no està suficientment informat sobre assumptes com aquest i, pel que fa als canals de comunicació, el que més es valora és assabentar-se per la televisió (35,8%), les xarxes socials (30,2), la ràdio (17,8%), o la premsa escrita o digital (16,1%).

Valoració de la immigració

D'altra banda, el 81% de la població considera que la immigració és positiva per al país, metre que un 6,3% la considera com a negativa. Aquesta darrera dada és significativa, ja que en l'Observatori del 2013 era del 14,7%. Micó ha afirmat que això és deu a què durant els anys de recessió econòmica, la ciutadania denunciava que l'arribada d'immigrants afavoria a abaixar els salaris i disminuir els llocs de treball per als andorrans. Entre els aspectes que consideren com a positius, es troba la necessitat de mà d'obra (67,5%), l'afavoriment del desenvolupament econòmic del país (34,8%) o l'intercanvi cultural (17,9%).

Així doncs, la majoria dels enquestats creu que les polítiques del Govern per a la immigració són les adequades (62,3%), enfront del 10,7% que creu que s'hauria de restringir, encara més, l'arribada de treballadors al Principat. Ha augmentat també respecte del 2013 l'opinió que és favorable que els immigrants puguin tenir temples propis on practicar la seva religió, ja que la xifra s'ha augmentat del 44,5% registrat el 2013, al 52,1% assolit el segon semestre del 2019.