Actualitat
Societat03/05/2024

Bonell explica que l'obligació de parlar català és una resposta als estudis que corroboren que s'està perdent

Destaca que la llengua no s'ha de veure com una barrera sinó com una eina d'integració

ARA Andorra
i ARA Andorra

Andorra la VellaMònica Bonell ha explicat quins són els objectius que es volen aconseguir amb la nova llei del català que obliga els residents a tenir coneixements de la llengua oficial si volen renovar el seu permís. La ministra de Cultura i Esports ha indicat que "volem que tothom es pugui adreçar en català al sector comercial, restaurador i hoteler sense haver de canviar de llengua i anar augmentant l’ús social del català. I després, a més a més, és força important un dels canvis significatius d’aquest projecte de llei, que és la creació de dos organismes per fer-ne seguiment de la implementació: un organisme col·laborarà amb el Departament de Política Lingüística a l’hora d’establir mesures que tinguin a veure amb la llengua i l’altre organisme, més polític, haurà de presentar uns plans anuals al Consell General en forma d’informe per fer el seguiment de la implementació de la norma".

En una entrevista a la revista El Temps, la canillenca ha incidit en què "a la campanya electoral, des de Demòcrates ja vam incloure al programa que calia buscar la manera d’associar els permisos de residència amb els coneixements mínims de la llengua catalana. I això és el que vam fer després d’un treball previ, quan vam presentar el projecte de llei del Consell General amb la voluntat que, de cara al 2026, les persones que després d’un any treballant a Andorra vulguin renovar el seu permís de residència, haguessin d’acreditar uns coneixements mínims de la llengua".

Cargando
No hay anuncios

Les mesures s'han acabat prenent perquè "les enquestes sociolingüístiques ens indiquen que l’ús social del català s’està perdent. En tots els àmbits relacionats amb les entitats oficials i els treballs oficials sí que s’utilitza, però als àmbits socials no tant. Això ens fa reforçar aquests objectius". I ha afegit que "la llengua és un signe d’identitat i sobirania i no l’hem de veure com una barrera, sinó com una eina integradora, de cohesió, que ens permet relacionar-nos i teixir una societat més integradora i millor".