Baixen prop d'un 25% les persones amb una discapacitat reconeguda
El 39% són de nacionalitat andorrana, mentre que els espanyols representen un 29% i els portuguesos un 18,5%
Andorra la VellaDurant l’any 2020, s’ha reconegut un grau de menyscabament favorable a 118 persones, un -24,4% menys que a l’any anterior, segons dades aportades per la Comissió Nacional de Valoració (Conava) del ministeri d'Afers Socials i fetes públiques aquest dilluns pel departament d'Estadística. El 58,5% de les persones a qui s’ha reconegut una discapacitat l’any 2020 són homes. La resta, un 41,5%, són dones. A més, el 39,0% són de nacionalitat andorrana, mentre que els espanyols representen un 28,8% i els portuguesos un 18,6%. El 13,6% restant són d’altres nacionalitats.
Del total de persones a qui se’ls ha reconegut un grau de menyscabament durant l’any 2020, el 21,2% residien a la parròquia d’Andorra la Vella, la mateixa proporció que a Escaldes-Engordany, el 18,6% a Encamp, la mateixa proporció que a la Massana, el 7,6% a Sant Julià de Lòria, el 6,8% a Ordino i el 5,9% restant a Canillo. El 38,1% de les persones a qui se’ls ha reconegut un grau de discapacitat durant l’any 2020 són menors d’edat, un 24,6% es troben en la franja d’edat de 52-68 anys i un 17,8% en el tram de 35-51 anys. Els adults d’entre 18 i 34 anys representen un 7,6%, els d’entre 69 i 85 anys un 8,5% i els majors de 86 anys, un 3,4%.
Un 27,1% de les persones a qui s’ha reconegut un grau de menyscabament l’any 2020 tenen una discapacitat 'física' i un 22,0% una discapacitat 'psíquica'. Les persones amb discapacitats 'física i psíquica' suposen un 11,9%, i 'malaltia mental' suposa un 9,3%. Les persones amb una discapacitat 'física i malaltia mental' representen un 7,6%, mentre que les persones amb discapacitat 'intel·lectual' representen un 5,9%. Les persones a qui s’ha reconegut una discapacitat 'física i sensorial' representen un 5,1%, mentre que les discapacitats 'psíquica i intel·lectual', 'sensorial', 'psíquica i malaltia mental', 'física, psíquica i malaltia mental', 'física, sensorial i malaltia mental', 'física, psíquica i sensorial' i 'psíquica i sensorial' suposen l’11,0% restant.
Per últim, el 58,5% de les persones a qui se’ls ha reconegut un grau de menyscabament l’any 2020 són solteres i el 31,4% casades. Els separats i els divorciats suposen un 5,9% i un 1,7%, respectivament, mentre que els vidus un 2,5%.
El 35,1% de les prestacions per discapacitat, per un menyscabament físic i psíquic
D'altra banda, el nombre de sol·licituds de prestacions socials adreçades a les persones amb discapacitat presentades l’any 2020 ha estat de 28, de les quals el 85,7% han estat resoltes favorablement, el 14,3% s’han desestimat i cap es troba pendent de resolució. Gran part de les prestacions van adreçades a persones amb una discapacitat física i psíquica (35,1%), psíquica (34,7%) i física (13,4%). Segons el percentatge de discapacitat dels beneficiaris, la majoria tenen entre un 60% i un 70% de discapacitat (50,7%) i entre un 70% i un 80% (31,0%). Per import atorgat, dues terceres parts (66,4%) obtenen entre 1.000 i 1.200 euros mensuals.
Si tenim en compte totes les prestacions actives durant l’any 2020, se n’han beneficiat un total de 268 persones amb discapacitat (un 6,8% més respecte a l’any 2019) amb un import mitjà per beneficiari de 10.524 euros anuals (un 8,8% més respecte al 2019).
Segons les dades del departament d'Estadística, les dones són les que s’han beneficiat en major mesura d’aquestes prestacions (55,2%), en contraposició als homes (44,8%). Per trams d’edat, les ajudes s’han destinat majoritàriament a persones de 61 a 65 anys i de 18 a 25 anys, ambdós amb un 14,2% i de 51 a 55 anys, amb un 13,1%. Els beneficiaris són principalment andorrans (57,1%), espanyols (28,4%) i portuguesos (10,4%). La gran majoria són solters (68,7%) i el 41,4% ha residit sempre al Principat.
El nombre de beneficiaris d’aquest ajut és de 3,4 per cada mil habitants l’any 2020, el que representa un increment del 6,1% respecte a l’any anterior. L’import global d’aquestes prestacions correspon al 0,60% de la despesa del Govern, i al seu torn representa el 0,112% del PIB, amb un increment del 7,3% i del 30,5% en comparació amb l’any anterior, respectivament.