Els beneficiaris d'ajudes socials tindran accés als descomptes de FEDA i Andorra Telecom

Andorra la VellaEl ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, ha avançat en seu parlamentària que a partir d’aquest mes d’octubre les persones que reben una prestació social ja podran beneficiar-se dels descomptes en les tarifes que apliquen FEDA i Andorra Telecom sense haver de fer el tràmit de demanar-ho. D’aquesta manera, Filloy ha manifestat que aquest mes es vol tancar “el circuit administratiu” perquè les persones que ja reben una ajuda social es beneficiïn automàticament de la tarifa social de FEDA i també del descompte que aplica Andorra Telecom del 15%. Aquesta ha estat la resposta que el titular d’Afers Socials ha fet arran d’una pregunta que havia formulat el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, que volia saber si ja s’han fet els estudis que des del Consell General es va encarregar al Govern de fer per aplicar tarifes més econòmiques.

Filloy ha destacat que ja a finals de l’any que ve van començar les reunions amb els representants de les dues companyies per abordar aquests descomptes i ha recordat que ja des de fa uns mesos apliquen descomptes del 15% a les persones amb dificultats econòmiques. Ara el que es pretén és que sigui la pròpia administració la que gestioni aquests descomptes al mateix temps que gestiona la resta de serveis que es deriven de les ajudes socials.

López ha insistit en poder disposar d’aquest estudi i ha apel·lat a la vocació de servei públic de les dues companyies, lamentant al mateix temps que amb els anys hagin anat perdent "control polític” i hagin esdevinguts en companyies “recaptatòries”. Així, ha destacat l’increment de les transferències que el Govern percep any rere any de FEDA i d’Andorra Telecom.

Al seu torn, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha defensat que els dividends de FEDA que s’ha repartit sempre han estat del 30% i ha remarcat que les tarifes que ofereix la societat són “de les més competitives que hi ha”. També ha manifestat que l’estudi que reclama López no s’ha fet ja que el Govern ha volgut “anar directament a la implementació” d’aquestes reduccions ja que els va semblar que era més “interessant implementar les ajudes que perdre el temps en estudis”. López ha lamentat que la ministra es referís a un mandat del Consell com a pèrdua de temps i també que s’hagi donat a les tarifes una connotació social quan la voluntat del Consell General era una altra, és a dir, que hi hagués diferents tarifes més econòmiques adaptades a les circumstàncies de les famílies però no només per a persones amb dificultats socials.

Mesures sanitàries

D’altra banda, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha reiterat la negativa que el Govern tingui sobre la taula un pla de xoc que contempli un confinament abans de l’inici de la temporada d’esquí. Ha afegit, però, que el que sí que hi ha són diversos plans de contingència a aplicar en funció de l’evolució de la pandèmia. Des del Govern també s’ha justificat, davant les preguntes de la consellera general de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Carine Montaner, que les mesures que limiten els aforaments a tres persones als bars i cinc als restaurants, responen a criteris tècnics, l’experiència d’altres països i l’evidència. La intenció, ha reiterat el titular de Salut, és que la taxa de reproducció sigui inferior a 1, quan en aquests moments és d’1,24. En funció de com se situï aquests dies es prendrà o no la decisió de relaxar aquesta mesura, si bé ha manifestat que el que sembla difícil és tornar a l’escenari anterior a fa dues setmanes, quan aquestes restriccions es van aprovar. També ha incidit que “no és comparable els aforaments als autobusos amb un bar perquè al bar ens llevem la mascareta i la relació és diferent” i ha incidit en la necessitat que els ciutadans limitin al màxim les interaccions socials per poder anar rebaixant la taxa de reproducció i, al mateix temps, arribar en millors condicions a l’hivern.

Qüestionat per Montaner també ha manifestat que els metges referents no han patit cap col·lapse com tampoc a Urgències i el que sí que ha admès és que els pediatres han tingut una major càrrega de feina. Quant als protocols a les escoles, que també han estat objecte de pregunta per part de la consellera del PS Susanna Vela, el ministre de Salut ha emfasitzat que hi ha unes mesures clares que estableixen en quin cas cal aïllar una classe i quan només s’ha de fer una vigilància passiva.

Cirque du Soleil

D’altra banda, la ministra de Turisme, Verònica Canals, ha defensat el model del Cirque du Soleil pel que aporta al turisme del país i ha manifestat que fer tornar la companyia va ser una decisió “mancomunada” amb el sector. Canals ha reiterat que un cop es va poder comprovar que l’espectacle no seria possible aquest any es va fer una addenda al contracte perquè se celebri el 2021 i el 2022 i que el que s’ha avançat en diners és un 25% de la despesa, que són uns 700.000 euros, però ha negat que sigui “a fons perdut”. El conseller socialdemòcrata Roger Padreny, que era qui havia plantejat la pregunta, ha lamentat que s’opti novament per un “contracte milionari” i s’ha mostrat sorprès perquè en el full de ruta H23 no surti contemplat el Cirque. També s’ha queixat de manca de transparència. Canals li ha respost que l’H23 parla d’esdeveniments i aquí s’inclouria l'espectacle de la companyia canadenca i li ha etzibat al conseller que ella “no confondria transparència i confusió interessada”. També ha manifestat que el Cirque vol una certa confidencialitat sobre el contracte i que per això no s’ha fet públic, si bé ha recordat a Padreny que l’han pogut consultar.

Reunió amb el Vaticà

Finalment, el cap de Govern, Xavier Espot, ha reiterat que la reunió amb el secretari d’Estat de la Santa Seu es va fer sense publicitar-la ja que així ho van acordar les dues parts però ha negat que es tractés d’una reunió “secreta ni clandestina” i ha defensat que hi va anar a “defensar els interessos” del país. El cap de Govern s’ha mostrat molest quan López li ha demanat si “el Vaticà mana a Andorra”, a la qual cosa Espot ha respost que li sorprenia que fes aquesta pregunta de la qual, ha afegit, sap “perfectament” la resposta.