Societat15/05/2022

El bloqueig del port d'Odessa agreuja la fam al món

Ucraïna i Rússia produeixen el 12% de les calories mundials

BarcelonaLa invasió russa d'Ucraïna ha sacsejat el mercat d'aliments mundial: el preu del blat i altres cereals s'ha disparat fins a nivells mai vistos i alguns països ja tenen més dificultats de les habituals per assegurar el pa a la població. No en va, Rússia i Ucraïna produeixen el 12% de les calories conreades al món, i són fonamentals en la producció de blat, civada, blat de moro i gira-sol. A més, Rússia i Bielorússia són claus en la producció de fertilitzants, que s'han disparat un 40%, per no parlar del preu del gasoil, que determina el cost final del menjar. La guerra amenaça milions d'estómacs, també lluny de la regió.

Quota als mercats globals de cereal
Percentatge provinent de cada un dels països
Cargando
No hay anuncios

Amb un sistema alimentari en què cada zona s'ha especialitzat en una producció determinada i hi ha grans interdependències, el bloqueig dels ports d'Ucraïna té un impacte mundial. Des del 24 de febrer les tropes russes han bloquejat centenars de vaixells comercials al mar Negre i el d'Azov i han minat la zona, cosa que impedeix les exportacions de gra, sobretot a través del port d'Odessa. "Alguns vaixells comercials van ser atacats pels russos i els voltants del port estan plens de mines submarines, de manera que la navegació no és segura", explica Petr Oubukhov, regidor d'Odessa. "Fins i tot si la guerra s'acabés avui ens caldrien almenys sis mesos per netejar el mar i reactivar el port", afegeix. Fins a 25 milions de tones de gra estan atrapades al país, segons estimacions de la FAO de la setmana passada.

Producció aturada

I les dificultats que tenen els agricultors amb la sembra i la collita (entre el 20% i el 30% de la terra conreable d'Ucraïna no s'ha pogut treballar) es traduiran de cara a l'any que ve en una caiguda de la producció. "Els camps a les zones que havien estat sota ocupació russa estan minats i hi ha grans àrees fora del control de l'exèrcit ucraïnès: s'ha perdut una bona part de la collita de l'hivern i també es nota la falta de mà d'obra", explica Vitalii Dankevitxan, degà de la Facultat d'Agronomia de la Universitat de Zitomir. "De mitjana, Ucraïna exportava cada mes uns sis milions de tones de gra per mar, que alimentaven uns 400 milions de persones a tot el món. Els trens només poden exportar-ne unes 600.000 tones", és a dir, un 10%.

Cargando
No hay anuncios
Dependència agroalimentària
Percentatge sobre el total d’importacions de blat, ordi, blat de moro, llavors de colza, oli i llavors de gira-sol

Mathieu Brun, director científic de la Fundació Farm, alerta que "el menjar s'ha convertit en una arma geopolítica". Bàsicament, explica que el problema és que "Ucraïna exportava molt de menjar a través del mar Negre i com que fa dècades que hem estat especialitzant els nostres sistemes agrícoles (els uns en cereals, els altres en soja), hi ha una forta concentració i això no es pot canviar ara tan fàcilment".

Cargando
No hay anuncios

La guerra està causant una crisi alimentària mundial que pot fer caure a la fam 13 milions de persones més al planeta, que se sumarien als 800 que ja passen gana: gairebé mig centenar de països que reben de Kíev i Moscou almenys el 30% del blat que consumeixen. Tot i que no tenen cap implicació en la guerra o que fins i tot estan més a prop del Kremlin, els més malparats, en primera instància, han estat els països del nord de l'Àfrica i del Pròxim Orient, importadors nets. Al Líban, immers en una crisi política i econòmica de proporcions devastadores, el preu del pa ja s'ha disparat un 70%; Eritrea depèn al 100% de la importació de blat rus i ucraïnès, i Algèria en un 50%. Egipte ha hagut d'endeutar-se encara més amb el Fons Monetari Internacional per mantenir les subvencions al pa.

Després de la pandèmia, la guerra

Però les economies centrals també estan patint amb una crisi que se sobreposa a la de la pandèmia, i les butxaques de les famílies amb menys recursos a Europa ja estan notant com es dispara el cistell de la compra. La Comissió Europea ha dit que treballa en un pla per exportar el gra ucraïnès per terra, amb trens i camions, a través de Polònia, però ha admès que "així es trigarà cinc anys en exportar el que hauria sortit d'Ucraïna per mar en només un any".

Cargando
No hay anuncios
Evolució dels preus (índex FAO)

La situació actual ens remet a les crisis del 2008 i el 2011 i exposa les vulnerabilitats estructurals del sistema d'alimentació mundial que, en paraules de Henk Hobbelink, coodinador de Grain, "sembla una agència de viatges orientada a moure mercaderies a tot el món en comptes d'alimentar les poblacions locals". "Cada cop més els aliments s’han convertit en una mercaderia d’exportació, en comptes de garantir que cada país es pugui autoabastir. I ara, les grans multinacionals de l'agronegoci obtenen beneficis mai vistos: el 70% de la producció mundial de cereals està en mans de cinc empreses que en determinen els preus especulant a la borsa de Chicago. El problema no és d'escassedat, perquè hi ha prou producció d'aliments al món, sinó que s'orienta al benefici de les grans empreses".

Cargando
No hay anuncios

Gustavo Duch, coordinador de la revista Soberanía alimentaria, ho exemplifica així: "No té sentit una agricultura globalitzada, que depèn de les mines de fosfats del Sàhara Occidental ocupat pel Marroc, per fabricar fertilitzants que s'utilitzen a Ucraïna, on es produeix blat que, amb la soja d'Amèrica Llatina, es fa servir per engreixar animals a Espanya, que acabaran sent carn barata per alimentar la població de la Xina". Aquesta agricultura industrial depèn del petroli per als conreus, per al transport i per mantenir tota la cadena. Tot es basa en un producte finit i que genera moltes emissions gas d'efecte hivernacle. I en un "model equivocat, que dedica 2/3 parts del conreu agrícola a engreixar animals, malgrat que podrien alimentar-se amb pastures en comptes de competir amb el menjar de les persones". Per mantenir-lo cal sotmetre la terra a una forta pressió, amb els fertilitzants químics. "En les crisis anteriors no es va corregir res: ni la ramaderia intensiva, ni l'ús de biocombustibles, ni l'especulació amb els cereals. I ara Europa tampoc està corregint els problemes: la resposta de la UE ha estat rebaixar els requisits sanitaris per importar cereals i utilitzar les terres en guaret per augmentar la producció local, cosa que vol dir més fertilitzants i més petroli", diu. Més problemes i poques solucions.